La veu del poble

La veu del poble

divendres, 8 de juliol de 2016

Per una Interculturalitat real



El segle XX també va ser intercultural perquè dins la península ibèrica es van produir diferents migracions entre alguns dels seus territoris més pobres als més rics. Nosaltres també ho vàrem veure en primeres persones. A les clàssiques tradicions de les festes majors també van aparèixer  festivals de sevillanes i de flamenc.
La nostra societat actual encara ha d’assimilar tot el volum de gent que ha integrat en els darrers anys. És un procés molt lent que porta feina, però hem d’estar preparats. Evidentment ni les sardanes, ni els castells, ni els balls tradicionals ens els tocaran de les nostres festes, però ens hauríem d’anar acostumant a què folklore d’altres països tingués presència en les nostres activitats festives. Cada cosa en el seu lloc, però hem de tenir en compte que ells també estan aquí. Si fa uns anys ens vàrem atrevir a muntar romeries al maig, potser que també normalitzem altres celebracions com la festa de l’anyell musulmana o algunes que puguin tenir romanesos o russos en les seves tradicions. El món a grans trets aposta per aquesta interculturalitat que cada dia és més ferma entre nosaltres.
Aquesta és la nostra riquesa i l’hem d’aprofitar. No podem mirar enrere i només mantenir els grups de cultura popular de fa 40 anys perquè en aquest mig segle el món ha girat 180 graus. Aquesta seria una manera noble de convivència i de coneixement entre les diferents cultures. Una manera de trencar barreres i una gran campanya contra els rumors perjudicials que es van estenen en el substrat de la nostra societat.

Un exemple d’aquesta tendència és quan algunes festes religioses musulmanes ja són compartides amb altres confessions. Això hauria de ser una cosa normal i natural. Hem de donar peu a aquesta relació perquè aquesta és la nostra realitat actual per tot el que tots ja coneixeu prou.