Avui he anat pel Vendrell amb un paraigües. Realment és tot una odissea. Quan la vorera no és estreta hi ha fanals al mig. Llavors baixes a la calçada i trobes l'aigua que passa i et mulles els peus o un cotxe t'esquitxa. Realment amb voreres com les nostres quan plou es millor posar-se un xubasqueiro i anar fent. Per això del paraigües encara no estem preparats.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Totes los voreres desnivellades... ¿Qui no hi ha relliscat mai quan cau una mica d'aigua?
A Castelldefels hi ha un munt de voreres noves del "plan E" i s'hi fan basals.
Avui queia més aigua dels balcons que del cel.
doncs quan plou a comarruga més que caminar naveguem ;) però hi ha hagut millores hem passat del submarí a la barqueta.
Publica un comentari a l'entrada