La veu del poble

La veu del poble

divendres, 18 de març de 2016

Integració, assignatura pendent





La zona de ca l’Escori del Vendrell va viure el passat dissabte dia 5 de març una experiència molt enriquidora. Suposo que va passar desapercebuda per molta gent perquè la publicitat que se’n va fer va ser minsa i no crec que arribés a tot arreu. Inclòs alguns veïns del barri quan van veure tot aquell xivarri es preguntaven que passava aquella tarda ventosa d’un dissabte d’hivern.
Aquest és el segon any que es fa. La primera cita va passar més d’incògnit. En aquesta segona tot i que queda molt per fer, hi havia més caliu. En la seva organització intervenen diferents entitats públiques i privades del Vendrell amb una presència especial dels representants dels seus veïns.
Ara que podem parlar amb una persona que està a 3.0000 quilòmetres de distància i saber que fa cada moment, ignorem el que està fent el veí del costat, ni potser no sabem ni qui és. Jo que sóc de poble;  ara no tant, però fins fa quatre dies sabies molt bé qui formava el teu veïnat i inclòs les hores que acostumaven a entrar i sortir de casa. Aquesta base de dades popular ja està en desús, per això s’han inventat les alarmes i els guàrdies de seguretat, però quan un veïnat coneix a grans trets la gent que té més propera per distància és una eina molt segura per evitar furts, robatoris i etc. Ara ens tanquem a casa davant l’ordinador o la televisió i ens despreocupem del nostre entorn físic.
Aquí en aquesta comarca ens dediquem a fer rodes de premsa per sortir als mitjans que serveixen de ben poca cosa que si un conveni per aquí, una taula rodona  per allà amb alguna excusa, però en aquest país no es fa feina de carrer i massa feina de despatx i burocràcia. Encara ens creiem un món irreal que els polítics han anat bastint els darrers anys i què no se sustenta en la realitat que tenim més propera. Només cal sortir al carrer i donar un cop d’ull als protagonistes anònims de la nostra societat actual. Fins que no toquem de peus a terra ens serà molt difícil començar a arreglar una miqueta tot això. Ens vàrem quedar amb les festes de les comunitats autònomes que fa 40 ó 50 anys van deixar marxar els seus fills perquè allí no hi havia futur. Els que estan entre nosaltres són molt més d’aquí que no pas d’allà. Els nostres vincles passen pel seu folklore i la seva gastronomia que això no falla mai, però encara tenim pendent el tema de la integració dels nouvinguts  de fa uns 50 anys. Aquest és un tema no resolt.
La nostra política passa per enviar de tant en tant als Mossos, la Guardia Civil, la Policia Local, la Polícia Nacional fer una batuda en algun focus de la zona més decadent. Fer unes quantes identificacions i si entre aquests que han de mostrar la seva documentació trobem algú que està en recerca o captura o li han caducat els papers d’estrangeria, doncs ja tenim el titular de la nostra pel·lícula amb molts efectes especials i les cameres per distribuir després als mitjans de comunicació.
La integració és un exercici social on intervenen homes i dones d’un espai que comparteixen zones comunes, però que a vegades no s’ha donat l’ocasió de crear propostes conjuntes. Aquesta á la base de la integració perquè sigui real. Una activitat feta al carrer amb els principals protagonistes entre els veïns. No necessitem ni grans discursos salvadors del món, ni grans herois sinó que les persones comparteixin una proposta conjunta. Aquesta és la gràcia de tot plegat. Això que és el segon any que es realitza en un barri s’hauria de fer en altres punts del municipi on la gent viuen però no comparteixen espais. No és necessari gaire pressupost només voluntat política de fer-ho realitat i un garbuix d’entitats, associacions i persones que ho facin possible sobre el terreny. La gent ja vindrà amb uns quants cartells i a través de les xarxes socials. No hi pot faltar el boca orella. El sistema del dominó que una persona porta a una altra a la cita.
Aquesta és la nostra assignatura pendent i més en un grup de gent que està per sobre dels 50 anys que es pot permetre el luxe de no haver de canviar d’idioma sinó és mou d’un perímetre. Les noves generacions ja han anat a escola, ja conviuen amb altres joves vinguts d’arreu, però la gent que més gran no ha tingut tantes oportunitats de participar en aquest tipus d’iniciatives interculturals.
Esperem que la festa dels barris del Vendrell que tots coneixem i que se celebra a principis del mes de juliol també estigui completada per aquesta festa dels barris amb un gran caire integrador i participatiu de la gent. Aquest és el nou repte per cohesionar la nostra societat i apropar les realitats que conviuen aquí al Vendrell. És la millor manera d’excloure comentaris fora de lloc i realitats mal intencionades que només beneficien a uns pocs i on tots hi perdem. Aquesta és la política que toca fer encara que no hi hagi ni mitjans de comunicació ni grans discursos, però no ho podem oblidar que tots formen part de la mateixa societat. Article publicat a l'Eix Diari i al Diari del Baix Penedès