El senyor Manel, com el coneix tothom a casa nostra, va nèixer l’any 1923 a Badalona. En aquesta ciutat va viure els seus anys d’estudiant i va donar les seves primeres passes en la vida laboral. La seva afició per la literatura i els llibres ja era prou clara quan estudiava als Maristes de Badalona. La seva àvia ja deia quan li venia a tomb “en Manel té molta lletra” o “en Manel Treballarà en un despatx”. Això ho contrastava amb aquells que passaven pel carrer menant una carretilla, “aquest no va voler estudiar i ara li toca tirar d’un carro”.
A principis de la década dels 40 el senyor Manel va començar a treballar en el Banco Hispano Americano, a l’oficina del carrer Fontanella per passar després al departament de Personal. Aquesta tasca la va simultanejar amb la feina de corrector a l’editorial Plaza y Janes. Allí va tenir l’oportunitat de conèixer de prop alguns dels autors més importants de les lletres catalanes contemporanis com Salvador Espriu, Joan de Sagarra i Carles Riva.
El senyor Manel cansat d’anar i venir de Barcelona a Badalona es va comprar un pis al barri de Sants de Barcelona on encara hi viu. Va ser aquí quan la Guillerma de la Canal veïna també de Sants li va parlar molt bé d’Albinyana i va sorgir espontàniament aquesta inquietud pel nostre municipi fins arribar al dia d’avui que veu reconegut oficialment aquest vincle. Una de les converses predilectes de força homes és reviure alguna de les escenes del servei militar. El senyor Manel encara comenta quan va guanyar el primer i el segon premi d’un concurs literari convocat amb motiu de la Patrona d’infanteria. Ja es podia deduir en aquests primers textes creatius per on aniria la seva trajectòria literària. El primer premi era un diàleg entre els campanars de l’església de Sant Fèlix de Girona i el segon, un romanç que portava per nom “El Alcazar Roto”. Ell voldria aclarir que pertany a la quinta del 44. El següent any per la patrona amb el poema “incienso y pólvora” guanya un premi de 100 pessetes de l’any 1944 i un mes de permís. Tot un gran premi pels temps que corrien.
Fa més de 40 anys que passa llargues temporades a Albinyana junt amb la seva família a cal Sogues del carrer Plaça Vella, al costat de l’església que li dóna ombra a l’estiu i i a posar la calefacció una mica més alta a l’hivern.
La seva producció entre llibres, articles a diaris i revistes, treballs, col·laboracions i altres aportacions de diferents tipus superen les 150 obres. El seu marc d’estudi geogràficament parlant ordenat per volum seria Albinyana, Baix Penedès i Catalunya. La seva temática predilecta és la història amb una atenció especial pel segle XIX amb els seus carlins i liberals i el segle XX. Potser influït per la ubicació de la seva casa albinyanenca sempre ha tingut un gran interés per l’església des de les vides de sants fins a recercar en els arxius aquells personatges que no tenien una vida tan pietosa com els seus veïns. Ha conreat diversos estils, com la novel·la, la història,la poesia i fins i tot ha escrit uns goigs de Sant Bartomeu que encara estan per cantar i quantes famílies tenen a casa seva arbres genealògics dibuixats per la seva mà.
Ha aconseguit diversos reconeixements a la seva tasca literaria a part dels abans esmentats. L’any 1986 va obtenir el premi Sant Joan amb la novel·la “Els hereus de la terra”. L’any 1995 va renunciar a compartir el Josep Pla amb la seva segona novel·la “Figures vora el rec” després d’una forta polémica amb el jurat que va anular la primera votació on ell era l’únic guanyador. L’any 1985 va guanyar la Flor Natural als Jocs Florals de la Torrassa. L’any 1991 va obtenir el Premi Sant Ramon de Penyafort amb el treball Notícies del Penedès 1800-1900 i l’any 1980 l’Institut d’Estudis Penedesencs li va concedir la medalla de l’entitat. La seva producció és extensa i variada Sobretot se centre des de la década dels 80 fins a l’actualitat. Cal destacar a banda de les creacions abans esmentades: Els Noms d’Albinyana, Don Juan Romagosa i Pros, un general del Penedès, Crims a les comarques tarragonines (segle XIX), crims i misteris de la Barcelona del segle XIX, La Guerra dels Matiners al Penedès (1846-1849), Les aigües de Tomoví, Josep Bassa i Virgili, un abat del Penedès, Josep Vidal i Pujadas, un xèrif del Penedès, Origen dels noms geogràfics de Catalunya, Una malaltia sospitosa. El colèra del Vendrell del 1911 i així fins superar els més de 150 títols.
La seva producció és fruit del seu arrelament a la terra seguint el títol de la seva primera novel·la: “Els hereus de la terra”. Ell per sobre de tot és una persona que estima el seu poble que estima la seva gent i sempre ha volgut que tots plegats coneixem el nostre passat perquè poguem entendre l’avui i el demà. Una persona que ha passat moltes hores llegint papers grocs, però no li ha faltat mai temps per parlar una bona estona amb les persones amb més solera per conèixer alguns episodis del seu passat. Tant li feia estar a l’ombra parlant amb persones que estan biografiades a l’Enciclopèdia Catalana com els pagesos que després de dinar anaven a l’hort. En la seva senzillesa i el seu amor a Albinyana està el la clau que explica la seva persona i la seva obra. L’any 2005 el municipi d’Albinyana li va fer un sentit homenatge.
A principis de la década dels 40 el senyor Manel va començar a treballar en el Banco Hispano Americano, a l’oficina del carrer Fontanella per passar després al departament de Personal. Aquesta tasca la va simultanejar amb la feina de corrector a l’editorial Plaza y Janes. Allí va tenir l’oportunitat de conèixer de prop alguns dels autors més importants de les lletres catalanes contemporanis com Salvador Espriu, Joan de Sagarra i Carles Riva.
El senyor Manel cansat d’anar i venir de Barcelona a Badalona es va comprar un pis al barri de Sants de Barcelona on encara hi viu. Va ser aquí quan la Guillerma de la Canal veïna també de Sants li va parlar molt bé d’Albinyana i va sorgir espontàniament aquesta inquietud pel nostre municipi fins arribar al dia d’avui que veu reconegut oficialment aquest vincle. Una de les converses predilectes de força homes és reviure alguna de les escenes del servei militar. El senyor Manel encara comenta quan va guanyar el primer i el segon premi d’un concurs literari convocat amb motiu de la Patrona d’infanteria. Ja es podia deduir en aquests primers textes creatius per on aniria la seva trajectòria literària. El primer premi era un diàleg entre els campanars de l’església de Sant Fèlix de Girona i el segon, un romanç que portava per nom “El Alcazar Roto”. Ell voldria aclarir que pertany a la quinta del 44. El següent any per la patrona amb el poema “incienso y pólvora” guanya un premi de 100 pessetes de l’any 1944 i un mes de permís. Tot un gran premi pels temps que corrien.
Fa més de 40 anys que passa llargues temporades a Albinyana junt amb la seva família a cal Sogues del carrer Plaça Vella, al costat de l’església que li dóna ombra a l’estiu i i a posar la calefacció una mica més alta a l’hivern.
La seva producció entre llibres, articles a diaris i revistes, treballs, col·laboracions i altres aportacions de diferents tipus superen les 150 obres. El seu marc d’estudi geogràficament parlant ordenat per volum seria Albinyana, Baix Penedès i Catalunya. La seva temática predilecta és la història amb una atenció especial pel segle XIX amb els seus carlins i liberals i el segle XX. Potser influït per la ubicació de la seva casa albinyanenca sempre ha tingut un gran interés per l’església des de les vides de sants fins a recercar en els arxius aquells personatges que no tenien una vida tan pietosa com els seus veïns. Ha conreat diversos estils, com la novel·la, la història,la poesia i fins i tot ha escrit uns goigs de Sant Bartomeu que encara estan per cantar i quantes famílies tenen a casa seva arbres genealògics dibuixats per la seva mà.
Ha aconseguit diversos reconeixements a la seva tasca literaria a part dels abans esmentats. L’any 1986 va obtenir el premi Sant Joan amb la novel·la “Els hereus de la terra”. L’any 1995 va renunciar a compartir el Josep Pla amb la seva segona novel·la “Figures vora el rec” després d’una forta polémica amb el jurat que va anular la primera votació on ell era l’únic guanyador. L’any 1985 va guanyar la Flor Natural als Jocs Florals de la Torrassa. L’any 1991 va obtenir el Premi Sant Ramon de Penyafort amb el treball Notícies del Penedès 1800-1900 i l’any 1980 l’Institut d’Estudis Penedesencs li va concedir la medalla de l’entitat. La seva producció és extensa i variada Sobretot se centre des de la década dels 80 fins a l’actualitat. Cal destacar a banda de les creacions abans esmentades: Els Noms d’Albinyana, Don Juan Romagosa i Pros, un general del Penedès, Crims a les comarques tarragonines (segle XIX), crims i misteris de la Barcelona del segle XIX, La Guerra dels Matiners al Penedès (1846-1849), Les aigües de Tomoví, Josep Bassa i Virgili, un abat del Penedès, Josep Vidal i Pujadas, un xèrif del Penedès, Origen dels noms geogràfics de Catalunya, Una malaltia sospitosa. El colèra del Vendrell del 1911 i així fins superar els més de 150 títols.
La seva producció és fruit del seu arrelament a la terra seguint el títol de la seva primera novel·la: “Els hereus de la terra”. Ell per sobre de tot és una persona que estima el seu poble que estima la seva gent i sempre ha volgut que tots plegats coneixem el nostre passat perquè poguem entendre l’avui i el demà. Una persona que ha passat moltes hores llegint papers grocs, però no li ha faltat mai temps per parlar una bona estona amb les persones amb més solera per conèixer alguns episodis del seu passat. Tant li feia estar a l’ombra parlant amb persones que estan biografiades a l’Enciclopèdia Catalana com els pagesos que després de dinar anaven a l’hort. En la seva senzillesa i el seu amor a Albinyana està el la clau que explica la seva persona i la seva obra. L’any 2005 el municipi d’Albinyana li va fer un sentit homenatge.
Publicat al Diari del Baix Penedès el dia 14 d'agost del 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada