Hi ha gent que passa hores i hores davant del mostrador sense clients. No sé que deu fer. Pot mirar catàlegs, parlar amb el messenger, fer plans, però al final resulta molt avorrit. Prop de casa hi ha una tenda de complements per animals i la veritat que no he vist mai ningú. Una noia despatxa i està alli sola amb un ordinador i fa cara d'avorrida.
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
dimarts 25 de gener de 2011
Temps d'oci als establiments
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
deu ser avorrit ser a una botiga sense gent, que fas? sense feina, el temps no passa
Disculpeu-me que posi la cullerada, però en una botiga mai s’acaba la feina, sempre hi ha quelcom a fer, no tot es atenció al client, si més no, quan no saps que fer i tens estones que realment són buides pots anar reciclant-te, informar-te de les noves tendències, de quins són els teus competidors, que fan com ho fan etc... però és més senzill empoltronar-se i jugar al solitari, després tots ens queixem de que no tenim clients,... oi que m’enteneu?
Quina raó, Glòria... Però d'altres vegades hi ha gent temporal o amb unes condicions que fan plorar... i és clar... no motiva gens.
Publica un comentari