Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dijous, 21 d’octubre del 2010

Perfil: "Els rebenta actes"

Les persones és un terme que designa una pluralitat de éssers humans. Aquesta paraula en els nous àmbits moderns està quedant exclosa de les primeres posicions d’ús tant en canals, parlats, com escrits. De mica van apareixent una mica de sinònims que li estan ocupant el seu espai. Tenim termes com ciutadania, veïns i altres que li estan ocupant silenciosament el seu espai. Però un dels termes que està pujant com l’espuma en la nostra societat és el mot perfil. Un perfil, en principi, en el la línia exterior d’una forma humana, material o el que toqui. Arran de tot això de la crisi i abans i tot, ja no es veu ni en els anuncis demandes com “ volem persones que tinguin carrera, parlin anglès, francès i facin anar l’ordinador com una canalla la seva joguina preferida”. Tot això amb experiència contrastada. Ara el que es porta és el perfil. Ja no busquem persones que facin o sàpiguen fer moltes coses. Ara mirem el currículum d’una persona i després li associem un nom i cognoms. Li hem donat la volta a la truita. Dins d’aquests perfils o personatges amb uns trets característics trobem el que podríem anomenar “rebentar actes”. Són persones, la majoria pertanyen al sexe masculí, que te’ls pots trobar en una reunió de puntaires com en una trobada de socis d’algun club de futbol Això és independent, ells es poden presentar a tot arreu perquè sempre han tingut veu i vot perquè molts cops no li deixen, però tot és qüestió d’esperar a properes convocatòries. Generalment van una mica perduts en aquest mapa de les reunions, trobades o fòrums on volen assistir, però sempre tenen un amic de confiança que li facilita el lloc adequat a l’hora senyalada. Alguns cops porten carpetes o carteres que indiquen que tenen moltes coses a dir, almenys porten a sobre una presumpte base documental que en un moment del seu discurs poden treure per enlluernar als oients.
No acostumen a ser els primers que parlen. Primer deixen fer a algú que trenqui el glaç. Llavors és el seu moment, a partir de la tercera o quarta intervenció llencen el seu dogma amb seguretat, posant tota l’energia que estigui escampada pel seu cos, amb contundència, implicació, amb sentiment real si algú els estés trepitjant alguna ungla del peu. Comencen a parlar. Primer ens remuntem als orígens i anem pujant donant cada cop una volta més al vis de la impetuositat fins arribar a un nivell que surt dels aspectes raonables. S’escolta la revelació, la majoria callen com a puputs, però sempre s’escolta alguna veu discrepant més o menys que el que demana és que aquesta persona calli perquè ja el coneixen d’altres esdeveniments i sempre és el mateix. Els nous li demanen que calli a aquest oient amb coneixement de causa. Comença el moment on el nostre protagonista del perfil d’avui agafa el clímax màxim utilitzant paraules contra els enemics de sobre que poden estar a la dreta a o a l’esquerra o en el pis de dalt o en el de baix. Recupera la base del seu discurs i un altre cop torna a sortir allí a la palestra modificat puntualment per l’ocasió. Quan acaba, no acostuma a ser massa llarg, Alguns dels seus companys li repeteixen que calli. Ell replica breument. El proper pas l’ha de donar algú amb seny que posi pau a la sala. La cosa continua amb més o menys normalitat. Alguns cops els nous interlocutors utilitzen algunes de les seves paraules per criticar positivament o negativament i en els pitjors casos passen per alt reprenent el fil allí on estava. Algunes de les persones que convoquen aquests actes tenen veritable pànic a aquest tipus de perfil, perquè també pot acabar com tots en un galliner i té raó aquell qui crida més. Són perfils que moltes persones ja tenen documentades i que en el moment menys inesperat pot aparèixer. Altres cops quan més se l’espera surt entre bambolines sense obrir la boca. Aquest és un personatge que sempre ha existit i que tots tenim al nostre cap algun exemplar que ve a seguir aquests pautes.

Publicat al Diari del Baix Penedès del 22 d'octubre del 2010