Un dels signes inequívocs de la crisi és el creixement d'establiments, generalment grans, regentats per gent d'altres nacionalitats del continent asiàtic. Cada dia hi ha més basars xinesos i tendes d'electrodomèstics de paquistanesos que han escollit les nostres terres per posar el seu negoci. Al comerç local li costa. Els que se salven són les grans marques com el Zara que també aguanta el tirón
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
bueno, ja està be que les persones originaries d'altres llocs siguin emprenedores i no tinguin mandra de treballar.
Si al comerç local li costa, serà que no li donem suport
salut!
P.A.
Publica un comentari a l'entrada