Abans de començar aquest estiu que ja s’acaba a l’hora de comprar la meva entrada de cinema al Vendrell em vaig trobar que s’havia encarit 50 cèntims. El preu d’un dia normal és de 5 euros i mig per persona. A partir d’aquest preu tenim dues opcions ben diferents. Si anem el dia de l’espectador ens costarà un euro menys i si ho fem festiu o vigília doncs ho incrementarem amb un altre euro. Llavors dintre moltes persones compra les crispetes i el refresc i tornen a caure uns altres 6 euros. En total necessites 2.000 de les antigues pessetes per anar a veure una pel·lícula encara que tot sigui dit et pots estalviar la part alimentària, però llavors el cinema no et faria desconnectar per una hora o dues hores de la realitat que et rodeja mentre vas passant les crispetes una a una per la teva boca. Un film comercial com el que ens acostumen a posar a les sales de la comarca ha d’estar acompanyat per aquesta parella integrada per una capsa de crispetes dolces o salades i un refresc. Moltes persones ho passen per alt. A la fi i el cap és el mateix que si vas a Andorra i no portes tabac o begudes. Hi ha tradicions que no es poden perdre i les crispetes és una.
En aquest article no vull defensar aquests apetitosos derivats del moresc. El que m’agradaria apuntar són els preus que hem de pagar per veure una pel·lícula en unes còmodes butaques i amb una temperatura força adient. Encara que alguns cops la gent es queixa que fa fred o fa calor, però ja se sap que en aquest camp és molt difícil deixar content a tothom. El preu que paguem a guixeta ens hauria d’estalviar els anuncis de publicitat que estem obligats a empassar-nos des de que ens col·loquem allí ben assegudets per veure pel que hem pagat. No és veritat que nosaltres hem d’abonar uns diners, doncs per què hem d’aguantar al publicitat com un tros del film?. Potser si no la posessin encara seria més car. Però hi ha alguns cops que hi ha massa tros d’anuncis abans d’arribar als crèdits del llargmetratge. Aquests preus i les noves tecnologies són alguns de les causes que la gent es busqui solucions alternatives sense sortir fora de casa. Internet o inclòs alguns mercats del top manta que ens faciliten el material a uns preus molt reduïts. Reconec que tot això no està gens bé i està fora la legalitat. Però quan li costa a una família anar al cinema un diumenge? A la tardor cada any entre setmana els cinemes del Vendrell acullen una cosa semblant al Dia del cinema. Aquell dia l’entrada està entre1 o 2 euros. Et pots creure que tot i ser a l’hivern, tot i ser entre setmana les sales estan a mig aforament. També s’ha de dir que la publicitat d’aquest dia és el boca a boca perquè no crec que a part d’algun cartell a les guixetes hi hagi molta més informació. Però quan tu et penses que t’estalvies un parell o tres d’euros al final et gastes molt més. Amb la broma que és econòmic acabes sopant en alguns d’aquells restaurants o similar de les Mates. El que hauria d’haver suposat un minva d’ingressos pel cinema en realitat li ha fet multiplicar la seva recaptació a ell i a molts dels establiments que estan oberts en aquella zona. Per trampejar aquests moments de crisis i tenint en compte que els principals usuaris d’aquestes sales són els joves, que són els principals perjudicats per aquesta crisis amb recessió econòmica s’haurien de potenciar aquest tipus d’iniciatives on al final de comptes tots hi guanyem, tot i que els espectadors hi anem amb voluntat d’estalviar, però al final resulta que ens deixem més diners dels que en un principi esperàvem.
Resulta molt curiós que de els dos multicines principals que tenim a la comarca fan gairebé la mateixa programació. A veure si algun dels dos s’aventura i dedica un parell de sales a propostes que surtin una mica dels circuits comercials. Alguna cosa diferent perquè amb les gairebé 100.000 persones que estem a la comarca quan no és estiu hi ha gustos de tot tipus. Seria qüestió de provar-ho unes setmanes a veure si hi ha sort perquè estem col·lapsats de propostes comercials que reconec que tenen la major part del públic, però la resta ha de continuar anant a Barcelona o a Tarragona perquè aquí res de res. Quan passa alguna d’aquestes propostes inesperades per les nostres sales sembla gairebé un miracle.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 19 de setembre del 2008
En aquest article no vull defensar aquests apetitosos derivats del moresc. El que m’agradaria apuntar són els preus que hem de pagar per veure una pel·lícula en unes còmodes butaques i amb una temperatura força adient. Encara que alguns cops la gent es queixa que fa fred o fa calor, però ja se sap que en aquest camp és molt difícil deixar content a tothom. El preu que paguem a guixeta ens hauria d’estalviar els anuncis de publicitat que estem obligats a empassar-nos des de que ens col·loquem allí ben assegudets per veure pel que hem pagat. No és veritat que nosaltres hem d’abonar uns diners, doncs per què hem d’aguantar al publicitat com un tros del film?. Potser si no la posessin encara seria més car. Però hi ha alguns cops que hi ha massa tros d’anuncis abans d’arribar als crèdits del llargmetratge. Aquests preus i les noves tecnologies són alguns de les causes que la gent es busqui solucions alternatives sense sortir fora de casa. Internet o inclòs alguns mercats del top manta que ens faciliten el material a uns preus molt reduïts. Reconec que tot això no està gens bé i està fora la legalitat. Però quan li costa a una família anar al cinema un diumenge? A la tardor cada any entre setmana els cinemes del Vendrell acullen una cosa semblant al Dia del cinema. Aquell dia l’entrada està entre1 o 2 euros. Et pots creure que tot i ser a l’hivern, tot i ser entre setmana les sales estan a mig aforament. També s’ha de dir que la publicitat d’aquest dia és el boca a boca perquè no crec que a part d’algun cartell a les guixetes hi hagi molta més informació. Però quan tu et penses que t’estalvies un parell o tres d’euros al final et gastes molt més. Amb la broma que és econòmic acabes sopant en alguns d’aquells restaurants o similar de les Mates. El que hauria d’haver suposat un minva d’ingressos pel cinema en realitat li ha fet multiplicar la seva recaptació a ell i a molts dels establiments que estan oberts en aquella zona. Per trampejar aquests moments de crisis i tenint en compte que els principals usuaris d’aquestes sales són els joves, que són els principals perjudicats per aquesta crisis amb recessió econòmica s’haurien de potenciar aquest tipus d’iniciatives on al final de comptes tots hi guanyem, tot i que els espectadors hi anem amb voluntat d’estalviar, però al final resulta que ens deixem més diners dels que en un principi esperàvem.
Resulta molt curiós que de els dos multicines principals que tenim a la comarca fan gairebé la mateixa programació. A veure si algun dels dos s’aventura i dedica un parell de sales a propostes que surtin una mica dels circuits comercials. Alguna cosa diferent perquè amb les gairebé 100.000 persones que estem a la comarca quan no és estiu hi ha gustos de tot tipus. Seria qüestió de provar-ho unes setmanes a veure si hi ha sort perquè estem col·lapsats de propostes comercials que reconec que tenen la major part del públic, però la resta ha de continuar anant a Barcelona o a Tarragona perquè aquí res de res. Quan passa alguna d’aquestes propostes inesperades per les nostres sales sembla gairebé un miracle.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 19 de setembre del 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada