Tenia ganes de veure la darrera pel·lícula de Woddy Allen, Vicky Cristina Barcelona. A mi és un director que no m'agrada gaire, perquè costa d'entendre, almenys a mi. Si una peli d'aquestes rares no l'entenc ho dic i ja està no estic allí fent d'intel·lectual dient que si que és un argument fantàstic i original quan no t'has enterat de res. Aquesta peli entra molt bé. És la vida d'un triangle amorós amb afegitons i tota la relació que hi ha entre els seus membre. L'afegitó és la Penelope Cruz que fa de boja i és potser la millor actriu del film. Si no us agrada Woddy Allen no passa res perquè aquesta història no és gaire complicada. Surt molt Barcelona com el seu títol indica i és fa força amena i tampoc és que sigui molt llarga. Val la pena. No és una gran peli, però vist altres propostes del seu director aquesta és força digerible i la recomano per passar una bona estona i per veure la imatge que té el seu director sobre els pintors bohemis. Si un pintor és bohem i viu on viu i fa el que fa el Bardem, ja m'hi poso. Aquesta imatge idealitzada no l'acabo d'entende, perquè avui en dia viure d'aquesta manera no és gens fàcil. Ja em direu que en penseu.
2 comentaris:
L'altre dia vaig a anra bcn hi habia una cua depor per veure aquest peli...jo vaig optar per "un verano en la provenza " molt recomanable però no crec que la posin la vendrell. Ja em coneixes miki és lenta la peli no se el guió és senzill però els paisatges la gent , els dialegs i la botiga que hi surt m'encanten
Doncs a mi no em va pas semblar senzilla! A mi el personatge que més em va fascinar va ser la Vicky i és que no és fàcil ser dona i no caure en la temptació d'enamorar-se de la idea d'enamorar-se d'un bohemi.
Publica un comentari a l'entrada