Una Lira amb tres
quartes parts llargues d’aforament acollia la celebració dels 30 anys del GTIV “Grup
de Teatre Inestable del Vendrell”, un col·lectiu cultural polifacètic que igual
que et munta una obra de teatre seriosa com “Maria Rosa” de Guimerà és capaç de
donar vida i color a moments puntuals de la societat, com la inauguració d’ una
festa major actual presumptament ubicada en ple franquisme, i com no, recrear
als personatges de la festa del Vi de Sant Vicenç en això tan popular actualment
com són els mercats i fires històrics. Aquest és un col·lectiu d’amics i amants
del teatre, la música, la festa, la literatura que de tant en tant anaven fent
un muntatge, al seu ritme, sense presses, ni seguint un calendari precís. Sobre
la marxa aquesta vintena llarga d’artistes i tècnics marcaven en seu ritme en
les seves creacions. No hi havia cadència, ni cita obligada, tot anava fluint
com la vida. Fa uns anys que són el cor i l’ànima del Ball de Malcasats que es
representa el darrer dia de Festa Major del Vendrell ininterrompudament des de
la seva recuperació el 2001. Una cita que inexcusable, però la resta flueix.
L’any passat varen estrenar Cal Dir-ho una versió nostrada d Eugène Labiche,
Alfred Duru i Jean-Luarent Cochet. En els propers anys suposo que tornaran a
una nova proposta i altres que et pots trobar puntualment. Són persones molt actives
que són sinònim d’alguna recreació i teatre al Vendrell i comarca amb una
versalitat que pot donar molt de si. A grans trets sempre han tingut molt bons
vincles amb els Pastorets del Vendrell que ja porten mes de mig segle sobre els
escenaris.
En el muntatge
del diumenge passat era un tastet d’algunes de les seves obres més reconegudes
com “Les noces de Fígaro” o “Fe de rates” que va ser la seva primera proposta
artística. No hi podien faltar ni les
recreacions de la Festa del vi de Sant Vicenç, ni una aproximació al Ball de
Malcasats, tot això ben amanit i sense que la durada total superi amb escreix
l’hora i mitja que és un temps més que raonable sense aixecar-se de la cadira.
Tot l’elenc i
membres dels Inestables són una gran família i s’encarreguen de posar la nota
d’humor i gràcia a un bon grapat d’esdeveniments que tenen lloc al Vendrell i
també han actuat puntualment en altres punts del territori Tots ells són
persones que tenen taules i porten a terme aquell paper on es troben més a gust,
perquè ells són capaços d’adaptar els textos que protagonitzen al seu tarannà
amb gràcia i bon gust. Tenen tres dècades d’experiència i alguns més han passat
per aquest elenc, però la majoria que ha entrat no ha sortit i poden aparèixer
en algun del seus muntatges seriosos o puntuals. Moltes felicitats per aquests
primers 30 anys i heu de seguir sent durant molts anys aquesta colla
d’activistes culturals capaços de compartir un bon grapat de sentiments i
sensacions amb un sol somriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada