La veu del poble

La veu del poble

divendres, 25 de novembre de 2016

El nostre gran tresor per descobrir són les beques que s'han perdut per camí

Un dels tresors de la nostra població són les beques que ens paguen a nosaltres i a la nostres famílies per estudiar ensenyaments reglats. Abans rebíem una quantitat fixa segons els estudis, però darrerament reparteixen fins allí on arriba la partida que es fa amb un criteris polítics unilaterals i que acostuma a coincidir amb la meitat del que marca el conveni.
Aquest és un dels tresors perquè amb aquesta xavalla podem comprar petites coses de cara el Nadal, fer front a l'assegurança del cotxe, acabar de satisfer un petit crèdit per l'arranjament del nostre vehicle que va pujar molt més del que esperàvem.
Aquests realment és el nostre tresor, allò que ens ajuda a tirar endavant en aquests moments tan magres amb un salari que en molts cops no passa dels 1.000 euros al mes amb uns hipoteques que fàcilment es poden quedar amb la seva meitat. Un tresor que és una il·lusió. El més bonic que hi ha. No parlaré ni d'edificis, ni de joies que tenim a casa nostra perquè la il·lusió de moltes persones és un gran tresor compartit. No som ni de les famílies poderoses de la vila que amb la suor de molts anònims anaven augmentant el patrimoni i es permetien demostrar a la gent la seva riquesa. Ni som del clero que sempre ha estat i és un dels poders fàctics de la nostra societat amb el treball de molta gent anònima s'han construït grans temples on no hi faltaven les contribucions dels poderosos, alguns per quedar bé i per borrar els seus pecats altres per demostrar a la resta el seu poder econòmic. La gent que té un salari alt doncs aquests quatre xavos no és res, perquè s'ho pot gastar quan vulgui i on vulgui, però per la majoria de nosaltres és un gran tresor que ens pot ajudar a fer petits miracles i pot fer feliços a molta gent. A veure si ho tenen en compte en aquesta recerca de tresors del municipi..Nosaltres que hem vist les hores excelses del xiringuito i que no ens han donat ni un cèntim de mes del que tocava, ara hem patir les conseqüències d'una política que s'ha fet d'esquena a la gent. Nosaltres en època de pluja intensa havíem de viure mirant com plovia al costat i ara que no plou ni aquí ni allí ens han tret les quatre gotes que teníem.