Qui va al teatre a casa nostra?

Aquesta és la gran pregunta que s’ha de resoldre. Saber qui és el perfil de persones que compliran els nostres teatres i auditoris. Llavors a partir d’aquí hem de treballar per potenciar que aquest públic fidel no deixi les seves obligacions vilatanes i ens ompli sempre totes les funcions que portem a terme.

Algun ajuntament de casa nostra ho té molt clar i sap que les padrines a partir dels 60 anys són les que compliran aquesta tasca social i cultural en el seu municipi. Llavors hem d’afavorir aquest públic necessari. Com ho hem de fer per treballar aquest sector social? Primer de tot, tot i tenir pàgina web en funcionament que et permet vendre entrades online hem d’obrir la finestreta un parell o tres de dies abans que a la xarxa perquè la gent que vulgui comprar l’entrada en persona ho faci. No sigui que faci dues hora de cua i algun espavilat internauta li hagi furtat la primera fila, doncs res de res. Després d’aquesta  onada de compradores compulsives davant  les oficines del teatre ja es podrà adquirir per la xarxa. La segona fase és aplicar grans descomptes amb tres o quatre espectacles de la temporada a la butxaca. Si et muntes una programació trimestral mínima d’una cita per mes pots aconseguir que tot et costi a meitat de preu. La programació es variada i encara que no porti cap actor mediatic català gaudeix d’una àmplia oferta amb música, dansa, rock i comèdia, una mica de tot i de qualitat sense caure en el reclam televisiu com es veuen obligats altres ajuntaments que els costa molt omplir aquests espais públics.

NI un petit detall nadalenc als col·laboradors de ràdio el Vendrell

Un cop més és molt trist que entitats com Ràdio Televisió el Vendrell amb un pressupost anual de 600.000 euros no tingui 50 euros per un petit detall als seus col·laboradors. Nosaltres som els que també aportem el nostre granet de sorra a aquesta emissora municipal. Altres administracions del voltant ho tenen molt clar, però aquí al Vendrell res de res. Abans es feia un petit lot i un sopar de col·laboradors. Ara res de res. No ho fem per això ni molt menys però no cal ser tan rastrero en aquest món i gasterse'ls en residus com el Plaça Vella.

Una aplicació del Vendrell. Entrem al segle XXI

El Vendrell ja té la seva aplicació de mòbil per accedir als descomptes, cinemes, agenda, promocions, entitats, urgències, premsa i mil coses més. Una proposta senzilla però és un pas de gegant en aquest caos que és el Vendrell. Hi podeu accedir si poseu al Play Store Viu el Vendrell. És un primer pas.

6 triennis i 2 anys al servei de l’administració

El passat dia 15 de novembre va fer 20 anys que treballo al servei de l’administració local del Vendrell. Això a efectes de triennis que és una de les coses amb més interès de tot plegat correspon a 6 triennis i 2 anys de servei. Sinó passa res en el novembre del 2019 tindré dret a un nou trienni en la nòmina que pot suposar que amb aquesta quantitat em puc finançar perfectament un cafè diari durant tres setmanes en jornada laboral. Petits detalls que amb el pas del temps ajuden a passar el dia amb una mica més d’alegria i optimisme.

He tingut la sort de veure el procés en què el Vendrell quasi ha doblat la seva població gràcies a un boom de la bombolla immobiliària que va transformar el Vendrell en un municipi farcit de grues de la construcció a una localitat on l’obra nova sigui quasi inexistent.

En aquests anys he vist com una part de l’arxiu de la casa gran anava en fitxes de paper a convertir-se en una base de dades on es podrien introduir noves entrades i consultar a través de l’ordinador. Jo sóc fill d’un grup de gent que va entrar en un pla d’ocupació on potser hi havia 10 persones que havia de durar un any. Nosaltres havíem de reforçar l’administració durant aquest temps per fer tasques concretes en diferents departaments de la casa. Quan el termini va acabar, la majoria de nosaltres ens vàrem quedar a formar part del personal de la casa i a partir d’aquí hem anat consolidant el nostre pas per l’administració local. Alguns dels companys no es varen quedar i varen tornar a l’atur o a altres empreses. Aquest és una de les coses positives d’aquella política laboral. La gent que entrava temporalment tenia la possibilitat de quedar-se en l’administració i fer, com nosaltres, per consolidar un lloc de treball. Aquesta política amb perspectives ara no s’aplica. Actualment hi ha un ordinador amb una cadira que cada sis mesos o un any és ocupat per una persona que cedeix l’espai a un altre un cop acaba la seva relació amb l’administració. Aquest professional temporal rebrà una formació i una experiència que al cap d’un temps s’haurà de repetir amb un altre perfil i anar fent. Hi ha professionals de la casa que porten una llarga llista d’alumnes que han seguit aquest procés enganyós perquè no hi ha possibilitat de continuïtat i es perden esforços i recursos que l’administració perd cada cop que una persona marxa de la casa. No són llocs de reforç ni molt menys sinó que són llocs necessaris perquè cada dia l’administració pugui pujar i baixar la finestreta per atendre al ciutadà. Evidentment en una política actual on els titulars i les estadístiques són les que predominen aquest entrar hi sortir és ideal perquè cada mig any sembla que tinguem gent nova, però mai tenen dret a al foto els professionals que han de sortir per la porta d’enrera perquè ja no tenen contracte amb l’administració.

Entre les polítiques estatals i el d’ajust de l’ajuntament per compensar els excessos en una època que les despeses anaven pel boc gros, actualment hi ha un greu problema per una manca de treballadors fixes i amb un excés preocupant de treballadors interins sense plaça que estan esperant que un dia puguin aconseguir la plaça. Als polítics no els preocupa gens tot aquest panorama perquè tots tenen molt clar només hi estaran 4 anys i després ves a saber que pot passar. La seva filosofia és qui dies passa anys empeny i si podem posar el bony a la propera legislatura millor que ho solucionem  a aquesta.

En l’època que vaig entrar a l’Ajuntament, els sous no eren dels millors que hi havia al mercat i després amb el boom immobiliari es va demostrar científicament, però en aquelles èpoques érem uns il·lusos que apostàvem per la seguretat en el treball i un horari racional i  cobrar cada 25 de mes amb algunes excepcions marcades pel calendari i altres fenòmens inexplicables. Nosaltres formem part d’aquesta administració que cada dia ha d’obrir les portes a la gent més propera.He treballat per dos alcaldes i una alcaldessa dels dos partits que s’han repartit el poder des de que va entrar la partidocràcia va substituir a la dictadura. Moltes gràcies a totes les persones que he conegut a una banda o l’altra del mostrador. Això és com una gran universitat, sense títols però amb moltes experiències que t’aporten molts coneixements i professionalitat per saber com agafar el toro quan ve massa carregat.

 

4 anys sense tu, pare

Un matí plujós d'hivern ara fa quatre any ens vares deixar. Després d'una llarga malaltia ens vares dir adéu, en tot moment amb el cap serè i conscient, en tot moment controlant cada detall al teu voltant, però ja sabies que ara ja no podries fer-hi gran cosa, des de la teva cadira era molt difícil vigilar les oliveres, els ceps, el carrer, el mercat del divendres. Sempre tindrem un record per tu pare. No t'ho oblidarem mai

Un sopar multicultural units pel català

Els voluntaris per la llengua del Vendrell varem celebrar el sopar de Nadal en un restaurant del Tancat. 23 persones entre professors i alumnes varen participar d'aquesta trobada informal per fer caliu i punt de trobada social a totes les persones que participen en aquest projecte cultural. Durant el sopar tots els participants vàrem intercanviar experiències i opinions sobre  com anava aquesta experiència per fer més proper el català, la cultura i la societat a aquelles persones nouvingudes. Hi ha gent tot i que fa pocs mesos que està aquí entre nosaltres parla un català envejable, però tots d'una manera o altra posen el seu granet de sorra per conèixer més i millor aquesta llengua que els permet apropar-se als seus veïns, amics, parents i companys de feina. És molt important la seva implicació perquè en aquest com altres casos si hi ha voluntat al final s'aconsegueix. Hi ha gent que mai han fet cap esforç ni per parlar ni per entendre el català tot i que fa un munt d'anys que són aquí però amb el castellà poden anar a tot arreu. Els membres d'aquesta taula fan un gran esforç per aprendre català perquè tenen molt clar el que significa.

EL SERVEI A LA CIUTADANIA VENDRELLENCA EN PERILL PER UNA MALA GESTIÓ DELS RESPONSABLES DE PERSONAL

Els representants dels treballadors volem posar de manifest la situació precària en alguns departaments del consistori vendrellenc que han provocat que alguns serveis s'hagin de tancar per manca de personal derivat d’una mala gestió municipal en aquest aspecte.

Vist la manca d'accions per arreglar el problema per part dels responsables polítics, ho varem comunicar per escrit al consistori el passat dia 12 de novembre de 2018,  perquè prengués mesures en aquest tema que distorsiona el funcionament normal del consistori i de retruc perjudica la ciutadania del Vendrell. Un problema general que ve de lluny, però  s'ha agreujat en els darrers mesos per no voler atendre unes mancances de personal que han acabat repercutint en altres companys, en un efecte dominó fins arribar a una situació insostenible com la estem vivint actualment a les portes d'aquest Nadal.

Els departaments de l’Ajuntament del Vendrell, que es troben en situació precària per una manca de personal per diversos motius i situacions esdevingudes, són l’Oficina de l’Empadronament, Serveis Socials, Servei d’Atenció al Ciutadà, Secretària, Servei Català, Biblioteca i Esports, Residència d’avis la Muntanyeta.

És lamentable que el personal dels diferents departaments municipals estiguin assumint aquest volum excessiu de feina i aquesta pressió laboral provocat per una clara manca d’interès del consistori per posar fil a l’agulla en aquesta situació precària que venia anunciada i que s’ha agreujat   fins el punt extrem d’haver tancar al públic alguna oficina municipal, acció que ha acabat  repercutint en la ciutadania del Vendrell.

Des dels representants dels treballadors esperem que el Consistori actuï de forma immediata per tal que ni les persones del Vendrell ni els treballadors  visquin més aquesta lamentable situació que perjudica a tothom i que es manté sense que es vegi una solució ni a curt ni a mig termini.  

El Vendrell, 22 de novembre de 2018

Signat

Junta de personal de l'Ajuntament del Vendrell

Comitè de l'Ajuntament del Vendrell i de la Residència d'avis la Muntanyeta.

La cosa pública promociona el capital privat

Des de fa uns anys els pilars públics d’aquesta societat de mica en mica es va erosionant per una manca d’inversió, per una deixadesa global, per la pressió d’unes empreses que estan esperant el seu torn i per un interès amagat per part dels grans capitals d’aquest país per ocupar el seu lloc.

Mestres i ara metges a casa nostra han iniciat concentracions, actes de protesta i vagues per reclamar allò que els correspon per conveni, per precedents i que de mica en mica amb excuses de mal pagador els hi han anat traient de les mans d’una forma legal i educada. Han anat veient com les condicions laborals i els salaris han anat empitjorant en els darrers anys d’una forma considerable. Abans eren uns sectors apreciats i on el diner públic arribava sense embuts de mica en mica la canonada s’ha fet més petita i estreta i cada cop arriben menys recursos i més malament. Això ha provocat que la paciència si encara no estava malmesa s’acabés d’esgotar cansats de promeses buides. Tot aquest procés ha estat lent, però contínuo i sense treva fins arribar a una situació actual insostenible.

Aquest tema afecta a tot en general, però on potser es nota més és en seguretat, sanitat i ensenyament. La plantilla actual no arriba als 17.000 efectius en totes les seves escales per un territori com Catalunya queda molt curta i tot i tenir en alguns municipis policies locals encara tenen molt territori per cobrir i moltes tasques assignades que a vegades queden sobre el paper per manca d’efectius. Llavors per evitar aquesta mancança pel que fa al nostre toca posar alarmes en els nostres domicilis i treballar el tema de l’assegurança de la llar i també del vehicle per si algun dia ens passa alguna cosa. Els grans beneficiaris d’aquesta mancança és el capital privat.

Un altre element prou important és la sanitat. Aquí és clau tal com és pot veure amb l’aparició de mútues i centres sanitaris privats cada dia amb més serveis. Això que tinguis visita per l’especialista al cap de mig any és una cosa que no va enlloc. Si vols servir els sistemes alternatius sempre tens urgències amb el risc que a la mínima se satura i més en les nostres comarques que volem que vinguin turistes durant tot l’any però poca cosa fem per si aquests visitants tenen algun ensurt sanitari i han d’acabar a algun box de la nostra xarxa sanitària. Els turistes que volem només ens aporten beneficis en hostaleria, restauració i comerç, però ningú pensa que a vegades acaben allargant les llargues llistes perquè t’atenguin a urgències.

Un altre dels punts importants que de mica en mica estem desasistint és l’ensenyament. De mica en mica aquí i allà i ara que sembla que hagi passat la crisis o simplement ens hi hem acostumat hi ha molta gent que escull un centre privat per als seus fills perquè en el públic si que fan molt bé la seva tasca, però no tenen recursos per treballar amb un seguit de circumstàncies que potser fins els darrers temps no s’han agreujat. Una retallada en els diners i l’arribada d’alumnes que no coneixen la llengua dificulta el seu funcionament normal. Sempre ha passat això, però les dades actuals són més difícils de sortejar. No oblidem també altres problemes socials derivats d’una societat poc cohesionada també deriven en aquest element bàsic.

Al final, dedueixes fàcilment que tota aquesta situació de precarització de la sanitat pública és la millor promoció que es pot fer de la sanitat privada. Molts cops en el mateix centre sanitari pots descobrir les dues vies: per un costat tens els sis mesos per un especialista i per altra un parellet de setmanes perquè et visiti el mateix metge que amplia els seus ingressos amb aquestes consultes paral·leles a la pública.

Estem anant cap a una societat lliberal on l’estat cada dia té menys paper i menys poder perquè les seves arques estan buides i han de dependre del capital privat que és el qui marca les constants i les realitats de tot plegat.

 

Per un partit penedesenc

En les properes eleccions municipals possiblement en molts municipis es batran tots els records de llistes de partits que es concorren a la cita electoral. Tindrem per triar i remenar, posats a fer no estaria gens malament que alguna persona amb imaginació, temps lliures i un grapadet de bitllets s’atrevís a endegar un partit d’esperit penedesenc que es presentes en la majoria de municipis possible. Evidentment hauria de tenir uns trets característics generals, però el seu punt fort seria la seva aposta inqüestionable pel Penedès. Aquesta seria una manera de vehicular uns vots que es distribueixen en diferents formacions. Si arriba a aconseguir representativitat el següent pas és intentar entrar al govern si es compleixen uns criteris bàsics per poder imposar el seu tarannà i esperit a l’equip de govern.

Es poden fer moltes mocions, vegueries i el que faci falta, però en el fons qui mana són els partits. La majoria de sigles estan dirigides des de Madrid o Barcelona o són marques blanques que mai saps per on van. Llavors el millor camí per fer territori és jugar al joc que toca i entrar directament en el terreny de la política amb unes sigles prou entenedores en un moment en què tot el ventall polític està bastant trinxat per disputes i rivalitats internes que encara no hem acabat de pair.

El Penedès s’ha convertit en un cinturó més de Barcelona i estem allí convertits en una mena de zona dormitori on hi ha una mica d’indústria, comerç i molta gent que cada dia va i ve de la capital catalana perquè ha estat aquí on ha trobat el seu lloc ideal per viure.

Per reivindicar la nostra realitat ens tocar jugar el paper que més rendiment ens pot donar. Està bé que tots lluitem per idees universals o nacionals, però en el fons hem de preservar el més proper que tenim a casa i aquesta podria ser una bona manera de donar empenta a la nostra identitat.

Un optimisme molt sospitós

Un dels candidats a l’alcaldia el municipi ha començat ja la seva campanya electoral de manera suau, però està allí a les xarxes socials i intentant traient el màxim possible el cap per algun mitjà perquè és vegi i arribi al seu missatge a més gent millor dels seus votants.

Evidentment, aquesta candidatura ha d’anar acompanyada d’un slògan, d’un propòsit que emmarqui una mica els 6 mesos que tenim per endavant. Aquest cop l’adjectiu triat és “optimista”. En aquest terme es  poden resumir moltes coses que queden incloses dins el seu ampli context, per altra banda també sembla que hem aparcat una mica altres propostes que en les darrers dècades s’han fet populars com “El Vendrell que volem”, “el Vendrell de tots” “ Una vila per viure”. Obvie’m aquestes històries que formen part del nostres passat electoral i anem a posar un somriure a la nostra vila.

Si mirem les estadístiques d’atur, fracàs escolar i renda per càpita no les podem incloure dins aquesta etiqueta optimista, però aquest objectiu ens amaga totes aquestes dades dins d’una calaixera on durant uns mesos no hi podem tornar i hem de cercar tot allò que ens fa feliços per viure en aquesta vila al mig de tot arreu.

El nostre optimisme segons la propaganda pot basar-se en què a la propera legislatura tots aquests serveis que tenim externalitzats a altres empreses com la recollida d’escombraries, la neteja de carrers, el manteniment de parcs i jardins, el servei municipal d’aigua ja no ens quedaran excessivament curts per a les nostres necessitats La sensació és que en alguns d’aquests casos com la neteja viària, hi ha uns carrers que estan molt nets, però en altres els veïns celebren amb cava el dia que veuen un escombriaire, sort de les pluges intenses que posa al seu lloc les fulles que ningú recollirà.

Hi ha alguns temes interessants que s’han de repassar per conèixer el seu estat vigent. Un  és el tema de la illa de vianants que fa anys que es parla de la segona part del Dr. Robert és una ampliació que ja fa pressupostsos que es demana i encara està pendent de fer. Suposo que haurem d’esperar a les eleccions municipals perquè aquest tram d’aquesta cèntrica via passi a formar part definitivament de l’illa de vianants.

Torna a apostar per la logística per treure aquesta comarca de la situació preocupant d’atur. Realment val la pena malmetre el cor de la comarca per ficar grans naus on treballin quatre “toreros” i un parell d’administratius? El nostre futur no passa en destruir el territori a qualsevol preu. Ja som una comarca trinxada gràcies a les vies de comunicació de tot tipus que ens passen i de moment encara hem d’esperar una hora per al proper tren en la línia entre el Vendrell i Barcelona. Si som agosarats i anem a l’estació de Sant Vicenç de Calders, per tenir la cosa una mica millor doncs sinó hi vas entre les 6 o les 7 del matí has de passar per una zona que està en estat mig salvatge amb unes escales que el dia que plou resulta  més arriscat que pujar al Pedraforca. Els terrenys no són municipals, però entre els uns i els altres la casa sense escombrar.

Potser si que ens interessa que d’una vegada per totes es netegi la zona del Balneari de Coma-ruga que allò està en franca decadència, però tots hem de recordar que en aquesta zona per sort o per desgràcia hi viuen gent i quan cauen 4 gotes allò sembla un estany per recordar els seus orígens. Solventar aquesta problemàtica a hores d’ara és una tasca de milions d’euros, però encara que tinguem un espais rescatats de l’oblit les persones que viuen en aquesta zona continuaran tenint els mateixos problemes que fins ara sense que es vegi cap solució a mig o llarg termini.

Si hem d’arreglar el Vendrell primer hem de ser realistes i després ja en parlarem. Precisament aquest no és el municipi ideal per anar d’optimistes perquè fins que no siguem conscients de la nostra problemàtica real, no la que surt a l’endolcit programa de la televisió local Per què? de la televisió local, no en podrem sortir.

 

Una gran peli Infiltrado en el Kkklan

Infiltrado en el Kkklan és una peli que reflecteix des de dues vessants la lluita racista als USA. Una peli molt interessant fins el darrer moment on vas veient l'evolució dels dos moviments oposats quasi a vegades d'una manera simètrica units per la polícia que fa de nexe entre els dos. Una gran proposta per anar a veure el cine. Molt real i és una bona manera de conèixer la realitat d'un país que només arriba a trossos.

La normalitat ens hauria de fer por

Cada dia que passa assimilem coses que potser no haurien de ser normals, però de mica en mica s’hi van tornant. Això és una cosa que ens hauria de preocupar. Un dels fets és que un col·lectiu important de joves que van a l’institut o a la universitat ja tenen el consum de porrets com un a cosa totalment normal i tolerada. Abans hi havia moments al llarg de l’any que es veia una certa pràctica, però ara aquest element d’elaboració pròpia ja forma part de les nostres rutines i ningú hi pot fer res per trencar aquest hàbit establert en el nostre dia a dia.

Un altre de les normalitzacions que ens hauria de preocupar perquè fa que moltes persones es preguntin perquè són tan burros de seguir el sistema tradicional. Aquest és l’ocupació de pisos. Realment ja ho tenim assumit com una cosa tan habitual que no ens escandalitza. Llavors els que estan pagant lloguer o hipoteca acaben creient que no cal complicar-se tant la vida pagant cada mes religiosament al banc per una cosa que al cap de 40 anys potser anirà a nom teu si ho pots acabar pagant. 100 euros i pots escollir en el mercat alternatiu i bones ofertes en els subministraments.

Un altre de les històries que tenim ja més que assumides és l’ús que fem de la xarxa per aconseguir material audiovisual per als nostres televisors, reproductors de mp3 i el que faci falta. Evidentment encara hi ha gent que no sé perquè va al cinema potser perquè ho pot veure en pantalla gran, però la resta és molt fàcil d’aconseguir i d’una forma totalment gratuïta. Evidentment això funciona perquè  les grans empreses telefòniques treuen partit a tot aquesta xarxa de pirateig d’una manera indirecta.

Un altre element són això de colar-se gratuïtament en els trens. Evidentment, al final moltes persones que compraven el bitllet religiosament acaben practicant aquest esport que si algun dia t’enxampen doncs pagues els diners i encara hi pots tenir beneficis perquè en rodalies hi ha menys revisors que cabines telefòniques a la via pública.

El nostre dia a dia està canviant a ritme de microones. Això que un diumenge d’estiu en un poble costaner la gent anava a la platja ja ha passat a la història. Avui en dia molts són els que aprofiten aquestes hores del vermut per anar de compres en alguna gran superfície i poder comprar per tota la setmana. Fa anys només hi havia una botiga al Vendrell que ja feia un mena de servei 365 dies a l’any, però els preus eren una mica més cars que la resta d’establiments, però evidentment tot tenia un preu.

La normalitat afecta a llocs tant sensibles com aquestes feines de  6 mesos i al carrer que és el que es porta. Trobar una feina fixa amb un salari de més de 1.000 euros és una cosa que costa bastant. Llavors l’empresa pública ha volgut fer el paper de gran salvadora de la situació actual i el que fa són contractes amb joves de 6 mesos i després al carrer. En la immensa majoria dels casos cap d’aquest contractat tornarà al mateix lloc i seguirà buscant aquestes ofertes de sis mesos amb l’excusa d’agafar experiència per una feina. Una gran mentida, t’hi pots tirar 10 anys agafant practica per acabar de caixer en un gran supermercat que cada dia és el somni de moltes persones perquè les alternatives no són gaires positives.

Aquest és la nostra realitat que tenim a casa nostra. Ens estem acostumats a moltes coses que no acaben de ser normals de tot o potser si que ho són, però l’herència dels anys anteriors pesa massa perquè les acabem d’assimilar d’una manera raonable. Llavors estem en aquesta època de transició que potser en els propers anys s’acabarà regularitzant i ja ningú serà tan burro de pagar el pis d’un lloguer i podrà fumar un mai entre classe i classe mentre el professor canvia d’aula. Petites històries que estan entrant en la nostra rutina i nosaltres estem aquí mirant com tot això està evolucionant i la cosa es va assimilant i al final el de tota la vida passarà a ser un anacrònic perquè serà tan burro de comprar un bitllet del Vendrell a Sant en tren quan ja pocs practiquen aquesta obra social. 

Enquesta a sis mesos de les municipals al Vendrell

Aquesta és la primera enquesta realitzada per Convenç Vendrell sobre les properes municipals. Ja n'aniran sortint. Aquí un tastet.

No us perdeu Bohemian Rhapsody

Gran peli la de Bohemian Rhapsody. És un musical molt ben interpretat que no amaga el preu de la fama. Passa molt ràpid i està molt proper al dia a dia de Freddy Mercury. Hi ha molta música interpretada pel protagonista del mateix film. Hi ha moments que il·lustren molt bé la relació entre els membres del grup i els seus productors, managers i amants. Aquesta és una de les pelis que s'ha de veure en pantalla gran per gaudir de la música que hi té un pes molt important. En gaudireu i al sortir el primer que fareu serà posar Queen.