dimecres, 25 d’abril de 2018

Democratitzem els partits






Perquè aquest país comenci a funcionar el primer que hem de fer és donar democràcia als partits que han de ser les plataformes d’on han de sortir els nostres líders i referents polítics, tot i que darrerament això ha canviat una mica. El “procés” català ha aconsellat agafar gent d’altres àmbits socials i posar-los al capdavant de les llistes per salvar aquest país, mentrestant la resta de membres de la formació s’ho havien de mirar des de la barrera. Aquesta és la manera de fer política a casa nostra. Evidentment tal com funcionen avui les coses, aquesta manera d’actuar no beneficia gens els partits, perquè precisament la gent que hi pren part, en la seva majoria té intenció de passar a l’altre esglaó que és formar part d’una candidatura i si hi ha sort tocar alguna cosa de poder.
Si mirem en el nostre entorn anirem veient com de mica en mica es van escollint els caps de llista de les diferents formacions que concorreran a les properes eleccions municipals que són les que més interessen perquè són més properes.
El que interessa a molts polítics és mantenir el poder al preu que sigui. Alguns es pensen que el càrrec d’alcaldable és una cosa vinguda del cel, llavors són capaços de lliurar aquest destí diví a algú proper a la seva persona, obviant a la resta de la formació. Estem en una mena de lideratges hereditaris dins cada partit que funciona una mica com la corona, però la diferència és que aquí no cal que sigui fill natural sinó que amb un dofí garantit també s’hi val.
La gràcia és que tots els militants puguin escollir el seu representant a les properes eleccions. Llavors aquesta persona ha de formar la seva llista segons la seva manera de treballar i objectius amb el consentiment de la resta de la candidatura que sempre ha d’anar marcant les línies principals de la formació. Les preocupacions em vénen al cap quan algun el cap de llista d’un partit és escollida per una assemblea sense que hi hagi alternativa. Llavors, els presents només poden expressar el seu interès en un únic candidat amb el vot afirmatiu o negatiu. Evidentment, els afiliats que veuen totes aquestes maniobres per no quedar malament si tenen molt clar com anirà es queden a casa o potser prefereixen anar a passejar el gos. Els qui acudeixen a l’acte per escollir el líder espiritual només tenen tres opcions, sí, no o abstenció. Evidentment si estan allà és que estan d’acord amb tot el funcionament del procés intern, però sempre hi ha algú que tot i anar votar ho fa en contra de la majoria immensa. Llavors quan dones el resultat i veus que en un petit grup algú ha gosat votar en contra, tothom pensa qui ha estat el valent que ha deixar anar la veu discrepant.
Nosaltres sempre hem tatxat com a poc demòcrates alguns dels països de l’antic bloc de l’est perquè quan tocava escollir a un manaire els resultats dels vots favorables sempre superava com a mínim el 90 % dels votants, en alguns inclús estava  dècimes de la unanimitat, però sempre hi havia lloc pels dissidents.
Nosaltres anirem veien en els resultats d’aquestes eleccions a casa nostra com en molts cops tenim aquest tipus de resultat on la quasi unanimitat s’imposa deixant els opositors totalment fora de circulació.
A banda que  cada dia els partits polítics a casa nostra cada dia tenen menys afiliats, veiem aquestes ombres d’unanimitat que no són, a priori, un bon signe de democràcia interna. La gràcia és que en una formació hi haguessin un parell o tres de candidats i  algú guanyés però sense aquestes majories de país de l’antiga Europa de l’Est.
El poder per escollir candidat a alcaldia cada dia recau en menys gent i quan això passa quasi tots voten una persona. Aquest no és el millor camí que hem de seguir i és un flac favor a la democràcia d’aquest país. Fins que no millorem això, serà difícil que aquest país visqui en una democràcia real. Ens queixem molt del que fan a Madrid, però més d’un cop també ens hem de mirar nosaltres mateixos a veure què fem i on som i com hi volem arribar. Les llistes obertes arreglarien tot això, però potser seria massa arriscat per molts partits de l’antic règim.