Això dels dinars d'empresa és com el facebook. Hi ha gent que no saludes al carrer i el tens al facebook com amic. Hi ha llocs que vas a dinar per gust i altres hi vas per no tenir repressàlies. Jo ja fa temps que he superat la segona part i vaig als àpats realment perquè hi estic a gust. Els primers s'haurien de suprimir de totes les agendes, però encara n'hi ha a molts llocs.
Sempre endavant
Sempre la mirada amuny
2 comentaris:
Quina llàstima, els actes “lúdics” haurien de ser per voluntat de passar-ho be i per voluntat, sense obligacions … ni devocions jejeje, que d’això hi han tot l’any ¡!!!
"Tú sí que sabes" jejeje Jo tampoc em deixo caure a sopars per obligació.
Publica un comentari a l'entrada