Una de les cites ineludibles de les Festes de Tardor de Lleida va ser la boda entre Peronella d'Aragó i Ramon Berenguer IV de Catalunya. Un matí de diumenge en què el sol picava una mica. Tot estava a punt a la porta dels Apòstols de la Seu Vella perquè res no fallés en aquest peculiar enllaç. Convidats, ballarins, trobadors, monjos, bisbes, nobles, poble i tot el que us podeu imaginar van desfilar pels tres escenaris que es van plantar als laterals d'aquesta enlairada plaça lleidatana. La veritat és que va estar molt bé i el públic que hi va anar s'ho va passar d'allò més bé. Potser hi faltava una mica de gent perquè es podia circular tranquil·lament i espaiosament entre el públic i per un matí de diumenge de Fira no es pot esperar gran cosa més. El vestuari va estar molt adient a l'època i tothom ho va fer molt bé. A mi em va sorprendre gratament el paper de Jaume Aluja, president de l'entitat de l'Associació de Moros i Cristians que en el seu paper de bufó es va lluir d'allò més. Peronella tot i la seva joventut va interpretar un gran paper perquè ficar-se allí davant la veritat és que costa una mica i la noia ho va fer com si ho fes cada dia.
El que canviaria seria una mica més de música en aquells versos que els jueus van recitar, una mica més a l'estil trobadoresc. Els monjos que van cantar allí la veritat és que no pegaven gaire.
El menjar molt bé. Els cigrons amb llet d'ametlles eren molt bons i l'altre menjar feia molt bona pinta. Felicitats a tots per fer-ho realitat. És la primera vegada que es fa i espero que no sigui la última. Endavant amb la Festa de Moros i Cristians de Lleida. Inclús el dia va acompanyar tot i que a les vuit del matí una densa boira cobria tota la ciutat i les expectatives no eren molt bones.
3 comentaris:
Miquel,
te dedicat un post al meu blog :)
una abraçada!
Jo, com en saps de la història, les persones com tu són la que ens recorden les nostres arrels.
Gràcies!!!
Ah, a Malgrat es fa el correllengua, i jo llegiré poemes, em sembla que de Martí i Pol, ja t'ho explicaré.
Bones!
A mi el q no em va agradar massa de la boda (a part de la calor que vaig passar) va ser la representació femenina de les nobles. Sé q ho vàren fer tan bé com vàren poder...però comparant amb els nois...a elles gairebé no se'ls va entendre res.
Publica un comentari a l'entrada