dijous, 31 de desembre de 2009

Un any marcat per la "innombrable"

Un any més està a punt de deixar-nos. Fa quatre dies parlàvem de l’Efecte 2000 i de què passaria amb la pesseta i l’euro. Avui en dia cada cop se’ns fa més difícil calcular les coses amb pessetes perquè ens hem habituat sense adonar-nos al món de la moneda europea. Aquest any és l’any de la crisi i tots els seus derivats. La comarca que havia viscut fins fa poc feliç i contenta en la bombolla immobiliària ha estat una de les més afectades. Les cues de l’atur en són un clar exemple en imatges. La resta de coses les podem anar trobant i escoltant en diaris, televisions i converses de carrer i de mercat. Per oblidar tot això el Barça ho ha guanyat. Aquesta teràpia de grup ha anat molt bé per oblidar-se de moltes coses que ens envolten que potser no han estat tot optimistes.
El Vendrell ha recuperat la part més important de la Lira Vendrellenca en versió reduïda , encara que ara se’ls acut anomenar-la Teatre Municipal Àngel Guimerà. Però hi ha un gran rètol a la façana del carrer Sant Jordi que mostra als vianants aquest nom històric d’aquesta entitat centenària. Però això segueix les noves tendències de la moda: un edifici dividit en molts locals interiors. Moltes persones són les que ja han passat per les noves instal·lacions de la Escola de Música Municipal Pau Casals (EMMPAC). Ens hem d’anar acostumant a aquests sigles que ens presenten aquest nou centre després d’haver patit moltes mancances d’espai en el local anterior. La seva ubicació també donen molt de què parlar, però això ho deixem per un altre dia.
A les platges de Coma-ruga també els hem plantat un nou pavelló esportiu. Ara arreu del municipi ja es podrà fer esport. Després ja mirarem si podrem mantenir tantes instal·lacions, però de moment aquests veïns dels barris marítims ja no caldrà que pugin al poble a fer exercici. Tot això que hem guanyat. Allí mateix al costat hem vist un gran canvi en la formació de nivell superior a la comarca. La Universitat Rovira i Virgili ofereix un noves propostes en aquest centre educatiu de Coma-ruga: infermeria i ciències de l’educació són les protagonistes. Anem millorant. Relacions Laborals de mica en mica va morint per pura inanició. Manca d’alumnes
Els protagonistes de la Festa Major del Vendrell d’enguany van ser els Mojinos Escozios. Encara que el millor concert, al meu entendre, van ser els Lax’n’Busto. Sempre s’ha de buscar un grup de renom encara que altres no tenen tanta fama i ho fan i ho treballen molt millor. El problema és que ningú és profeta a casa seva.
Calafell per la seva banda estan immersos en plena revisió del POUM. Una gesta difícil que es deix veure a través dels molts blocs internàutics que reflecteixen una mica tot el que està passant. La cosa promet.
Políticament la vida continua, al Vendrell continuem amb la minoria absoluta. Una definició molt ben trobada que ajuda a explicar en només dues paraules com està format l’Ajuntament de la capital de la comarca. A la costa, a Calafell, dins l’ADMC hi ha moviments sospitosos que han aconseguit fer fora al líder espiritual de la formació per deixar pas als nous tecnòcrates que volen substituir a tot un geni i figura de la política comarcal. Una mica de respecte pels clàssics. La resta de municipis anar fent. La Bisbal continua mantenint una mica de caliu amb algunes decisions controvertides de l’alcalde que han provocat un cert ressò comarcal. Qui val, mana i qui no a l’oposició. O no? Molt bon any a tothom. Espero i desitjo que tots recuperem l’optimisme i les cues de l’atur es converteixin en cues als establiments de la comarca per comprar coses i tirar tot endavant tota aquesta comarca tocada per tot plegat. I que els organismes públics facin el que puguin perquè l’orgue vingui aviat.
Article publicat al Diari del Baix Penedès el 31 de desembre del 2009