L'altre dia estava escoltant la conversa de dues noies que volien estudiar. Una volia fer nutrício encara que la seva gran passió era dibuixar, però com que era una cosa que no es guanyaria la vida doncs faria una carrera més curta per fer després dibuix artístic o arts plàstiques. Avui en dia tal com està el patí, pots fer el que vulguis perquè el futur és molt similar en unes que en les altres. A la vida no saps mai en què acabaràs treballant ni com seràs feliç. Per tant, un s'ha de deixar portar i estudiar allò que li agrada, amb el temps ja anirà descobrint realment que l'omple. Quan jo tenia 18 anys amb alguna enginyeria tenies molt de guanyat, però avui en dia ves a saber com evolucionarà tot plegat en aquesta societat que va a velocitat de Dragon Khan i sense un final clar i menys el recorregut. Endavant i a gaudir d'allò que fas.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada