La zona de ca l’Escori del Vendrell va viure el
passat dissabte dia 5 de març una experiència molt enriquidora. Suposo que va
passar desapercebuda per molta gent perquè la publicitat que se’n va fer va ser
minsa i no crec que arribés a tot arreu. Inclòs alguns veïns del barri quan van
veure tot aquell xivarri es preguntaven que passava aquella tarda ventosa d’un
dissabte d’hivern.
Aquest és el segon any que es fa. La primera cita
va passar més d’incògnit. En aquesta segona tot i que queda molt per fer, hi
havia més caliu. En la seva organització intervenen diferents entitats
públiques i privades del Vendrell amb una presència especial dels representants
dels seus veïns.
Ara que podem parlar amb una persona que està a
3.0000 quilòmetres de distància i saber que fa cada moment, ignorem el que està
fent el veí del costat, ni potser no sabem ni qui és. Jo que sóc de poble; ara no tant, però fins fa quatre dies sabies
molt bé qui formava el teu veïnat i inclòs les hores que acostumaven a entrar i
sortir de casa. Aquesta base de dades popular ja està en desús, per això s’han
inventat les alarmes i els guàrdies de seguretat, però quan un veïnat coneix a
grans trets la gent que té més propera per distància és una eina molt segura
per evitar furts, robatoris i etc. Ara ens tanquem a casa davant l’ordinador o
la televisió i ens despreocupem del nostre entorn físic.
Aquí en aquesta comarca ens dediquem a fer rodes
de premsa per sortir als mitjans que serveixen de ben poca cosa que si un
conveni per aquí, una taula rodona per
allà amb alguna excusa, però en aquest país no es fa feina de carrer i massa
feina de despatx i burocràcia. Encara ens creiem un món irreal que els polítics
han anat bastint els darrers anys i què no se sustenta en la realitat que tenim
més propera. Només cal sortir al carrer i donar un cop d’ull als protagonistes
anònims de la nostra societat actual. Fins que no toquem de peus a terra ens
serà molt difícil començar a arreglar una miqueta tot això. Ens vàrem quedar
amb les festes de les comunitats autònomes que fa 40 ó 50 anys van deixar
marxar els seus fills perquè allí no hi havia futur. Els que estan entre
nosaltres són molt més d’aquí que no pas d’allà. Els nostres vincles passen pel
seu folklore i la seva gastronomia que això no falla mai, però encara tenim
pendent el tema de la integració dels nouvinguts de fa uns 50 anys. Aquest és un tema no resolt.
La nostra política passa per enviar de tant en
tant als Mossos, la Guardia Civil, la Policia Local, la Polícia Nacional fer
una batuda en algun focus de la zona més decadent. Fer unes quantes
identificacions i si entre aquests que han de mostrar la seva documentació
trobem algú que està en recerca o captura o li han caducat els papers
d’estrangeria, doncs ja tenim el titular de la nostra pel·lícula amb molts
efectes especials i les cameres per distribuir després als mitjans de
comunicació.
La integració és un exercici social on intervenen
homes i dones d’un espai que comparteixen zones comunes, però que a vegades no
s’ha donat l’ocasió de crear propostes conjuntes. Aquesta á la base de la
integració perquè sigui real. Una activitat feta al carrer amb els principals
protagonistes entre els veïns. No necessitem ni grans discursos salvadors del
món, ni grans herois sinó que les persones comparteixin una proposta conjunta.
Aquesta és la gràcia de tot plegat. Això que és el segon any que es realitza en
un barri s’hauria de fer en altres punts del municipi on la gent viuen però no
comparteixen espais. No és necessari gaire pressupost només voluntat política
de fer-ho realitat i un garbuix d’entitats, associacions i persones que ho
facin possible sobre el terreny. La gent ja vindrà amb uns quants cartells i a
través de les xarxes socials. No hi pot faltar el boca orella. El sistema del
dominó que una persona porta a una altra a la cita.
Aquesta és la nostra assignatura pendent i més en
un grup de gent que està per sobre dels 50 anys que es pot permetre el luxe de
no haver de canviar d’idioma sinó és mou d’un perímetre. Les noves generacions
ja han anat a escola, ja conviuen amb altres joves vinguts d’arreu, però la
gent que més gran no ha tingut tantes oportunitats de participar en aquest
tipus d’iniciatives interculturals.
Esperem que la festa dels barris del Vendrell que
tots coneixem i que se celebra a principis del mes de juliol també estigui
completada per aquesta festa dels barris amb un gran caire integrador i
participatiu de la gent. Aquest és el nou repte per cohesionar la nostra
societat i apropar les realitats que conviuen aquí al Vendrell. És la millor manera
d’excloure comentaris fora de lloc i realitats mal intencionades que només
beneficien a uns pocs i on tots hi perdem. Aquesta és la política que toca fer
encara que no hi hagi ni mitjans de comunicació ni grans discursos, però no ho
podem oblidar que tots formen part de la mateixa societat. Article publicat a l'Eix Diari i al Diari del Baix Penedès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada