Aquest matí hi havia algun núvol, però el temps havia dit que plouria. Al final ha sortit el sol i ha fet vent i tot. La diferència estava en la gent que portava paraigües perquè havien escoltat l'home de temps i els que han tret el cap per la finestra i han vist que la cosa estava clara. Els que portàvem paraigües a ple sol al migdia quedava una mica ridícol.
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
dimarts 5 d’octubre de 2010
Els que seguim l'home del temps
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari