A un breu temps
de les properes eleccions municipals que són les que aparentment
interessen a més gent és quan la
monotonia de l’administració és transforma miraculosament i s’adapta al
calendari.
Uns pressupostos
aprovats o amb pròrroga són més que suficients per començar a aixecar voreres i
fer petites grans obres principalment al mig de la ciutat perquè la gent vegi
que aquell equip de govern que ha de passar la revalida al cap de poc es
preocupa per la gent administrada. Estem en una societat on la memòria no dóna
gaire de si, llavors de recórrer a refrescar-la perquè la gent estigui al
corrent de tot el que es fa en el seu benefici.
Calafell ja té un
pla de voreres per a diferents zones del municipi i el Vendrell també té
pendent les obres que s’han de fer a una part del carrer Dr. Robert que
compleix tots els requisits d’una obra en campanya. Tot apunta que els diners
aportats per una empresa concessionària del servei d’aigües i clavegueram anirà
cobrant en els propers anys els diners aportats en aquesta obra. Els electors
veuen les obres i el pagament va dirigit cap el futur quan ves a saber qui serà
el responsable del consistori, però independentment de la seva identitat tindrà
un seguit de compromisos socials que no podrà esquivar gràcies a la feina dels
seus predecessors en el càrrec que sempre s’han preocupat pel qui vindrà
després d’una manera no gaire positiva.
No cal fer gaires
grans obres que ens situïn a nivells perillosos d’endeutament, uns pocs
professionals demostrant a tothom que aquí estan treballant per tota la
ciutadania del municipi.
Cada partit
polític té un perfil de votant que ha de mimar més que mai. Un dels col·lectius
més treballats durant aquests propers mesos són els jubilats perquè és un
col·lectiu que acostuma a complir amb els seus deures davant l’urna. Llavors
cada consistori els cuida d’una manera o altre. A vegades es fan trobades de
gent gran amb àpats a preus més que populars. Altres ajuntaments els hi
ofereixen el transport públic gratuït i altres també ho combinen amb tiquets
per aparcar a la zona blava durant un temps marcat. Petites estratègies que
ajuden a captar vots com la reducció en algun impost municipal com l’IBI per
als més grans de 65 anys.
Prova d’aquesta
política és l’estructura que tenim encara al Tancat del Galan que s’havia de
convertir en un Casal de Gent Gran i encara està allí des del 2011 quan Benet
Jané volia tornar a repetir al front del consistori vendrellenc. D’aquella data
enguany hem posat les pedres següents a la primera pedra del CAP del Botafoc
que es va posar aquell any i que ha estat ben quieta sense cap més moviment
fins l’actualitat. Ara només falta
saber si contractaran nous professionals de la sanitat per donar servei al nou
equipament o, tal com diuen els entesos, seran els mateixos, però més
repartits.
Els nostres
pressupostos no tenen la dimensió d’altres que ens han portat fins a una
situació crítica i hem de saber aprofitar els pocs recursos que tenim. Llavors
amb una mica d’arranjament de voreres és una feina que sempre queda bé i pot
ajudar guanyar algun vot indecís que
encara trobem en l’electorat.
Per complimentar
tot aquest apartat no hi faltaran les innombrables rodes de premsa per no dir
res i les diferents trobades amb pica pica final que en realitat és la gràcia
de tot plegat perquè si en 4 anys no han dit gran cosa, tampoc és ara qüestió
d’esvalotar el galliner.
En aquest
joc hi participen tots els partits
d’una manera o altra, però els clàssics que fa 40 anys que ens governen amb
barba o sense sempre s’han decantat per les voreres i places cèntriques per
fer-hi petits retocs per semblar que allò és el fi d’alguna cosa quan en
realitat és el principi del no res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada