Els dards més nostrats

Un dels regals internàutics més interessants que m’han fet els darrers dies ha vingut des de València gràcies a la meva ciber colega Teresa que amb el seu blog www.eltaodeteresa.blogspot.com m’ha atorgat un dels dards del guardó amb el mateix nom. En un posit d’internet jo també he seguit aquesta cadena. Espero que la cosa continuí per premiar les persones i els blogs que s’ho mereixen.
Però crec que aquest premi també ha de sortir de l’espai virtual. Fora d’aquest àmbit eteri hi ha persones, entitats i termes que també és mereixen aquesta preuada distinció. Aquest guardó segons la cadena està limitat a 15 objectius. Intentaré aquest objectiu, però ho veig difícil. Faré el que bonament pugui.
Començarem per la paraula “crisi”. Aquesta és l’estrella que més brilla en la nostra realitat diària d’aquest any olímpic. Uns l’anunciaven, però ningú s’ho acabava de creure. Utilitzant el seu nom en va, els treballadors queden acomiadats, altres fan menys hores que fins ara.. En l’àmbit comercial, un s’ho repensa a l’hora d’omplir la cistella de la compra. Tothom està pendent d’aquest terme que juntament amb els seus derivats no gaire optimistes porten de corcoll a moltes persones i gairebé tothom està pendent de la seva evolució.
El segon lloc l’ocupa el CIM. Simples inicials que provoca maldecaps a molts polítics. Uns hi estan a favor i els altres en contra. És una mica com els peus de porc o t’agraden o no t’agraden. Un no pot ser neutre. El Montilla i acòlits coneixem prou bé el que costa estar en contra.
Derivat del terme anterior hi trobem una entitat, Consell Comarcal del Baix Penedès. Entitat regentada per un govern presumptament d’esquerres que oficialment està en contra d’aquest complex logístic. La nota curiosa la protagonitza el soci de govern majoritari que hi està a favor. Crec que aquesta mena de incoherència pot provocar migranyes i altres símptomes molt difícils de superar. Esperem que la digestió pugui durar almenys tres anys més perquè les noves eleccions posi cada cosa al seu lloc.
El proper guardó li haurem de concedir al Centre d’Iniciatives i Turisme. Associació d’empresaris i comerciants del Vendrell que va gosar dir-li en públic al Benet i als seus companys de pressupost que estava en contra del canvi de normativa urbanística. No els feia gaire gràcia això de què es poguessin obrir bancs i altres oficines al centre del Vendrell on abans estava prohibit. No fa gaires setmanes va signar un conveni pel qual rebia de l’Ajuntament del Vendrell més de 90.000 euros. Entre altres coses amb aquest quantitat es cobria el lloguer del local del Doctor Robert i les nòmines d’alguns dels seus treballadors. Ja ho diuen els poetes que el llenguatge de l’amor és molts cops incert.
Escola de Música i orgue del Vendrell. Són els principals destinataris de les inversions culturals al Vendrell en els propers anys. En el proper curs tot apunta que ja funcionarà la nova Escola del Tívoli. Pel que fa l’orgue trigarem una mica més. Per tot plegat amb una bona paletada de calers per fer-ho realitat. Entitats públiques ja hi col·laboraren, però també serà necessari una mica de voluntat econòmic dels seus administrats
Dofí. Mamífer aquàtic molt intel·ligent, però també s’aplica en el cas d’un relleu polític tutelat pel seu mestre o tutor. Hi ha persones que fa moltes dècades que encapçalen les llistes municipals. Ja toca que facin un pensament seriós perquè hi ha vida aliena en proporcions més que considerables. S’ha d’anar treballant el nou líder.
Blog i facebook. Eines casolanes perquè tothom pugui dir la seva I tots puguem fer una mica de periodistes I divagar per nous viaranys. Una eina que molts polítics segueixen. Feu la prova i ja veureu com resulta. Només cal que ho pregunteu a la Gemma Urgell de Bellvei que va protagonitzar una història força il·lustrativa d’aquest punt.
Política. Professió de futur incert, però de moment molt valorada crematísticament en gairebé totes les entitats públiques. Juntament amb la professió de policia i pispa sembla ser que tenen el seu futur ben assegurat almenys a mig termini.
Nadal. Excusa per consumir i enviar sms al proïsme trametent petonets i els millors desitjos per aquest dies. Més d’un mes abans ja es nota amb el seu enllumenat que omple carrers i places. Aconsello fervorosament només obrir les llums fins a les 11 o 12 de la nit i no fins que gairebé surti el sol com encara passa massa llocs. Evidentment llums de baix consum.
Per acabar, 2009. Un altre excusa per enviar sms similars al Nadal. De totes maneres anyada magre. Presumptament marcat per la crisi. Anualitat en què s’acabaran algunes de les prestacions d’atur que han començat aquest any present. Pessimisme econòmic. Aquest fet pot afavorir que algunes unitats familiars puguin trontollar perillosament. Se m’acaba l’espai. Un altre dia continuaré.

Publicat el 5 de desembre del 2008 al Diari del Baix Penedès

L'incivisme és el que més preocupa

Segons l'enquesta d'aquesta setmana el que més preocupa és l'incivisme amb 7 vots. Per darrere podem trobar la crisi amb 6 vots i en les darrers posicions la seguretat ciutadana i el Barça amb només 1 vot. Pel que fa al Julian Muñoz a ningú li preocupa gaire segons aquest pols a la societat que visita aquest blog.

El verd de Calafell a la premsa comarcal

L'altre dia al 3 de vuit hi havia un anunci de tota una pàgina de les virtuts del manaires de Calafell. Ho vaig trobar un insult en els temps en què corren. La gent no és tonta. Si l'interessa ja es buscarà la vida i sinó no li farà ni puto cas. Però una pàgina sencera del Jordi Sánchez sortint d'unes obres em sembla que és poc o gens recomenable en els temps que corren amb aquell color verd de moc, patètic sincerament.

Fer esport no és barat

Un amic que fa esport al Patronat d'Esports del Vendrell m'ha comentat que força gent s'ha donat de baixa del seu curs per la crisi. Això és una de les coses que deixes quan l'economia perd pistonada. Sempre pots anar a correr al carril bici o pel passeig perquè les alternative són moltes. La veritat que fer esport no resulta barato, però tot el que hi ha allí és car des del gas-oil fins a les persones que hi treballen. A veure si ens apliquen les mateixes tarifes dels iaios que són 3 euros al mes, encara que la tripliquin ja ens està bé, però fer esport s'està convertint en un luxe. La culpa és de tots, però la cosa hauria d'estar més ben repartida.

No tot el xató és xató

Ahir vaig anar a menjar xató a un restaurant de la platja del Vendrell i la veritat és que era molt insípid. No tenia cap gust quan en realitat és tot el contrari. Jo crec que s'hauria de passar revista als restaurants que en serveixen per donar unes garanties mínimes. En aquest cas posar una enganxina per certificar el plat. Això no és farà mai perquè la ruta del xató no deixa de ser una cosa comercial i entre els comerciants no es fan la guitza, almenys ho fan més dissimuladament.

El futur de PxC és força optimista encara que alguns no ho vulguin reconèixer

Un vendrellenc anirà a les llistes de PxC per ser diputat al Parlament del Vendrell. No crec que facin gaire gran cosa al Parlament però sempre poden treure dos o tres diputats o potser fins a cinc. El que si que faran és a le propereres municipals que segur que en treuen més que ara, almenys al Vendrell. El Valentí Vidal diu que no en trauran cap, però jo crec que es vagi preparant que potser en faran tan com el seu partit. Només falta que tornin a multiplicar com les passades. O s'espavilen o la soberania popular dirà la seva i potser a més d'un no li agradarà gens, però...

Robatori al Vendrell en ple dia

Una coleguilla de la feina divendres va ser testimonia d'un robatori considerable a casa seva. Ella viu en una caseta vora el Cuartel de la Guardia Civil del Vendrell. Li van reventar el pany de la porta i li van remenar tot i van deixar tot de qualsevol manera. Li van prendre joies, diners i fins i tot la guardiola de la nena, però curiosament li van deixar la tele a casa. Evidentment ho van fer al matí mentre uns treballaven i altres eren a escola. La policia li ha dit que darrerament hi havia molts casos similars. Encara que aquí només agafen pispes i mai ens diuen quants robatoris hi ha al mes aneu en compte perquè vivim en males èpoques econòmiques i la gent s'espabila i a més estem a prop de l'autopista i tot això. Ja ho sabeu.