Un dels signes inequívocs de la crisi és el creixement d'establiments, generalment grans, regentats per gent d'altres nacionalitats del continent asiàtic. Cada dia hi ha més basars xinesos i tendes d'electrodomèstics de paquistanesos que han escollit les nostres terres per posar el seu negoci. Al comerç local li costa. Els que se salven són les grans marques com el Zara que també aguanta el tirón
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
dilluns 3 de gener de 2011
Nous comerços alients ocupen els establiments buits
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
bueno, ja està be que les persones originaries d'altres llocs siguin emprenedores i no tinguin mandra de treballar.
Si al comerç local li costa, serà que no li donem suport
salut!
P.A.
Publica un comentari