La veu del poble

La veu del poble

dimarts, 13 de maig de 2014

Festes Major & CiA

  
La calor ens porta les festes majors a la comarca. La majoria de municipis tenen la seva festa grossa coincidint amb els mesos de juliol i agost. En aquestes dates   es pot anar de festa en festa cada cap de setmana sense sortir de la comarca.
L’any que ve hi ha eleccions municipals. Enguany segons la tradició toca festa grossa, però clar els pressupostos estan molt migrats i ja no donen gaire de si. Els més espavilats tiraran de veta i els propers ja s’ho trobaran. Ells ja hauran quedat bé. Els més coherents voldran deixar pagades totes les factures sense que en quedi cap pendent.
Cada municipi en aquestes cites té el seu protocol.  Hi ha un seguit d’elements que s’han de continuar fent costi el que costi. Ningú gosa trencar els esquemes, ni fer plantejaments arriscats per la festa grossa, no sigui que la gent s’emprenyi i l’any vinent no els voti.
Curiosament en aquesta comarca hi ha una tradició peculiar que es repeteix massa vegades al llarg de l’any. Molts cops quan hi ha un grup oferint música en directe, la gent es posa a la barra i passa olímpicament dels músics. Aquesta és una reacció massa comuna que dóna molt mala imatge i fa sentir molt malament als pobres músics que no saben com atraure el públic al davant de l’escenari.  Suposo que a altres llocs també hi passa, però aquí és massa usual.
Evidentment si porten grups de primera línia nacional això no passa, però en molts de grups que actuen a casa nostra acostuma a ocórrer. Els que ho porten millor són els grups de versions que tenen millor reacció amb la gent.
Un dels problemes de les comissions de festes són els compromisos. A part de les tradicions centenàries de cada poble, hi ha un seguit de voluntats i lligams que per decret diví no es poden trencar. En aquest cas la comissió de festes es troba lligada de mans i mànigues per fer realitat la seva voluntat i acaba comportant-se com un putxinel·li d’aquestes amistat de terceres persones. No els donen la suficient llibertat per tenir més màniga ampla sense haver de trencar aquests vincles inconfesables.
Un altre problema de la comarca és la manca de teixit industrial i empreses fortes que donin suport a les festes. Hi ha  municipis que hi ha un munt d’empreses que hi col·laboren en aquest tipus d’actes aportant diners o infrastructures. Aquí no passa, tot al contrari, les poques que hi ha no paren de rebre visites de persones que representen interessos públics perquè aportin diners. Evidentment tal com està el patí, al cap d’un parell de visites interessades o trucades amigues ja estan farts de donar diners a uns i els altres. En el fons, la majoria vénen d’instàncies públiques, encara que uns fan música clàssica i els altres pallassos per la mainada.
Sempre s’han fet les festes amb més o menys encert, però després d’aquesta època en que tot era gratis ara pagar encara que sigui 50 cèntims per un got de rom és una cosa que  la classe política no acaba d’entendre que s’hauria d’implantar. No fa gaires anys tothom recorda els envelats i els balls de societat on la gent amb una quota o pagant un tant per entrada hi anava i no passava res. Però la cultura del gratuït a l’igual que s’ha carregat les botigues de cd’s també ha fet molt de mal en aquest món de les activitats festives. La gent s’ha desacostumat a pagar en coses públiques encara que sigui per un preu simbòlic que no cobreix ni de bon tros el cost del que allí s’hi ofereix.
Per altra banda, com que els polítics no saben dir que no les festes majors s’han multiplicat. Al meu poble, Albinyana, abans només es feia festa a Albinyana i a les Peces i a la resta és feia algun acte simbòlic. Ara cada urbanització té la seva pròpia festa major. Evidentment ningú és capaç de negar als nous nuclis aquest dret que s’han fet seu,  ni reduir dràsticament el pressupost. Clar davant de tota aquesta situació és molt complicat fer una festa major a gust de tothom. Llavors es proposen alternatives que lluny de fer una cosa amb cara i ulls es prefereixen fer 5 castells de focs de 7 minuts en comptes d’un com toca de mitja hora. En definitiva han d’estar tots contents i enganyats. Aquest és un dels temes que arran de la crisis estan agafant importància, pa i circ per tenir a la gent entretinguda. El creixement desmesurat de les urbanitzacions de la comarca i la manca d’una política amb cara i ulls obliga a que tothom tingui el seu conjuntet i el seu castellet de foc com a signe d’identitat perquè després ningú es queixi i voti als altres que això si que realment  fa mal. Article publicat al Diari del Baix Penedès, al Baix Penedès, Diari a i a l'Eix Diari a partir del 7 de maig del 2014