Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dissabte, 4 d’octubre del 2008

No me pidas que te bese porque te besare: Excel·lent

A vegades vas al cine i no saps el que vas a veure. Això és el que em va passar ahir quan em vaig plantar a la sala 4 dels cines del Vendrell per veure el que hi havia darrera aquest titol tan llarg. Sabia que l'havia dirigit Albert Espinosa que ja em va agradar amb Planta 4, però aquí no sabia que podia passar. He de reconèixer que em vaig emocionar i tot. La peli explica els darrers cinc dies d'un nuvi abans de la boda. Una de les coses curioses és que fa un curs de guitarra amb uns nois que avui en diriem disacapcitats mentals i com molts cops acostuma a passar des d'una situació estranya al final aquest grup demostra al protagonista, Eloy Azorín, que molts cops la realitat supera amb escreix aquestes etiquetes socials. És una proposta diferent, però us agradarà perquè ens ensenya la realitat des d'una altra òptica que potser no és la que estem més acostumats a veure. Us la recomano sincerament. No crec que duri molt, almenys al Vendrell

1 comentari:

Bruguers ha dit...

Vaig veure l'entrevista que li van fer a El Club juntament amb l'Eloy Azorín i em va semblar una molt bona proposta de cinema i a la vegada, potser, amb una temàtica trista tractada de manera amable.