Només cal donar un cop d’ull dins el web de la Generalitat de Catalunya i en concret la part que correspon al departament d’Economia i Finances on hi trobem un simulador que et permet manipular virtualment amb els pressupostos que ens han de marcar les nostres existències en el proper exercici. Aquesta iniciativa que no ha tingut la difusió que és mereix ens la va explicar per antena el vendrellenc Martí Carnicer, secretari general d’economia i finances de la Generalitat, en un dels darrers programes de la primera edició de Pas de Vianants. A partir d’aquests moviments de la ciutadania els responsables polítics saben quines són les preferències de la societat i allí per on es decanta una part considerable de la voluntat popular.
Els pressupostos municipals que s’acostumen a aprovar a finals de l’any per posar-los en practica en el nou any són la base i l’eix fonamental de la política municipal. Què és allò que els polítics realment consideren important. La imatge que els responsables municipals volen donar és que tot el d’un poble és important tan les beques a l’ensenyament com arranjar els fanals del carrer Major. Però aquesta magnànima voluntat a l’hora de la veritat fa figa de quatre grapes. Ells a la fi i el cap destinen uns diners a unes partides que corresponen a uns serveis o unes obres. Llegint una mica aquests números pots arribar a entendre la voluntat política d’un ajuntament que mai arribarà, i cada dia menys, a cobrir totes les necessitats del municipi i els seus habitants.
En el moment en què aquesta intenció es tradueix a la realitat és quan comencen les sorpreses i llavors pots tenir algun ensurt en la seva aplicació i de la teoria a la pràctica hi poden anar uns quants quilòmetres. Però això ja és una altra història que mereix un capítol a part.
En una societat participativa on una gran part de les cases tenen el seu ordinador o almenys accés a preus simbòlics o fins i tot gratuït en algunes institucions públiques el fet que el poble pugui d’alguna manera apuntar on gastaria ell els diners és molt important per bastir realment un pressupost força coherent amb les tendències que apunten els administrats. Les finances públiques aniran a càrrec dels polítics, però aquests podran utilitzar quatre trets bàsics per acabar de redefinir la seva voluntat política traduïda en ingressos i despeses. A veure si algun ajuntament de la comarca s’atreveix. Esperem que després a l’hora de la veritat es tradueixi d’alguna manera en els comptes municipals. Sinó es pot generar el fenomen Chiquilikuatre quan la gent respon a la desídia dels poders públics amb un “freaky” que representa el nostre Quixot nacional. Un antiheroi que és víctima de les seves nits en vetlla i d’un món aliè a la realitat. En el cas de la política municipal, la partida guanyadora podria ser la dedicada a refrigeris populars. En el cas de la Generalitat, Salut i Ensenyament es porten el gat a l’aigua. Potser a la nostra comarca ens calen més infrastructures i més medi ambient perquè el tenim una miqueta deixat de la mà de Déu. Seria una proposta interessant. A veure si alguna entitat pública agafa la idea i l’aplica. Només pel seu sentit orientatiu ja valdria la pena i ens permetria trencar una mica amb aquesta costum del pegar i enganxar que és la que defineix la nostra història recent. Podrem fer aquesta política rutinària fins que arribem un punt que les circumstàcies forçaran un canvi que potser i per manca de la previsió adequada no serà el que més ens interessi.
Publicat el 22 d'agost del 2208 al Diari del Baix Penedès
Els pressupostos municipals que s’acostumen a aprovar a finals de l’any per posar-los en practica en el nou any són la base i l’eix fonamental de la política municipal. Què és allò que els polítics realment consideren important. La imatge que els responsables municipals volen donar és que tot el d’un poble és important tan les beques a l’ensenyament com arranjar els fanals del carrer Major. Però aquesta magnànima voluntat a l’hora de la veritat fa figa de quatre grapes. Ells a la fi i el cap destinen uns diners a unes partides que corresponen a uns serveis o unes obres. Llegint una mica aquests números pots arribar a entendre la voluntat política d’un ajuntament que mai arribarà, i cada dia menys, a cobrir totes les necessitats del municipi i els seus habitants.
En el moment en què aquesta intenció es tradueix a la realitat és quan comencen les sorpreses i llavors pots tenir algun ensurt en la seva aplicació i de la teoria a la pràctica hi poden anar uns quants quilòmetres. Però això ja és una altra història que mereix un capítol a part.
En una societat participativa on una gran part de les cases tenen el seu ordinador o almenys accés a preus simbòlics o fins i tot gratuït en algunes institucions públiques el fet que el poble pugui d’alguna manera apuntar on gastaria ell els diners és molt important per bastir realment un pressupost força coherent amb les tendències que apunten els administrats. Les finances públiques aniran a càrrec dels polítics, però aquests podran utilitzar quatre trets bàsics per acabar de redefinir la seva voluntat política traduïda en ingressos i despeses. A veure si algun ajuntament de la comarca s’atreveix. Esperem que després a l’hora de la veritat es tradueixi d’alguna manera en els comptes municipals. Sinó es pot generar el fenomen Chiquilikuatre quan la gent respon a la desídia dels poders públics amb un “freaky” que representa el nostre Quixot nacional. Un antiheroi que és víctima de les seves nits en vetlla i d’un món aliè a la realitat. En el cas de la política municipal, la partida guanyadora podria ser la dedicada a refrigeris populars. En el cas de la Generalitat, Salut i Ensenyament es porten el gat a l’aigua. Potser a la nostra comarca ens calen més infrastructures i més medi ambient perquè el tenim una miqueta deixat de la mà de Déu. Seria una proposta interessant. A veure si alguna entitat pública agafa la idea i l’aplica. Només pel seu sentit orientatiu ja valdria la pena i ens permetria trencar una mica amb aquesta costum del pegar i enganxar que és la que defineix la nostra història recent. Podrem fer aquesta política rutinària fins que arribem un punt que les circumstàcies forçaran un canvi que potser i per manca de la previsió adequada no serà el que més ens interessi.
Publicat el 22 d'agost del 2208 al Diari del Baix Penedès
1 comentari:
Estic d'acord Miquel, però avui en dia els Ajuntaments s'estalvien tant com poden de consultar al poble i d'aplicar allò de la "democràcia participativa".
I, si ho fan, és per imperatiu legal i mai de forma vinculant (ja que la llei diu que només serà consultiu), per exemple en el cas d'Agendes 21 locals (en el tràmit de participació en els POUM). Cadascú ho sabrà pel seu poble...
Publica un comentari a l'entrada