Com passa el temps, avui fa dos anys que la vendrellenca Dolors Ortiz ens va deixar als 50 anys. Com passa el temps. Encara se la veu passejar per aquests carrers del Tancat i riure en tertúlies i trobades d'amics. Encara queda un lloc llliure en els concerts dels Laxen. Encara pots sorgir en qualsevol moment en qualsevol carrer del Vendrell. Estàs aquí. No has marxat. Sempre estaràs amb nosaltres encara que potser a nosaltres no ens ho sembli. Seguirem endavant perquè sabem que tu ens vigiles i ens ajudes a tirar endavant.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada