Un dels arts més populars de la comarca

Ningú se li escapa que al Vendrell i comarca hi ha una gran passió pel món del graffiti. Poques són les parets que han escapat d’aquesta tendència globalitzadora que ha passat per moltes superfícies blanques del Baix Penedès. Tenim tot un elenc d’artistes que han trobat en l’espai exterior els seus marcs per plasmar el seu art personal i molts cops resistible a tota temptativa d’aniquilació. Els que volen fugir de l’anonimat i reduir la seva creació a un llocs concrets i determinats es poden passar per les dependències municipals i treure’s el carnet de “graffitero”. Amb aquest document podran fer realitat els seus somnis en alguna de les parets que el consistori té destinades per aquest art que ja podem trobar en la nostra prehistòria. Malauradament la majoria de creadors prefereixen l’anonimat i fer de les seves allà on els sembli bé sense tenir cap mirament ni per res ni per ningú. Davant d’aquests artistes globalitzadors, per exemple l’Ajuntament del Vendrell ha creat una mena de “brigadilla” encarregada de netejar de creadors il·legals. Només per aquest fet i tenint en compte les noves tendències de l’oci actual crec que més d’un i de dos d’aquests artistes aposten per saber quan aguanta la seva creació en qualsevol paret del municipi. És un repte per ells saber que la seva passió està controlada per una persona que els poden multar i fins i tot esborrar els seus traços fets amb més o menys gràcia. Una mica és el mateix esperit que els que en el moment que s’acaba el concert alguns joves amb les piles carregades busquen els primers policies per llençar alguna cosa i acabar amb una mica d’emoció la festa que fa hores que ha començat i encara és aviat per tornar a casa. S’han de buscar nous esports que no estan tan lluny d’aquells que s’amaguen en les nostres consoles o jocs d’ordinador. Ara que ho tenim aquí davant ho podem aprofitar. Total no passa res. L’anonimat de la multitud és la nostra millor protecció. En cas que aquests dibuixants anònims siguin enxampats per la policia reben el seu rebut econòmic pel seu art. Llavors aquí, en cas de menors, entren els pares i al varietat de situacions és molt diversa i és millor per la seva extensió que no entrem a valorar. Però en alguns d’aquests casos s’agafa als joves artistes i se’ls aplica mesures correctores traduïts en treballs per al comunitat. El millor que se li pot fer és dedicar unes hores a destruir i aniquilar la seva obra pictòrica o la dels companys. D’aquesta manera aprendria a respectar els espais en blanc aliens a la seva propietat que són la majoria per no dir tots.
Reconec que hi ha treballs artístics d’aquesta disciplina que estan força encertats. Només cal veure els cinemes de Calafell que han sabut aprofitar aquestes tendències per millorar la decoració aquesta mena de caixa que acull les seves 8 sales. Resulta curiós que molts dels que amb un pot de pintura amb spray es volen convertir en imitadors de l’enigmàtic anglès Banksy no superin quatre rallots mal fets i sense cap mena de gust i amb un art situat en uns nivells freàtics. En cas de què siguis una de les víctimes de les seves creacions has de destinar uns quants diners a recuperar el color original d’aquest espai presumptament artístic.
Els municipis haurien de tenir assignades unes parets que tothom conegués on els amants d’aquest art poguessin portar a terme les seves creacions. Per la seva practica s’hauria d’abonar una petita quantitat de diners que sempre resultarà més econòmic que anar borrant pintades al llarg i ample del municipi. Un cop per setmana o quinze dies passar una mà de pintura blanca perquè el nou artista o l’anterior tingui espai suficient per dibuixar un nou reflex del seu art. Aquells pintors que han demostrat una creació constrastat podrien ser convidats a pintar alguns espais municipals o fins i tot privats perquè realment el graffiti també tingués el seu espai en els nostres places i carrers. Però la immensa majoria d’exemples que tenim a la vista representen una ensurt en les nostres parets i molts casos també una voluntat innata de desprestigiar tot un art. Aquest és un dels temes que necessita que les administracions hi prengui seriosament les seves cartes.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 5 de setembre del 2008