Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

divendres, 14 de maig del 2010

Ni retallada, ni vaga.

La cosa està molt xunga, això és el que diuen ara perquè sembla que abans anava bé, però de cop i volta ens hem d'apretar tots el cinturon. El que no entenc és que els funcionaris que sempre han hagut de veure com els seus sous eren inferioriors que la resta de professionals ara pateixin retallades. Abans la gent no volia ser funcionari perquè es cobrava menys que fora, però ara les coses han canviat. Nosaltres ja hem pagat la crisi quan aquesta no hi era. Ara els toca als bancs i a les grans empreses reduir ingressos. Però aquí el govern no hi vol posar la mà perquè depenen d'ells. Ja està bé que sempre paguin els mateixo. Banyut i pagar el beure.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Vosaltres no heu pagat cap crisi. Per pagar-vos el vostre sou nosaltres la economia productiva ja ens han abaixat el sou. A veure si ho entens, si jo no treballo i no pago impostos tú no pots cobrar, i fins ara has cobrat perqué aquests pallassos de polítics s'han endeutat fins al coll i ara ja no li volen donar més diners. El personal que hi ha al consell comarcal hauria de ser el suficient per administrar tota la comarca, i si es volen mantenir tots els funcionaris se'ls hi ha d'abaixar el sou fins a la meitat. Si hi ha una economia productiva que no genera ocupació no hi pot haver un sector serveis-funcionaris que genera tants llocs de treball. Bé aclarit això, tota la raó que la crisi la pagaran els dèbils, i no els fills de puta polítics que s'enxufen a les caixes i amb càrrecs d'executius a les empreses públiques. Més clar, sobren molts funcionaris, però si aquests polítics fills de puta haguèssin invertit bé els diners dels alemanys, treballadors i funcionaris no tindrien problemes si els hi retallen el sou o els fan fora, és a dir que si aquests fills de puta haguèssin invertit en riquessa, una parella no els hi faria falta treballar tots dos, o una persona podria renunciar a treballar mitja jornda. AIXÒ ÉS RIQUESSA, no és una utopia hi ha païssos com HOLANDA on és possible, aquí amb la colla de xoriços imitadors de MILLET i BARTU MUÑOZ que Déu ens hagui confessat, i al Vendrell les passarem negres

Anònim ha dit...

Com sempre, els més desafavorits a pagar els plats trencats. I això no ha acabat encara! En poc temps, ens haurem de cruspir un augment dels impostos. Això sí! Les fortunes no apgaran més impostos ni es tocarà el secor financer. I mentrestant, els sindicats callen. Ja està bé!