divendres, 25 de novembre de 2016

Dos anys del seu darrer alè, Anton Casellas Serramià. tan lluny tan a prop


Avui a les cinc del matí fa dos anys que el meu pare ens va deixar després d'una llarga malaltia. Un pagès fill d'Albinyana enamorat de les seves vinyes, oliveres i garroferes que cuidava com si fossin de la família. Una persona que coneixia molts dels secrets de la terra heretats d'altres generacions. Ell estimava el que feia. Si hagués anat a jugar a les cartes a l'esplai d'avis ja feia anys que ens hagués deixat. Pogués o no pogués ell volia estar al peu del canó donant el màxim de si.
Una dels seus moments d'oci predilectes era anar al Vendrell cada divendres a trobar-se amb els seus amics i anar a mercat. Un punt on es reunien amics i coneguts i parlaven de les seves coses més o menys importants. Aquest intercanvi d'impressions era el seu oci, carregar les piles. No l'importava treballar diumenges i dies festius, però una de les coses sagrades era anar al mercat.
Són dos anys que han passat molt ràpid perquè a partir dels 18 anys, els 365 dies cada cop passen més ràpid i no ens adonem. Un any més vull recordar la persona del meu pare que no va deixar de ser el que era un pagès que estimava la seva terra.