Tenia ganes de veure la darrera pel·lícula de Woddy Allen, Vicky Cristina Barcelona. A mi és un director que no m'agrada gaire, perquè costa d'entendre, almenys a mi. Si una peli d'aquestes rares no l'entenc ho dic i ja està no estic allí fent d'intel·lectual dient que si que és un argument fantàstic i original quan no t'has enterat de res. Aquesta peli entra molt bé. És la vida d'un triangle amorós amb afegitons i tota la relació que hi ha entre els seus membre. L'afegitó és la Penelope Cruz que fa de boja i és potser la millor actriu del film. Si no us agrada Woddy Allen no passa res perquè aquesta història no és gaire complicada. Surt molt Barcelona com el seu títol indica i és fa força amena i tampoc és que sigui molt llarga. Val la pena. No és una gran peli, però vist altres propostes del seu director aquesta és força digerible i la recomano per passar una bona estona i per veure la imatge que té el seu director sobre els pintors bohemis. Si un pintor és bohem i viu on viu i fa el que fa el Bardem, ja m'hi poso. Aquesta imatge idealitzada no l'acabo d'entende, perquè avui en dia viure d'aquesta manera no és gens fàcil. Ja em direu que en penseu.
Sempre endavant
Sempre la mirada amuny
2 comentaris:
L'altre dia vaig a anra bcn hi habia una cua depor per veure aquest peli...jo vaig optar per "un verano en la provenza " molt recomanable però no crec que la posin la vendrell. Ja em coneixes miki és lenta la peli no se el guió és senzill però els paisatges la gent , els dialegs i la botiga que hi surt m'encanten
Doncs a mi no em va pas semblar senzilla! A mi el personatge que més em va fascinar va ser la Vicky i és que no és fàcil ser dona i no caure en la temptació d'enamorar-se de la idea d'enamorar-se d'un bohemi.
Publica un comentari a l'entrada