La veu del poble

La veu del poble

dimarts, 27 de maig de 2014

Tornaran a retornar els clàssics de la política baixpenedesenca?


Estem a les portes d’unes eleccions europees que per alguns poden ser vistes en clau municipal. Ens queda massa lluny Europa quan ens volem desempallegar d’aquesta Espanya que ens demana més que ens dóna. Si algun dia aconseguim l’enyorada fita també  haurem de fer una neteja entre la nostra classe política i d’alts càrrecs de confiança. No estem tots rodejats de sants i  persones honestes que només procuren pel bé comú. Si Espanya fos Islàndia possiblement no haguéssim arribat a aquests nivells, però en un país amb la literatura picaresca que tenim no podem aspirar a gaire més.
Tot apunta a què el proper any tindrem eleccions municipals a casa nostra. Aquestes són les que realment interessen a la nostra classe política. Pocs dels nostres conveïns van a ocupar càrrecs a Madrid o a Barcelona on tenen quatre anys de pau econòmica i política. La majoria s’han de guanyar les garrofes  en ajuntaments, consells comarcals i empreses amigues.
El panorama polític d’aquesta comarca no sembla que hagi d’aportar gaires a cares noves.  En la majoria de casos crec que es tornaran a repetir les mateixes fesomies en els partits tradicionals: Jané, Fonts, Olivella, Pallarès Carnicer, Triadó, Güell, Parera. Segurament són cognoms que tornarem a veure encapçalant les llistes d’aquesta cita electoral.
El problema és que els principals partits s’han trobat amb una sèrie d’individus qui   han trobat molt de gust a això d’escalfar la cadira. Fins i tot dóna la sensació  que alguns estan patrocinats per una empresa de cola adhesiva. Els actuals s’han carregat un parell de generacions de joves  líders polítics que els seguien, però el greu problema està en què la resta del partit no ha dit res sobre aquesta adhesió. Sembla que aquest ramat silenciós estigui ben  preparat per practicar la política del “si, buana”. Tot i això, cal recordar recordar unes primàries en un partit a la capital de la comarca. Aquest si que és un fet realment històric i digne de figurar en els llibres d’història comarcals i fins i tot d’àmbit català.
Un altre problema que sorgeix és que aquí a la comarca tenim dades molt preocupants i que tampoc no s’ha fet gaire al respecte per anar superant. Reconec que és una feina lenta i d’anys, però no sembla  que s’aposti vagi en aquest sentit. Potser la feina es fa a nivell del subsòl, però no aconsegueixo intuir cap indici, ni senyal sobre aquest presumpte moviment.. L’alt nivell d’atur, el greu problema del fracàs escolar i en general el nivell formatiu de la gent acompanyat per la renda de les famílies de la comarca són dades que no ens ajuden gens a seguir avançant. Malvivim d’una mentida històrica quan diem que la nostra economia es fonamenta en el turisme i el comerç. Només cal donar un tomb pel Vendrell i a part d’uns punts molt concrets, veiem que la cosa està molt fluixa. Tenim visitants, però ara falta que deixi anar els seus calers. Una imatge clara la podem trobar en  la Fira de Turismar de la que he parlat llargament en altres moments.  Dins la comarca, el municipi que sembla que tira menys crec que és el Vendrell. La resta es va espavilant. Només cal veure Llorenç del Penedès, Cunit que ha sortit del greu forat negre de les finances municipals amb seny i valentia, Calafell i fins i tot Albinyana. El Vendrell està atrapat en el laberint del temps i no sap sortir. Sembla que tampoc tingui moltes ganes.
Tot això provoca: manca de regeneració política i situació econòmica preocupant que la gent deixi de confiar en els partits de sempre. Llavors es produeix el boom dels partits populistes que no es que siguin gaire menys populistes que els altres, però aquests encara manca domesticar una mica perquè no se surtin del guió pactat perquè res no es mogui gaire.
Quan tenim la majoria de líders de les properes llistes municipals dels principals partits polítics més que clars, només ens falta saber qui anirà darrera. Cada dia hi ha més polític sense cap més altre ofici ni benefici que ha de viure. Les hòsties per entrar dins dels primers llcos entre la resta de possibles regidors potser molt intensa, però sempre de cara cap endins, com a molt al twitter.  Després ja  tindran temps per continuar queixant-se contra aquest populisme que va creixent, però que durant 35 anys han anat fomentant l’aparició d’aquestes formacions que són fruit d’una política d’esquena a la gent. Alguns apunten que la solució és que un d’aquests nous professionals  de la política porti el bastó de comandament de la política local. Si els salvadors ens han portat  fins aquí, potser es que ho deixem en altres mans. A partir d’aquí en parlem.  Altres partits que fa anys que toquen poder mostren un greu problema perquè no tenen cap candidat. Són una penya que en comptes d’anar en moto els diumenges al matí queden un dia per la tarda i parlen de política, però clar ningú vol anar de número 1. Estan obligats a anar al mercat a buscar candidat. Alguns només aguanten una legislatura, altres una mica més. Per als que estan els primers dels partits de tota la vida s’han d’espavilar per no anar gaire lluny darrera del  líder i quedar-se a les portes de ser escollits. Sinó millor que es passin a altres formacions que potser tindreu més sort. El votant no té gaire bona memòria. Comença el compte enrere i els dubtes i les guerres internes i la pau política  a nivell local que és la que tenim més propera. Només ens cal esperar un any per veure que diu el poble, que diuen que mai s’equivoca. Article publicat al Diari del Baix Penedès, al Baix Penedès Diari i a l'Eixdiari