Avui fa 34 anys de la mort del Cisquet i ja ningú ho recorda. Com passa el temps. Encara recordo que aquell dia vaig fer festa i ens van donar unes fotos amb ell i el Rei. Esperem que l'oblidem, i no repetim els seus temps.
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
divendres 20 de novembre de 2009
34 anys de la mort del Franco
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari