La veu del poble

La veu del poble

dimarts, 6 de maig de 2014

Agricultura presumptament insostenible


L’altre dia vaig passar per una gran superfície comercial i vaig veure que venien un sac de patates de cinc quilos a un euro. Quan veus això penses en la gent que vol estalviar amb un hort per conrear fruites i verdures  per al seu autoconsum. En cas que sobri alguna cosa, alhora de vendre-ho, ho té molt negre si estem parlant en clau econòmica.
Avui en dia tenir un hort amb la seva despesa d’aigua, pesticida, adob i hores que hi passes realment el cost final d’un producte és molt més elevat que no pas si el vas a comprar.  Evidentment que no valorarem ni el gust, ni el goig, ni la presentació ni altres valors que s’acostumen a escoltar en aquests casos, però realment si som materialistes i mirem el preu, És molt més econòmic comprar que no pas produir. Evidentment entenc la postura contrària amb tota la càrrega emocional que vulguis, però les coses són així.
Avui en dia, molts pagesos tenen el seu hortet i quatre arbres fruiters, però és dediquen bàsicament al conreu extensiu de la vinya, els cereals o el que faci falta. Tenir uns pocs arbres o quatre plantes és un cosa que ho podríem qualificar de petit plaer, però de negoci cap. Les grans superfície ja fa dies que s’han carregat aquests negocis i els preus estan rebentats.
Estem en el món de la cultura ecològica, sostenible amb un gust que enamora a propis i estranys i mil coses. Si toquem de peus a terra si hi ha gent que utilitza aquests canals per abastir-se, però alguns ho fan una temporada i després cauen en la temptació global i opten per millors preus.
La gràcia de tot això també està en què et portin les fruites i verdures del dia a casa, però amb tot el mal acostumats que alguns estem potser ens agraden més els espinacs que no pas les bledes. Clar, per arreglar tot això hi ha altres sistemes com el intercanvi de productes, però això ja és un altre pas a donar entre la gent involucrada.
Les coses han canviat molt en els darrers anys i avui en dia vivim en un món globalitzat on hi ha moltes coses que són insostenibles. El que passa en el tema de l’alimentació també passa en el món de la roba, evidentment salvant les distàncies i les marques, però per la gent que no som grans detallistes ni vivim de les etiquetes no hi trobem grans diferències.
Evidentment que podem viure al marge de la societat. Les normes de mercat que imperen s’acaben imposant en les nostres vida. Hi ha gent que ho fa, que ho intenta dia a dia, però costa tal com està tot tot. Hi ha persones que viuen alienes al mòbil, però la nostra societat per un motiu o altre va creant aquest tipus de necessitats virtuals que és molt difícil mantenir-se al marge. Més si no tens la sort de treballar en altres àmbits i t’has de moure amb col·lectius integrats dins la societat.
L’agricultura ecològica està molt lluny del que es fa ara majoritàriament a la nostra comarca excepte en alguns casos molt concrets. Quan veus per la carretera aquests remolcs plens a vessar de grans de raïm collits amb màquina dedueixes que realment encara anem un pas enrere. El proper pas, millor dit l’actualitat ja consisteix en la qualitat i no pas en la quantitat. Massa pagesos són els que al final de la campanya presumeixen interiorment d’haver collit una quantitat o altra de raïm. Aquest no és el nostre futur. El que hem de mirar és poder mesurar les nostres fites amb la qualitat i no pas amb la quantitat com hem fet tants anys. Treure al mercat envasos de vi embotellat com si fos sifó a preus reduït no ens dóna ni prestigi i tampoc ens aporta diners. El que s’ha de fer com ja fan alguns és seleccionar molt bé la nostra matèria prima per aconseguir un molt bon producte. Aquesta mentalitat costarà canviar, però amb el pas del temps, per força major s’hi hauran d’anar acostumant perquè fer vi per després destinar a fer alcohol és un exercici que no agrada a ningú i de beneficis pocs.
Segurament passarà el mateix amb l’agricultura ecològica que també tindrà el seu temps i els seus nombrosos practicants, però aquesta crec que no coincideix amb etapes de crisis majoritàries com la que estem vivint actualment. Una època en què la majoria de gent a part del producte també ens hem de mirar el seu cost real. Aquest és el gran inconvenient actual que no és cap destorb per aquelles persones que s’ho poden permetre. Temps al temps. Ara per ara mana l’economia de mercat i els preus. Alguns tenen el luxe de poder viure al marge, però la majoria encara no ho podem fer.  Demà ja ho veurem. Article publicat a partir del 30 d'abril del 2014 a l'Eixdiari, Diari del Baix Penedèsi  BaixPenedès Diari