dimecres, 3 d’octubre de 2012

Més perfils de facebook que persones



En aquesta societat que tenim de tot ens estem donant compte que no tenim de res. Fa uns dos o tres anys quan es cobrava 2.500 euros per nadó dins una magnífica mesura del president  Zapatero per incentivar la natalitat  quan propis i estranys tenien accés a la Seguretat Social. Aquest era el moment quan estàvem dalt de tot de la societat del benestar que va  sorgir després del Franquisme i què a mesura que pujaven els anys s’anava enfilant algun graó més en aquesta escala de coses bones. Les circumstàncies econòmiques actuals ens han anat posant al seu lloc triant realment la palla de la fullaraca o de la insostenibilitat que  és el que realment hem anat forjant sota el nom benestar. Els grans rics que ostentaven el seu poder amb grans cotxes i cases on no hi faltava de res ara fan cua la majoria en les dependències de l’atur buscant alternatives a present molt cru. Alguns encara hi han d’anar en cotxes de luxe perquè és més rendible que no pas vendre un cotxe de gamma alta a baix preu i conduir un utilitari més adequat a la seva situació actual.
Aquesta gran canvi també s’ha produït paral·lelament en altres fenòmens que ens ha portat el segle XXI. En aquest país tenim més mòbils que persones.  Això ens indica alguna cosa. A vegades els immigrants que arriben a les nostres coses potser no porten documentació perquè no els interessa, però segurament portaran a les seves butxaques algun mòbil que els permet parlar amb la resta del món. Això si encara tenen saldo. . En aquest món de la missatgeria instantània a través de molts programets s’ha posat de manifest que moltes persones se senten malament al cometre greus faltes ortogràfiques quan han d’escriure algun missatge en les xarxes socials. Són moltes les empreses, entitats i altre tipus de col·lectius que aprofiten aquesta plataforma per donar-se a conèixer i entrar en el punt 2.0. La xarxa ha servit i molt perquè moltes persones comencessin a estudiar català per tenir una escriptura mínimament correcte que els hi permetés enviar missatges o simplement posar notes en el seu perfil virtual. Entraria dins aquesta coherència absurda, encara que potser haurem d’esperar un temps que hi hagi més perfils de facebook que persones en aquest país.   A vegades els efectes col·laterals de tots aquests moviments també tenen efectes positius. En aquest cas ha tocat apuntar-se a estudiar català i aquest cop no és per reunir les condicions per presentar-se a unes oposicions, una manera que ha estat molt útil per estudiar el català a casa nostra.. Un altres de les virtuts d’aquest món és que ara tothom parla d’alguna cosa. Tant si va al lavabo com si al seu carrer no hi passen els escombriares. El més positiu de tot plegat és que molta gent opina ja sigui a traves de les xarxes socials o en formats més s seriosos com els fòrums d’opinió reals o virtuals com el lobby les 4 fonts del Vendrell i el seu web. Gràcies a tot això es va aconseguir que el passat 11 de setembre fons històric.
Moltes de les coses que ens envolten s’ha demostrat que són insostenibles. Ara ens expliquen que per decisions polítiques que el rebut que paguem de les escombraries no cobreix ni la meitat del seu cost. Ara ens vénen a dir que en tema de l’aigua potable també succeeix un fenomen similar. La resta del cost el resolien destinant altres ingressos, però com ara s’estudia fins on va a parar el darrer cèntim surten totes aquestes decisions que s’havien pres amb els peus més que amb el cap.
Aquesta saturació informativa també causa els seus efectes en els partits, sobretot en l’àmbit municipal que a cada eleccions es presenten uns quants candidats. Després sempre surten els colors de sempre amb algunes excepcions que recullen el vot de queixa i protesta de la gent que no han vist cobertes les seves expectatives els quatre anys anteriors.
Inclús els nostres carrers i places cada dia tenen més trams incompatibles segons les circumstàncies. Som incapaços de quedar malament amb algú, llavors es dóna via verda perquè tothom tingui el seu espai propi. Al final ens trobem tots contents i enganyats. Un exemple clar el trobem als passeigs marítim de Calafell en les hores punta on entre els mostradors dels establiments,  taules i cadires, algun d’aquests que practiquen el top manta, algun ciclista o amb monopatí has d’anar en compte no tinguis un petit ensurt amb el veí del davant. Ara és una bona oportunitat per començar de nou tot plegat. La crisi també té les seves coses bones i hem de començar a construir una societat amb cara i ulls i no amb peus de fang com hem vist que teníem fins ara.
Article publicat al Diari del Baix Penedès el 21 de setembre del 2012