Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dissabte, 5 de novembre del 2016

Moltes gràcies LAXEN BUSTO per tot el que hem après en aquests 30 anys


El gran dia va arribar 30 anys i dos mesos després del seu inici en una finca d'Albinyana els Laxenbusto tancaven aquesta nova etapa amb un concert multidinari a Barcelona. Feia dues setmanes que havien penjat el cartell d'entrades exhaurides. Mig Vendrell i Baix Penedès va acudir a la cita per estar present en aquest darrer concert d'aquest treball continu des de que van començar que no els ha permès parar. Un concert emotiu on la gent va seguir la lletra de totes les cançons dels protagonistes de la nit. No varen faltar els convidats com els Glaucs, Gossos, el pianista que feia els de prop i el gran Edu Font, tot un crack de la música. EL gran esperat, el gran dubte, el gran misteri de la nit va costar a desvetllar-se al final el Pemi Fortuny líder dels grup en els seus primers 20 anys d'història estava allà. La sala va vibrar al veure'l sortir sobre l'escenari. Allí va interpretar en solitari No diguis Mai a un mai i amb el Salva un dels himnes dels Laxen Miami Beach. La gent no va parar de cridar el seu nom va ser molt fort, molts el volien tornar a veure després de l'experiència de la Banda Impossible de fas dos estius al Canet Rock.

Dues hores de concert on varen repassar els clàssics d'ara i sempre que va començar amb el Roc i va acabar amb el Tornarem, una carta que es guardaven a la butxaca. El Pemi Rovirosa es va emocionar de valent quan va parlar i va veure tota la gent allí sota cridant el nom del grup. La resta de membres del grup ho dissimulaven com podien  Un gran concert en què el grup ho va donar tot amb l'esperit de tornar. Alguns creuen que tornaran altres ho posen en dubte perquè en aquesta vida agradi o no agradi les coses tenen un principi i una fi. Ara han parat per anar al racó de pensar. Crec que costarà endegar un altre cop perquè cadascú s'ha buscat la seva vida si li ha interessat. Potser d'aquí 5 10 anys els veiem tots un altre cop en un Palau Sant Jordi o a on faci falta, però jo sóc dels que creuen que la rutina d'ara de disc i gira ja forma part de la història. Ells diuen que tornaran, esperem que si. Espero equivocar-me.
Ells han format part fonamental de la banda sonora de la meva vida a més he tingut la sort que he tingut molt bona relació al cole i a la feina amb alguns dels seus membres. Gràcies amb ells hem conegut moltes persones interessants. Gràcies amb ells he conegut molts pobles i ciutats de Catalunya. Gràcies amb ells teniem una proposta molt interessant quan hi havia concert. Gràcies amb ells la gent saben on visc. Gràcies amb ells hem après moltes coses que formen part de la universitat de la vida. Gràcies amb ells he posat música a moltes situacions i a molts records.Gràcies amb ells he gaudit com un nen petit, he rigut i he plorat. Gràcies amb ells he descobert un nou món perquè hem pogut parlar de moltes coses sobre aquest món de la música. Gràcies per tot.

1 comentari:

Josep Mª Gual ha dit...

Per primer cop estic totalment d'acord amb tú Miquel!!!

Gran concert, grans records i gran punt.... i final?

Moltes gràcies Lax!!!