Ara que tenim molts aparells per dir-nos coses no sabem que dir-nos. Ara que tenim molts aeroports on anar no tenim peles per volar. Ara que tenim molts estudis i masters no tenim feina. Ara que tenim molts polítics no tirem endavant. Sort del Barça que ens ajuda a ser feliços i sinó a gaudir amb al bop esponja.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Som més rics, però tenim uns sous que no han pujat des de l'any 2000. Algú recorda la gasolina a menys d'un euro i el gas-oil, però tenim polítics inútils que no han fotut brot en sa vida per tot arreu. Podem anar a Londres per quatre duros, comprar informàtica per 4 duros, per a l'hora de demanar diners catacrack, una vivenda a preus sobredimensionats. Si el mateix salari amb un IVA de 18% i que pujarà, ara hem de mantenir més dropos polítics
Es la gran paradoja, tenemos para mil chucherias y caprichos, y nos falta lo más básico, nos cuesta tener casa, trabajo e hijos. Casualidad? no, este funcionamiento es perfecto para algunos. Los políticos, pobrecicos... no creo que sean los culpables de todo en esta vida. Los culpables somos nosotros, quejicas llorones incapaces de hacernos cargo de nuestra vida como adultos, y los grupos lobbys creadores de opinión y del orden mundial, en los cuales creo fervientemente.
un lector que aprende a vivir
Publica un comentari a l'entrada