La plaça Vella del Vendrell durant els darrers anys ha ofert a tots els seus visitants un dels jocs més secrets i enigmàtics que tenim aquí al Vendrell. Els divendres al matí s’acostuma a celebrar el joc de veure on aparquem sense pagar. El dilluns després de Rams i el dissabte següent per alguns carrers podem participar en el rally sobre cera. Només és qüestió d’agafar el volant i seguir l’itinerari de la processó del dia següent per veure qui controla millor el volant. De tant en tant. Després que el consistori avisi oportunament tenim el joc del canvi de sentit. Quan algun carrer de cop i volta veu néixer un stop o simplement has de fer una volta estranya perquè ara resulta que és de sentit contrari. Per als conductors de turismes també tenim els passos de vianants elevats que per molts amants del “tuning” representa un mal són si els toca visitar al taller si no els veuen a temps per frenar. De moment els aparells de gps encara no ho detecten potser més endavant aquests satèl·lits que ens diuen on estem també ens indicaran aquests accidents geogràfics de les nostres vies urbanes perquè no correm tant.
Per als vianants a peu tenim les voreres estretes amb el fanal al mig que ens permet fer amistat i ser educat. Recordar en tot moment aplicar les normes de qui baixa primer de la vorera. Les persones grans i les embarassades tenen preferència. En cas d’edats o estats físics similars llavors és qüestió d’anar improvisant pel que et trobis al davant. Per als més pacífics haurem de buscar propostes en el transport municipal. Aquest esport és per a persones amants d’activitats més relaxants. Pots estar durant una hora com a mínim fins al proper autobús assegut a la vorera o d’empeus esperant que algú et porti a un altre punt del poble.. La línia de l’hospital no és aconsellable perquè passa cada mitja hora. Quedeu avisats. De tant en tant també en els jocs d’estratègia tenim un ampli ventall pel que s’anomena carrer tallat quan t’obliga de fer un tomb perquè per allí on havies de passar es fan obres o simplement hi ha una cuba descarregant ciment. En el lloc de la gallina cega tenim el joc de l’avinguda camuflada. Et posen davant de l’Avinguda Baix Penedès a veure on està aquesta ampla via tal com indica una part del seu topònim. Llavors comences a entendre que estàs al Vendrell i tot el que tothom ja sap.
El joc urbà per a vianants que té més èxit és el de les llambordes de la plaça Vella. Aquell espai cèntric del Vendrell amb regust de revista municipal acull un ampli reguitzell de llambordes negres que depèn de com trepitgis amb el peu et deixen anar un raig del que amaguen en la seva base i que acostuma a ser aigua bruta. Fa unes setmanes que un grup d’operaris per tercera o quarta vegada en els 6 o 7 anys que hi són han tornat a treure-les una per una i tornar-els a col·locar. Esperem que aquesta vegada hi hagi més sort. Realment aquestes llambordes han embrutat, sabates, sandàlies, pantalons, mitges, mitjons i fins i tot faldilles a moltes persones que per alguna cosa o altra han passat per aquest espai que acull aquest joc que tot vendrellenc coneix. Almenys els que s’hi acostumen a moure. Però tenim altres propostes dins el món de les apostes. Fins quan durarà la nova plaça dels Germans Ramon i Vidales sense grafittis? Algú gosarà furtar la nova estàtua amb l’avi i la neta que miren l’àngel del campanar?
Aquest espai públic sense aquest misteri que resta amagat sota la seva epidermis negra potser ja no té l’atractiu que fins ara ha mostrat per a molts vianants. El fet que jo gasti un 45 de sabates ha estat la gràcia perquè mai hagi pogut jugar a aquest joc que es possible que hagi arribat a la seva clausura definitiva. O no? Ja ho veurem. Els comentaris de la gent o una simple visita et permetrà comprovar in situ si realment comença una nova etapa definitiva per la plaça Vella. Això si. Haurem perdut un dels jocs més entranyables que t’impulsaven abans d’entrar a la Casa Gran fer un repàs per la genealogia d’ alguns dels seus personatges actuals o més recents o buscar altres santorals dignes de devoció. Això si. Sempre un moment per l’oració més sincera abans de presentar qualsevol instància.
Per als vianants a peu tenim les voreres estretes amb el fanal al mig que ens permet fer amistat i ser educat. Recordar en tot moment aplicar les normes de qui baixa primer de la vorera. Les persones grans i les embarassades tenen preferència. En cas d’edats o estats físics similars llavors és qüestió d’anar improvisant pel que et trobis al davant. Per als més pacífics haurem de buscar propostes en el transport municipal. Aquest esport és per a persones amants d’activitats més relaxants. Pots estar durant una hora com a mínim fins al proper autobús assegut a la vorera o d’empeus esperant que algú et porti a un altre punt del poble.. La línia de l’hospital no és aconsellable perquè passa cada mitja hora. Quedeu avisats. De tant en tant també en els jocs d’estratègia tenim un ampli ventall pel que s’anomena carrer tallat quan t’obliga de fer un tomb perquè per allí on havies de passar es fan obres o simplement hi ha una cuba descarregant ciment. En el lloc de la gallina cega tenim el joc de l’avinguda camuflada. Et posen davant de l’Avinguda Baix Penedès a veure on està aquesta ampla via tal com indica una part del seu topònim. Llavors comences a entendre que estàs al Vendrell i tot el que tothom ja sap.
El joc urbà per a vianants que té més èxit és el de les llambordes de la plaça Vella. Aquell espai cèntric del Vendrell amb regust de revista municipal acull un ampli reguitzell de llambordes negres que depèn de com trepitgis amb el peu et deixen anar un raig del que amaguen en la seva base i que acostuma a ser aigua bruta. Fa unes setmanes que un grup d’operaris per tercera o quarta vegada en els 6 o 7 anys que hi són han tornat a treure-les una per una i tornar-els a col·locar. Esperem que aquesta vegada hi hagi més sort. Realment aquestes llambordes han embrutat, sabates, sandàlies, pantalons, mitges, mitjons i fins i tot faldilles a moltes persones que per alguna cosa o altra han passat per aquest espai que acull aquest joc que tot vendrellenc coneix. Almenys els que s’hi acostumen a moure. Però tenim altres propostes dins el món de les apostes. Fins quan durarà la nova plaça dels Germans Ramon i Vidales sense grafittis? Algú gosarà furtar la nova estàtua amb l’avi i la neta que miren l’àngel del campanar?
Aquest espai públic sense aquest misteri que resta amagat sota la seva epidermis negra potser ja no té l’atractiu que fins ara ha mostrat per a molts vianants. El fet que jo gasti un 45 de sabates ha estat la gràcia perquè mai hagi pogut jugar a aquest joc que es possible que hagi arribat a la seva clausura definitiva. O no? Ja ho veurem. Els comentaris de la gent o una simple visita et permetrà comprovar in situ si realment comença una nova etapa definitiva per la plaça Vella. Això si. Haurem perdut un dels jocs més entranyables que t’impulsaven abans d’entrar a la Casa Gran fer un repàs per la genealogia d’ alguns dels seus personatges actuals o més recents o buscar altres santorals dignes de devoció. Això si. Sempre un moment per l’oració més sincera abans de presentar qualsevol instància.
Publicat al diari del Baix Penedès el dia 1 d'agost del 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada