A vegades vas al cine i no saps el que vas a veure. Això és el que em va passar ahir quan em vaig plantar a la sala 4 dels cines del Vendrell per veure el que hi havia darrera aquest titol tan llarg. Sabia que l'havia dirigit Albert Espinosa que ja em va agradar amb Planta 4, però aquí no sabia que podia passar. He de reconèixer que em vaig emocionar i tot. La peli explica els darrers cinc dies d'un nuvi abans de la boda. Una de les coses curioses és que fa un curs de guitarra amb uns nois que avui en diriem disacapcitats mentals i com molts cops acostuma a passar des d'una situació estranya al final aquest grup demostra al protagonista, Eloy Azorín, que molts cops la realitat supera amb escreix aquestes etiquetes socials. És una proposta diferent, però us agradarà perquè ens ensenya la realitat des d'una altra òptica que potser no és la que estem més acostumats a veure. Us la recomano sincerament. No crec que duri molt, almenys al Vendrell
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Vaig veure l'entrevista que li van fer a El Club juntament amb l'Eloy Azorín i em va semblar una molt bona proposta de cinema i a la vegada, potser, amb una temàtica trista tractada de manera amable.
Publica un comentari a l'entrada