Una de les coses que s’imposa a parlar en aquestes dates són els lots de Nadal. Una cosa esperada per molts per ajudar a passar millor aquestes festes que tenim a la cantonada. Ja fa anys que a través de les pàgines d’aquest DIARI proposo que es regali un pernil de cuixa o espatlla per moltes i diverses raons que ja he esmentat en anys anteriors. Enguany em reitero perquè aquest continua sent el millor present per alegrar aquestes dates tan senyalades. Aquesta tradició tan arrelada a casa nostra com altres com la paga doble també té els dies comptats. En alguns llocs per la crisi o per la situació econòmica ja han passat a la història, però s’ha d’intentar preservar i adaptar a la nova realitat social. En el pressupost de l’Ajuntament del Vendrell per al 2009 dins la part de despeses tenim una partida de 6.000 euros, un milió de les antigues pessetes, que correspon a Lots de Nadal dins Recursos Humans. El número de partida és el 0601 12130 22601 i aquesta ens assegura que enguany els treballadors i afins del consistori tindran aquest bonica quantitat a distribuir entre tots. Si repartim aquesta quantitat entre els 400 i molts de persones que hi ha la casa pot quedar per uns 15 o menys euros per cap. Una quantitat que tampoc, en principi no et permet gaires filigranes, però que alguna cosa si que pot sorgir. No hem de mirar el valor crematístic, sempre en aquests casos ens hem de decantar per altres vàlues alienes als diners. En aquests pressuposts òbviament no se sap d’on es trauran aquest milió de pessetes, però tot el quadre d’entrades i sortides està ben exposat. Per tant, d’algun lloc es trauran. Sinó es vol fer cas a la meva teoria del pernil que altres ajuntaments han fet com la Bisbal del Penedès i el Consell Comarcal, en legislatures anteriors, el millor és incloure aquesta suma simbòlica directament a la nòmina del mes de desembre. Cadascú en farà l’ús que cregui més convenient a casa seva. Uns per excés, perquè entre els lot de diferents membres de la família al final acabes avorrint els torrons i els seus semblants. A més les dietes desaconsellen totalment aquest tipus de dolços pels seus alts nivells de greixos i sucre. Hi ha gent que li agraden un tipus de torrons, altres que es malfien dels polvorons i no tothom li agrada tot aquest mostrari que acostuma a agafar el seu protagonisme en aquests dates nadalenques.
Si ho afegeixen a la nòmina cadascú ho destinarà a allò que li vagi millor. Alguns els poden invertir en roba, llibres escolars o fins i tot pot anar molt bé per pagar el rebut del gas que en aquests mesos sempre acostuma a superar els nivells mitjans de la resta de l’any per culpa de la calefacció. Qui sap si algú els utilitzarà per comprar el pa de cada dia?
Ja sé que amb 2.500 de les antigues pessetes no vas a gaires llocs ni compres molta cosa, però tot ajuda a passar el mes. A superar les condicions més adverses que a vegades la vida et presenta.
Abans a la gran majoria de les bodes es feien regals per a la nova casa de la parella. Però amb el pas del temps, ja fa dies que s’ha imposat amb força la donació d’una quantitat de diners o d’una simple targeta d’un establiment comercial on s’ha carregat prèviament una quantitat de diners. Ens hem d’adaptar a les noves tendències. La solució per quedar bé amb tothom és o apostar per un pernilet encara que sigui d’espatlla i no gaire gran o que em donin els diners que ja els invertiré en el que em vingui de gust. Hem de superar els lots de Nadal tradicionals que ja han quedat un xic obsolets a favor d’altes productes que es van obrir en la societat actual més en consonància amb les noves tendències
Publicat al Diari del Baix Penedès el 4 de desembre del 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada