Cada dia hi ha més gent que han canviat el menú diari per la carmanyola. Fa dos anys vaig estar a Londres i al migdia et trobaves molts executius en bancs i parcs asseguts menjant el seu dinar. Això d'anar al restaurant és un luxe. De mica en mica, aquestes costums s'estan imposant. Ara el motiu ha estat la crisis, però tot això de dinar fora encara que sigui per 9 euros sense iva ja s'està acabant. Bé només aguantaran els de tota la vida.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada