dimecres, 30 de novembre de 2016

+ varietat + hores = + pobres



Realment si ho mirem fredament la Fira del Vendrell és una de les pioneres en el món dels esdeveniments multisectorials. Nosaltres quan vàrem deixar de vendre carros i mules ja vàrem tenir clar que això de les fires temàtiques no era el nostre i vàrem apostar per una fira multisectorial on podries comprar des d’un bon pernil, fins una rentadora passant per un coca de Perafita i mil coses més.  No ens oblidem que també podies contractar una assegurança per la llar.
En la nostra societat a tot arreu pots comprar de tot. Només cal anar a la benzinera on no hi pot faltar la raó de la seva existència, però per coses de la ciència també pots agafar una barra de pa, una revista, unes flors i si es temporada també hi trobaràs coca de Sant Joan, torrons i si fa falta panellets. No cal anar a una gran superfície per aconseguir tots aquests productes, ho trobaràs en un establiment d’unes dimensions tampoc massa eloqüents.
Evidentment, l’arribada  a casa nostra d’una àmplia oferta d’establiments originaris d’altres continents on hi pots trobar de tot ha provocat que una part del comerç d’aquí de tota la vida s’hagi apuntat amb més o menys energia al carro.
De tant en tant hi ha algun establiment que no ha seguit aquesta línia “multi” i es manté viu i en forma en el modus temàtica. El que vol molta gent són també botigues especialitzades en una cosa i prou. No sempre funciona que a tot arreu hi hagi de tot. La manera de competir és la següent: una fleca per exemple en compte de buscar i promocionar noves bases i receptes de pa es dedica a vendre llet, xocolata i altres productes de pastisseria que no formen part de la seva proposta original. Al final potser acabarà perdent clients perquè no podrà competir amb una pastisseria i un forn de pa exclusiu.
Abans anàvem al cine amb una sala i dues sessions amb una parada al mig per comprar crispetes i refresc. Ara ja no tindria sentit, perquè estem acostumats a les multisales on hi hagi almenys 7 propostes al moment per escollir. Abans anàvem al cinema sense saber ni la pel·lícula que hi feien. Ara tot al contrari, en molts casos anem a veure un títol en concret. Si seguim les noves tendències del món de les fires hauríem d’apostar per una mostra temàtica, però la mateixa rutina ens empeny a seguir fent el mateix i no ser capaços de jugar a un sol tema o motiu. Potser el dia que ho aconseguim la ruleta de les noves tendències ja haurà donat la volta i ens situarà en la banda oposada del que es porta com qui juga al gat i gos.
Un altre element que preocupa són els horaris comercials, fruit de la implantació d’aquests nous espais d’influència oriental a casa nostra cada dia són més els establiments que amplien els seus horaris seguint la creença popular què com més hores estàs obert al públic el negoci és més alt.  Jo crec que això és una de tantes llegendes urbanes que tomben pel món que amaga altres realitats que no es volen veure.
Hi ha locals que tinc estudiats perquè en sóc usuari que en un principi obrien matí i tarda, per exemple un bar, però amb el temps va deduir que el millor era obrir només per les tardes i el cap de setmana. A la resta del dia hi havia molt pocs ingressos per les hores invertides i va decidir treballar quan tenia més demanda. La cosa ja fa 9 anys que funciona i de moment la cosa no pinta pas per tancar.
Obrir més hores no vol dir més negoci. Avui en dia s’ha d’oferir un producte concret i de qualitat a uns preus raonables i un horari clar. S’han de treballar les xarxes socials. A partir d’aquí és pot funcionar o no, però ja hi ha una base. També s’ha de tenir tarannà perquè encara que un hagi fet 20 cursos d’atenció al client si un esquerp costa molt de canviar, altres ho fan d’una manera natural i guanya molt en directe.
Aquestes noves tendències en cap moment va unides a un augment de les retribucions pel treball sinó millor tot al contrari. Aquest fet està provocant que la nostra societat estigui cada dia més pobre, però també menys temps lliure per dedicar a la família o a l’oci. En comptes d’implantar l’horari europeu en les nostres rutines jo crec que estem més propers a tenir una vida amb un ritme més proper al món xinès.