dimarts, 3 de setembre de 2013

Maridatges, només un primer pas


 
Tenim el que tenim i ho podem vendre de moltes maneres. Ara que la crisis ha frenat els divorcis i els matrimonis civils ja superen els religiosos, els maridatges s’han posat de moda. Una manera elegant de combinar dos elements gastronòmics que fins ara anaven per separat fins que arribaven a la taula del buscat client  no es produïa aquesta consumació de la relació entre ells dos.
El més normal fins ara era a dues bandes: vi o cava i productes de pastisseria, però com això dels duets ja és una cosa que el dia a dia ha anat superant s’han atrevit amb els trios, llavors s’hi afegeix música. Tot rutlla divinament amb aquest vehicle màgic que són les notes musicals.
Es poden fer combinacions de moltes maneres on hi poden prendre part la ginebra, el vodka i tots els derivats del raïm amb la carn, el peix, els postres i tot allò que puguis trobar i sigui apte per posar-se a la boca.
Aquest és un dels camins que tenim per vendre la comarca. Ja hem superat grans campanyes com rebaixes, Calafell tot l’any, les platges més iodades, les millors ofertes, mar i muntanya, excel·lent situació. Ara només ens falta agafar els nostres productes i posar-se a treballar per donar una oferta actual  tenint en compte les inquietuds de la gent. Ens hem de moure com fan una mica més amunt i una mica més avall de la costa catalana. Esperar que vingui l’autobús ple de turistes disposats a gastar-se’ls a la comarca ja fa anys que ha deixat de ser viable. Ara ens hem de posar darrere el mostrador i oferir allò que tenim, però d’una manera elegant i que sembli que tot plegat sigui nou encara que en realitat fa anys i panys que ho portem a terme, però d’una manera dissimulada.
Hem de crear tot un estol de productes atractius a la gent. Fer una ruta per les muntanyes i descobrir les construccions de pedra seca que és un altre dels aspectes que també tenim a casa nostra una mica oblidats. Aquest és un món gairebé per encetar tot i que en alguns municipis com la Bisbal del Penedès ja porten realitzada una ingent tasca en aquest aspecte.
Tenim una xarxa important de camins per practicar diferents esports com caminar o anar en bicicleta. També han sortit publicats diferents títols per conèixer tota aquesta riquesa natural que no tenim prou aprofitada. No hi falten les excuses com la ruta d’ermites o el de masies o fonts d’aigua naixent.
Els nostres productes són els que s’han d’oferir principalment a les fires i mercats que se celebren a la comarca. Ells són els Km 0 que hem de donar a conèixer als que ens visitin. Si que molts potser demanaran el primer dia paella i sangria, però els hi hem de fer entendre que el xató, els ressolis i l’arrossejat entre d’altres també són molt exquisits per compartir amb amics o família en una bona taula amb un bon vi de casa nostra.
Ens hem de mirar el melic i potenciar el que tenim. Si anem a les comarques properes o als grans magatzems si que ens oferiran bons productes a molt bon preu, però hem d’apostar per allò que tenim a casa. Aquesta és una tasca molt lenta i laboriosa perquè és el fruit de molts mesos de picar pedra per començar a aconseguir els primers resultats, però és una aposta segura a mig o llarg termini.
Els maridatges és un pas prou important per de mica en mica anar donant empenta a totes aquestes iniciatives que fins ara teníem guardades a les golfes perquè era molt més pràctic ser un més d’aquest món genèric i globalitzador.
Estem en una comarca on estem condemnats a hores d’ara a viure del turisme perquè les alternatives que tenim són poques. Fins ara només calia pujar la persiana i obrir la llum. Això ja no funciona. Cada dia aquest simple exercici s’ha de completar amb més imaginació o amb més mesures que ens ajudin a superar les circumstàncies del que estem vivint ara mateix a tot arreu.
No és un tema de diners, tenim un problema greu de coordinació entre les diferents administracions que no han sabut superar el ja clàssic exercici d’anar a una fira, posar quatre cartells i repartir un paquet de tríptics. Hem d’anar una mica més enllà. Si les administracions segueixen vivint en la seva parcel·la autista, s’ha de donar pas a la iniciativa privada que posi fil i agulla a tot això. Ells són realment qui ho coneixen en primera persona i han d’arribar a cap de mes.
Article publicat a partir del dia 30 d'agost del 2013