Ara que ve Nadal

 

 

 

En aquestes dates tan especials seria bo que entre tots ens apliquéssim en aquestes tendències per conserva la natura que acull. Allò que deien del canvi climàtic ho tenim aquí i no ens cal esperar gaire per veure que alguna cosa falla perquè en molt poc temps han canviat moltes coses en la meteorologia i encara potser el que arribarem a veure al pas que anem si no hi posem fre.

Llavors ara que vénen les festes de Nadal seria bo que comencéssim a variar algun dels nostres hàbits per evitar que les coses encara canviïn a pitjor. Una de les coses importants que es poden fer és regalar bosses per embolcallar entrepans i maletes per posar el menjar. D’aquesta manera podríem estalviar molt en paper d’alumini i plàstic que després va a les escombraries. Quan tornem a casa ho rentem i al dia següent com a nou i a contribuir també amb el nostre granet de sorra en favor del medi ambient.

Hem de tenir un seguit de normes bàsiques no escrites que hem de tenir en compte. L’amor a una persona no es valora ni pel nombre de regals que rep ni pel seu preu sinó que tot això està vinculat a  altres característiques més subjectives. Hi ha canalla que són més felices petant el paper de regal que no pas amb els obsequis obtinguts. Això no sé sap mai, però hi ha molts joves que estan saturats de joguines i al final no en valoren cap si la cosa no es fa amb mesura i tenint en compte el destinatari. Al final de les festes el més important són les relacions que s’han produït entre la família i amics que no pas el valor dels regals rebuts. Hi ha molta gent que es neteja la consciència a base de regals i això no va enlloc.

La nit d’hivern és llarga, però al Vendrell més

 

 

 

 

 

Al Vendrell la nit és una mica més llarga  que en altres municipis que ens envolten. Aquest no és cap misteri galàctic ni cap càstig diví, la cosa té una simple explicació. Alguns cops aquest tema s’ha parlat en algun ple, però clar a les 11 de la nit no és el que molta gent practiqui i prefereix altres activitats que no pas escoltar les batalletes dels nostres polítics que produeixen generalment insomni.

Al Vendrell, al matí des de que s’apaguen els fanals  fins que s’hi veu amb la llum del dia hem de passar un període més llarg que en altres localitats costaneres, per la senzilla raó que l’enllumenat públic s’apaga un quart d’hora abans que la llum del dia  sigui la suficient per tenir una visió segura del que tens davant sense perill a ensopegar o similar. La mateixa situació la tenim a la tarda quan la claror del dia s’esvaeix i hem d’esperar un altre quart d’hora fins que l’enllumenat públic pugui guiar els nostres passos entre la foscor nocturna. Estic parlant d’una mitja hora diària.

Aquest fenomen acostuma a produir la màxima problemàtica en els mesos de novembre, abans del canvi de l’hora, desembre quan l’hora d’encesa i apagada de la llum coincideix amb l’entrada i sortida dels llocs de treball i centre educatius i hi ha més gent pel carrer. Aquesta situació a quarts de set del mes de juliol, doncs té una incidència mínima en la població.

Una altra de les coses que influeix en aquest mesos actuals és el mal temps que hi acostuma a haver, boires, pluges, carrers mullats entre d’altres. Això provoca que aquesta inseguretat per la manca suficient d’enllumenat s’accentuí considerablement.

Per altra banda en aquesta vila, tenim un nombre considerable de petits sots al carrer, algunes llombardes amb una punta que sobresurt i mil històries més  que pot provocar que algú ensopegui. Després tenim les super voreres amb un fanal al mig que quan et trobes una persona de cara has de baixar o si vas amb el carret de la compra no les pots utilitzar perquè la seva amplada és vergonyosa.

La cosa no acaba aquí. Tenim moltes zones on els clàssics fanals encara dominen el territori. Els de led encara no han conquerit res d’aquest espai i l’enllumenat doncs segueix amb les seves mancances tradicionals. Després tenim carrers o trams que a la mínima que caigui dos gotes de pluja, doncs l’enllumenat públic ja no funciona. Si algun veí no avisa s’hi pot estar tres o quatre dies amb el perill públic que això suposa per tothom.

Al llarg dels municipi hi ha molts fanals que amb el temps s’han eliminat i aquests s’haurien d’anar reposant a una velocitat superior a l’actual perquè en alguns punts fa anys que no s’han posat un fanal nou i encara estan amb aquella funda groga esperant algun miracle que li doni la seva utilitat original de punt de llum.

A veure si els responsables allarguen un quart d’hora a la nit  l’encesa de l’enllumenat públic i  al matí retarden un quart d’hora l’apagada de les llums públics. Són petits detalls que ens ajudarien a què el Vendrell en aquest aspecte també fos igual a altres ciutats similars.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                              

 

 

 

Miquel Casellas

30 anys després

 

Ens varem coneixer quan estudiàvem filologia a Barcelona. Ens havíem seguit les nostres vies per cartes i per coses de la vida, quasi som veïns. Una amistat que fa 30 anys que dura i quan ens hem tornat a veure com si fos ahir que ens haguéssim vist per darrera vegada. Històries boniques amb amics bonics que hem anat camins diferents però conservem l'essència de no comprar roba de marca. Tot com si fos ahir, amb més canes, però records vius i moltes coses que ens anem explicant de mica en mica, però interessant.

Fira del Gall de Vilafranca, sou uns cracks

 

Avui he anat a la Fira del Gall de Vilafranca i aquest és un clar exemple del que han de ser les nostres fires. Primer de tot Km 0 tot el que sigui possible. Després tot molt ben organitzat on la gent pugui aparcar i es pugui moure. No hi poden faltar el menjar i el beure a un preu raonable. Aquest és un model de fira que hem de seguir on amb l'excusa del gall es pot vendre tot el que tenim a casa nostra. Enhorabona per aquesta gran feina que feu pel Penedès. Aquí al Vendrell estem a anys llum. Tot estava en el seu punt amb gent de fora per animar la festa.

Mentre no arribin el miracle de l’ampliació de l’hospital

 

Aquest passat dimecres vanar a dinar amb una gran notícia que va commoure petits i grans de la nostra comarca. Allí estaven els 14 alcaldes de la nostra comarca amb l’Adserà que és el qui controla en el fons per la Xarxa Tecla, recordeu que de gran vull ser com ell.  Va començar de  metge de família i es va situar entre la política i la sanitat pública i al final varem acabar tot el Baix Penedès dins Santa Tecla quan és un dels grans errors que haurem de patir uns anys més. El nostre objectiu es formar part de la sanitat pública dins l’Institut Català de la Salut com Joan XXIII i sortir d’aquestes funcdacions privades formades per un fotimer d’empreses més petites que et gestionen des del pamflet del grup fins a les llaunes de refresc passant per la televisió i el dinar que et serveixen. Ara fa un parell d’anys vaig tenir l’oportunitat amb el covid de comparar Joan XXIII i Santa Tecla i l’Hospital del Vendrell i no hi ha color. Ara l’imperi Adserà sembla que es dirigeix a cuidar a la gent gran i tot això, participant en residències d’avis i en empreses derivades. Això va creixent i ves a saber on anirà perquè aquestes empreses costen d’aturar perquè tenen uns cercles d’amistats i compromisos molt poderosos al territori. Aquí tothom es coneix.

Doncs en aquest àpat de dia feiner ubicat entre el dia de la Constitució en què Espanya va quedar eliminada del Mundial pel Marroc. El futbol ja no és el que era sinó que li preguntin al Real Madrid en les seves èpoques daurades.

Doncs amb tots els alcaldes del Consell Comarcal reunits ens havien de donar una gran notícia que sacsejaria mars i muntanyes a tots els veïns que hem decidit no emigrar del Baix Penedès, de moment. L’hospital comarcal inaugurat el 4 de novembre de 2004 per Pasqual Maragall ampliaria les seves dimensions per atendre les necessitats d’una comarca que en aquest període ha augmentat un 40% de la seva població, sense parlar de l’estiu i Setmana Santa.

Anem a pams. Primer de tot, com ja tenen costum en aquesta empresa privada ja tenen els plànols preparats que poden tenir menys recorregut que la radical remodelació del Cinema Brisamar de Coma-ruga.

Tal com tenim el govern que penja d’un fil primer de tot ja veurem qui dóna suport a aquests pressupostos perquè amb els regidors que tenen actualment després que Junts després de jugar a la Puta i a la Ramoneta abandonés el bot deixant sol a ERC amb els seus diputats a bord a veure si tots sols poden anar a algun lloc o hauran de seguir donant voltes i fitxant persones que havien estat d’altres partits a veure si poden arreplegar més suports parlamentaris.

Potser aquests 45 MEUR amb que estan pressupostades aquestes obres viatgin en un parell de dies a un altre indret de Catalunya per construir un local social pels avis de la comarca. Resulta que si en aquest indret hi viuen personatges més vinculats a algun partit que fa que aquest forci el seu suport per tirar endavant aquests pressupostos de la Generalitat i nosaltres ens haurem quedat un cop més amb un joc de màgia en un hospital que quan es va inaugurar ja va quedar petit per la comarca que havia d’atendre i amb el creixement registrat des de llavors.

Almenys hem aconseguit que els nostres alcaldes a part de fer alguna reunió al Consell comarcal vagin un parell de cops en quatre a Barcelona a veure que passa amb nosaltres  i que allí sapigan ben bé que existim i que no precisament tenim la  mateixa situació que Sant Cugat del Valles que a l’alta edat mitjana va regir una part de les nostres contrades.

Mentre no fan aquesta ampliació podrien posar un servei de busos llançadora entre l’Estació de Sant Vicenç, la del Vendrell i viceversa. No estaria malament que mentre no arribin les obres allises el terra del pàrquing perquè no tots els que passem per allí tenim ganes de provar la suspensió del nostre vehicle. I això de pagar per la televisió també és una presa de pèl. Estaria bé fos gratuïta. Petits detalls que mentre no arribin els miracles es poden anar aplicant. No sé que us sembla. Si us animeu més, doncs que passi l’hospital a estar gestionat per la Generalitat. Tots ho agrairem, des dels treballadors als usuaris.

 

Posem que la cosa podria quedar així

 Queden uns cinc mesos i escaig per les properes eleccions i com aquell que no vol la cosa doncs ens atrevim a fer una porra sobre el que pot passar el proper maig al Vendrell. Tot són suposicions i jocs d'ingeni, però tal com va ara per ara podríem tenir. 

PSC 7

ERC SOM POBLE 7

PP 2

FEM VENDRELL, 2

JUNTS I PRIMÀRIES, 2

VOX 1

Jo crec que podria anar així. No hi estic d'acord, però és lo que intueixo. Alguns que van tan creguts se la podren fotre de carrer sinó surten del núvol de colors. 

Parlem, ara més que mai

 

 

Ara en aquestes dades preelectorals seria bo que en diferents municipis apareguessin forums de debat de diferents aspectes que del municipi. Des de com distribuir el futur de la localitat, fins quin és el millor model per a la recollida selectiva. Llavors en el proper consistori cada municipa ja farà el que voldrà amb el que s’ha discutit aquí, però almenys hi haurà una idea, un debat i amb la participació de la gent que el que fa és nomes parlar sobre el seu futur i el de les properes generacions.

Aquest és una manera que entre tots contribuïm al futur de la localitat i la podem dissenyar millor amb el nostre granet de sorra. Sinó acabarem tots parant la mà al vent a veure si cau una subvenció i seguirem la sort d’aquell que es juga el mobiliari de la casa jugant a petar globus o tirar pilotes amb l’escopeta de vent. És molt trist, però al final sense aquesta visió general que necessitem podem tenir un poble proveït d’un seguit d’andròmines que no serveixen per gran cosa, quan aquells diners s’haguessin pogut destinar a coses molt més interessant i profitoses pel bé comú.

Molts ajuntament estan pelat, però molts cops no és un tema de calers, sinó simplement de bona organització del que hi ha i estalviar recursos. No cal pagar un feix de bitllets a qui ens porta els grups de música, potser que els anem a buscar nosaltres i si algú ens diu que no ja s’ho farà. Algú altre trobarem disposat a venir.