La veu del poble

La veu del poble

dimecres, 3 d’octubre de 2012

Setembre



Ja hem finiquitat els mesos de calitja i vacances per tornar a la rutina i al dia a dia. En realitat, l’any no hauria d’acabar el dia 31 de desembre tal com està establert a  la nostra societat, seria més adequat que el darrer dia de l’any fos el dia 31 d’agost. Organitzem les nostres vides en periodes anuals, però el dia 1 de setembre hauria de tenir l’honor de ser el primer dia de l’any. Encara que fins la Diada de l’Onze de Setembre hi ha un parell de setmanes que és ens serveix com un assaig general del que hauria de ser el nou cicle vital.
El mes de setembre és un dels mesos més durs del calendari. Hem deixat enrere les vacances, les persones que han pogut d’aquest privilegi cada dia més selectiu. Aquesta tornada a la rutina comporta una sèrie de despeses que van des del material escolar o quota del gimnàs o un curs de pintura. Moltes altres persones hauran de continuar persistint a través de cursos, enviant currículums o altres mecanismes per fer-se un lloc en el món del mercat de treball cada dia més precari.
Enguany el Govern espanyol ens ha preparat una sorpresa anunciada per aquest mes de setembre. La seva caixeta de bombons consisteix en la pujada del IVA d’un gran nombre de productes i serveis que estan relacionats amb la cultura i l’ensenyament i també afecta gremi de perruquers d’aquest país. Ja fa dies que notem en el nostre entorn més proper que estem patint una situació de postguerra sense guerra, però les noves mesures que ens aplicaran encara farà més dur per a moltes famílies arribar a cap de mes. Haurem de tornar a la societat de trueque i intercanvi on cada dia  tingui menys valor el diner i les coses com el temps i les habilitats siguin fonamentals en els nostres intercanvis amb la resta en aquesta societat que estem edificant retallada rere retallada.
Abans als estudiants els podies vendre la moto que amb aquesta o amb aquella carrera o amb un ofici podrien aconseguir un lloc de feina. Ara la cosa està una mica magre. Suposo que pels alumnes de Primària quan entrin en l’edat de treballar la cosa ja s’haurà arreglat una mica, sinó haurem de començar a fer pasteres i emigrar cap a llocs més pròspers que aquest. Potser haurem d’anar als Països del Nord d’Àfrica on en un parell anys han viscut autèntiques revolucions que ja veurem com acabaran, però almenys la cosa s’ha mogut una mica encara que després siguin els mateixos amb altres noms els que tallen el bacallà com acostuma a passar.
En els propers mesos descobrirem, segurament, que el que havíem viscut en els mesos passats no era res amb això que ens ve a sobre. Mentre uns parlen del Pacte Fiscal i de la independència, els contenidors de rebuig cada dia tenen més seguidors i les ferralles pateixen una persecució global amb moltes persones armats  amb un pal i un carret de la compra escorcollant  aquí i allà a la recerca del pa nostre de cada dia i poca cosa més.
Encara estem patint els símptomes de la societat de l’opulència amb banquets de noces on hi ha teca pel doble dels convidats o supermercats prestatges molt  plens perquè el client d’última hora tingui la sensació que allò no s’acaba mai. Una part més que considerable d’aquests productes van a parar a les escombraries per la seva propera caducitat.
En aquesta societat on no hi ha feina per tots i ningú ho vol reconèixer.  On els serveis no arriben a tothom i ningú ho vol reconèixer perquè se li podria titllar de racista en el millor dels casos. En aquesta societat del benestar que ens dóna les 4 f (festa, fórmula 1, futbol i facebook) perquè ens entretinguem i no molestem gaire els poderosos que encara remenen les cireres des dels seus còmodes despatxos amb secretària incorporada.
Però ara també tenim aquí la gent que no té por de perdre res. Les persones que ja estan fartes de fer cursets amb noms rocambolescos i enviar currículums d’empreses que no es dignen ni a trucar per dir que no han estat seleccionades.  Tenim la gent que veu que no hi ha futur i que viu amb una tensió acumulada i que pot reaccionara bruscament a situacions normals. L’ambient s’està caldejant i les reaccions a aquest cúmul de circumstàncies poden ser imprevisibles en qualsevol moment. Mentrestant anar aguantant. 
Article publicat el 7 de setembre al Diari del Baix Penedes