divendres, 11 de desembre de 2009

Estudis al servei del client

Les noves tendències de la moda en el món professional és organitzar una mena d’estudi o despatx dedicat a l’elaboració de tot tipus d’informes per l’administració pública i empreses privades. Un dels eixos fonamentals de la rendibilitat d’aquest negoci ha de ser el consens del resultat. Un fruit que òbviament ha de quedar pactada amb l’empresa contractant. Evidentment aquesta part de l’acord ha d’anar reflectida en uns annexos que han de contenir la voluntat del client. Tot aquest apartat amb un caire secret i sense llums ni taquígrafs. Depèn del nostre esforç imaginatiu el líquid a percebre per aquest magne treball serà diferent. Com més imaginació hi podem més car l’haurem de facturar. No és el mateix demostrar que el cercle és rodó que un quadrat té forma de circumferència. D’entrada ja sabem que haurem que hem d’afegir conceptes en el còmput final com risc, polivalència. Aquest darrer terme no té res a veure amb un policia de València. Sinó simplement ens indica clarament que alguns treballadors percebran unes quantitats més elevades justificant aquest concepte ambigu, però que tothom entendrà el seu sentit més fidedigne. Hem de donar l’opció d’incloure alguna participació d’alguna universitat forana o del país, millor que millor. Hem de tenir controlats alguns certificats de qualitat per si ens ho demanen. Tot al servei del client, però res altruista.. Tot ben lligat ens donarà qualitat i nivell al nostre producte final. No tindrem cap competidor arreu. Molts polítics i directius són íntims amics de l’objectivitat i el que diuen ells va a missa o a la junta directiva. Llavors ens hem d’especialitzar en demostrar científicament que el nostre client té raó en el seu entorn a vegades massa vulnerable a una oposició o enemics massa preparats. Encara que hàgim de demostrar que el sol dóna tombs al voltant de la terra.. Ho farem perquè amb unes bones paraules i una exposició amb voluntat de ser seriosa i científica ho podem aconseguir amb certa facilitat. Segurament ens creuran. En el moment de la presentació als clients, els tècnics mouran lleument el cap a esquerre i dreta dubtant del nostre producte, però els directius o polítics segurament hi estaran d’acord totalment perquè evidentment per alguna cosa han pagat una suma més que considerable de diners. Això s’ha de notar.

Per exemple ens poden encarregar els efectes nocius d’una antena de telefonia mòbil al terrat. Ells ens han dit que no ens equivoquem. Nosaltres evidentment provarem que allò és més inofensiu que una mota de morella sorgida allí al mig d’una esquerda de la paret en la part més elevada de l’edifici. En cas que algú ens demani tot el contrari, no dubtarem de llençar tots els nostres coneixements i els que puguem trobar a la ciència universal en contra d’aquest crim contra la nostra salut. Què s’han cregut aquests de posar aquest focus contant de radiacions en el nostre terrat? Qui ens assegura que realment no té cap efecte nociu en la nostra salut?

Un altre punt on podríem obrir una gran esquerda és el mercat de les valoracions de lloc de treball d’una empresa pública i també privada. S’ha de fer entrevistes amb tot el personal perquè sembli que estem davant d’una cosa seriosa amb risc zero de possibles disquisicions sobre els seus resultats objectius. Apuntem en uns fulls totes les dades que ens donin els treballadors. Llavors ens tanquem al quarto dels ratolins i anem elaborant aquesta important relació que hauria de donar cohesió a la plantilla de l’empresa. Els amics i parents els posem a la via ràpida d’accés als principals llocs i millor retribuïts. Una cosa fàcil i entenedora que no els suposi gaires esforços als escollits. A la resta, els tindrem aparcats en algun despatx esperant que els toqui la primitiva o algú els tregui de la del seu reducte ignot per la resta de mortals. Mentre treballem en tot aquest procés no podem oblidar mai de repetir mai que els nostres criteris bàsics són: igualtat, transparència i coherència. Llavors si els treballadors no estan contents és que s’ho facin mirar, perquè nosaltres som perfectes. Evidentment amb el que cobrem qui ens dirà que som uns perversos interessats.


Publicat el dia 11 de desembre del 2009 al Diari del Baix Penedès