Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

divendres, 13 de novembre del 2009

Els parquings humans

Un dels problemes endèmics del Vendrell és el pàrquing. On deixem el nostre cotxe en moments i llocs claus? S’ha parlat de la construcció de nous espais privats on a canvi d’uns diners podràs deixar estacionat el teu vehicle. De moment, queda tot en previsió pel futur a mig o llarg termini. Però hem de parlar d’una altra història que no té res a veure amb els cotxes però hi ha massa elements en comú. La societat entre altres moltes divisions es pot dividir entre persones actives i passives. Unes són les que els hi toca treballar i produir i les altres en certa manera viuen del fruit del seu treball o del seus seus progenitors. Per als més menuts tenim les escoles bressol. Aquestes serveixin per poder deixar allí els menuts de la casa mentre els pares treballen o en aquests moments potser es dediquen a buscar feina. Això ho podem incloure dins l’etapa formativa de la persona en les seves etapes inicials. Per altra banda, en els darrers anys també han proliferat a la comarca els parcs infantils privats on els nens juguen amb els seus semblants mentre boten per colxonetes o aparells inflables. Aquesta mena d’espais d’oci està molt bé que hi sigui, però un ús abusiu es pot convertir en un espai destinat principalment a l’estacionament dels més menuts. A la vida hi ha temps per tot, però el su abús no és gens bo per la cohesió i la convivència familiar. Tot això pot comportar que al llarg a la setmana la convivència familiar arribi a assolir uns mínims inacceptables. Llavors a partir d’aquí tot això pot degenerar en multiples variants del que s’anomena una família destructurada. Si a sobre els pocs moments que el nen està a casa hi afegim les consoles, ordinadors i similars resulta que la convivència assoleix nivells preocupants.
És una mica el que també passa en el sector totalment contrari. Jo trobo molt correcte que existeixin els esplais d’avis quan en aquest lloc sigui un punt de trobada amb propostes i activitats que deixin el mínim temps possible per les típiques partides de cartes. D’acord que també han d’existir, però només el temps necessari. Un avi necessita una sèrie d’activitats adequades a la seva situació i no passar quatre hores diàries jugant a cartes. Hi ha moltes propostes que passen per fer activitats en equips o aprendre a tenir un control bàsic de les noves tecnologies com el telèfon mòbil que pot ser molt útil i fins i tot necessari en molts casos.
Ara que encara el temps és força adequat no estaria gens malament organitzar alguna excursió a peu en algun punt del municipi. Per aquest simple fet, els avis tindran unes preocupacions i un tema d’interees molt superior a la tradicional partida de cartes. Un mal ús dels esplais d’avis pot derivar en una mena de bars a preus reduïts on es coincideixen una sèrie de persones de la tercera joventut. Aquest fet si és queda aquí no és el millor que podem fer pels nostres pares i avis. No cal organitzar casals d’avis per posar quatre taules perquè tots vagin a jugar cartes i es prenguin un tallat amb sacarina. S’ha de potenciar aquest centre amb una oferta més àmplia. L’Ajuntament del Vendrell l’any passat va oferir fer esport als jubilats a uns preus de 3 euros mensuals en uns dies i hores concretes. És una iniciativa excel·lent . Potser aquests avis en comptes d’anar a fer la manilla van a la piscina i a fer aquafitnes i experimenten sensacions noves. Segurament també gaudeixen tant o més com els que juguen a la butifarra. Però aquesta activitat els hi és més profitosa, a la majoria que esta allí seguts tota la tarda.
Els avis se’ls ha d’ensenyar gaudir de l’oci. Aquest és un exercici motl difícil que provoca que les persones quan tenen molt temps lliure a part de mirar la tele no saben que fer. S’ha de promocionar la cultura de l’oci i més en aquests temps que corren que per moltes raons hi ha moltes persones que tenen un grapat d’hores lliures molt superiors a la generació passada. Aquesta és una de les assignatures pendents perquè hi ha gent que no saben aprofitar aquesta oportunitat que els ofereix la vida. Hem d’evitar que les petits i els grans acabin en pàrquings humans amb un bonic rètol que l’única cosa que fan es passar-hi hores mentre juguen amb cartes o es tiren per tobogans.

Article publicat el 13 de novembre del 2009 al Diari del Baix Penedès

2 comentaris:

elbosquefantasma ha dit...

Y qué es aumentar la enseñanza obligatoria a 18 años?
quien no ha escuchado aquello de muy mayor no,,, 63,,,,,,, yo me quedo de piedra..... Cada vez más veces nos encontramos con Parking para todo incluso entre parados. Pero no nos damos cuenta, el día a día nos ciega.

Anònim ha dit...

Felicidades por el articulo.