A vegades passes per davant de botigues, restaurants i altres establiments i penses, realment com poden viure aquesta gent sinó hi ha mai ningú. Hi ha comerços que saps que no han de pagar lloguer perquè és propietat dels amos, però tot i això és fa difícil comprendre els medis de substistència a no sé que allò sigui una passatemps i realment les ingressos vinguin d'un altre lloc que també pot ser. Si és una botiga cara, ho pots entendre perquè amb un client al dia que entri en un lloc d'alt estanding n'hi ha prou, però si és una cosa més normal, la resposta resulta fàcil
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
divendres 19 d’agost de 2011
La subsistència dels comerços sense ningú
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
Jo ho entenc un xic, a casa, molts dies entre setmana està buit, carnisseria de poble...subsistim dels caps de setmana!
Publica un comentari