Al Vendrell hi ha un seguit d'escombriares que et desitgen molt bon dia quan vas a la feina. És una cosa fàcil i la veritat ja t'ajuden a enfilar la jornada amb una mica més d'optimisme. A aquelles hores no hi ha gaire gent i sempre et trobes les mateixes persones. Aquest gest els fa molt més estimats per la gent que té la sort de trobarse'ls cada dia com jo.
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
dijous 20 de gener de 2011
Els escombriares del Vendrell
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
que bonic, aquests detalls fan la vida més alegre
Publica un comentari