Hem aconseguit que molta gent d'aquest país s'hagi posat d'acord en una cosa. Això és molt important. A més a l'altre cantó han respost. Això vol dir que ens tenen per alguna cosa. Per tant. Hem fet un pas. El proper pas serà els referèndums per l'autodeterminació. Vol dir jo soc capaç de plantejar una pregunta a la societat i que em respongui. Ja sé que té cap valor real. Però tot això ens indica que hi ha vida. Encara podem somiar. Fins on? però de moment estem caminant.
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
divendres 27 de novembre de 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari