dimarts, 17 de març de 2015

Elogi de la raó efímera


Un dels pilars de la filosofia i del comportament humà està basada en la raó. Segons la Viquipèdia aquesta  “és una facultat que consisteix a aplicar normes i lògica al pensament per obtenir judicis, observacions comprovables o servir de base per a teories. En un sentit més reduït, vol dir capacitat per establir inferències.
La paraula "raó" (ratio en llatí) és una traducció del grec "logos" que volia dir alhora pensament, raó i paraula, cosa que mostra fins a quin punt el llenguatge i el pensament estan lligats en l'ésser humà. La raó és estudiada per la piscologia i lafilosofia (sobretot la branca de l'epistemologia)”
Des dels principis dels temps tothom ha anat a cercar la raó. Evidentment quan aquesta havia de ser compartida amb altres persones a vegades la cosa no era tan nítida i clara. Llavors des del diàleg fins a les guerres han servit per donar la raó a uns i negar-la als altres. En èpoques de pau i treva tenim els jutges i altres intermediaris com poden ser els pares o les forces de seguretat que per llei tenen raó sinó el seu paper social podria ser molt cru.
La raó com tantes coses a la vida és pot comprar i vendre. Si una persona o entitat té poder pot omplir pàgines d’anuncis dient que el seu producte és el millor. Té raó? No sé sap, però si ho veiem moltes vegades al final la majoria acaba reconeixent que una mica si que en deu tenir, sinó no ho veuríem tantes vegades. Però pocs es plantegen que el que realment té són molts diners amb els quals es pot permetre el luxe de temptar a la raó. Si tu agafes una presumpta mentida i la repeteixes moltes vegades, arriba un punt que pot passar el punt d’inflexió i convertir-se en raó qüestionable. Encara que sempre hi haurà ments amb dubtes que faran més complicada i impossible una unanimitat global.
Moltes persones que han tingut raó no ho han vist reconegut fins al cap d’uns segles de la seva mort com Nicolau Copèrnic dels segles XV i XVI que va apostar perquè els planetes giren al voltant del sol, un teoria que ja sostenien alguns filòsofs grecs que no va ser ben acceptada del tot fins el segle XX. Ell tenia la raó, però en aquell moment no encaixava amb la visió del temps que el va acollir.
Altres persones des d’un bon principi han tingut raó. Per exemple aquell que creuant tranquil·lament per un pas de vianants ha vingut un cotxe i li ha pres la vida. Evidentment el nostre protagonista tenia tota la raó, potser els seus descendents van obtenir una bona quantitat de l’assegurança en el millor dels casos, però la persona que tenia raó  ja no està entre nosaltres. Una broma molt dolenta.
Són moltes les persones que han mort defensant la raó i altres han guanyat fama i fortuna lluitant amb la seva bandera. En el temps aquest terme va mutant. El que avui és raó demà pot estar molt allunyat dels seus principis bàsics.
També tenen la seva fortuna els que estan en móns paral·lels a la raó humana. La manca d’aquest cert ordre i concert en l’univers pot provocar el caos. Una eina que ajuda a crear a molts artistes i persones que intenten trobar lògica allà on presumptament no n’hi ha. És qüestió de tenir una mirada diferent i basar-se en altres conceptes de la realitat que no es envolta i que no són pas comuns a la resta de mortals.
Una frase també molt extesa en la nostra societat és donar raó als tontos. Realment quan una persona és molt pesada i no tens cap ganes de discutir el mètode més senzill és donar-li la raó i ja està. Evidentment la raó no la té ningú i la té tothom. La suma de les objectivitats poden acabar donant la raó i amb el temps es possible que es pugui afirmar amb certa seguretat qui tenia podia tenir raó. Hem de tenir en compte que els llibres d’història els escriuen els guanyadors i que segons de quina persona o partit vingui una afirmació potser que es vesteixi més o menys d’aquesta qualitat abstracta.
Tenir raó com ser bon nen és una cosa que té ben poc pes real  avui en dia. Un caramel per a tothom qui el demani amb insistència.  La nostra societat és molt rica en idees i filosofies, cadascú gairebé en té una  i la pot plasmar a través de les xarxes socials. Al cap d’un temps, es pot deduir quina és la més raonable quan més persones comparteixen una mateixa idea, però això només és qüestió de temps. Enguany amb els debats electorals la raó anirà amunt i avall i al final quan acabi tothom es pensarà que la té, però uns tindran el poder i els altres només la raó. Publicat a partir del 12 de març al Diari del Baix Penedès, al Baix Penedès Diari a l'Eix Diari, a 7 Accents