La veu del poble

La veu del poble

dilluns, 30 de març de 2015

A quan està el litre de llet?


Estem vivint una època de canvis dràstics en molts aspectes de la nostra societat. Elements claus com les xarxes socials, la crisis i la precarietat laboral estan obligant a realitzar una actualització d’aspectes bàsics de la nostra societat. No és una feina que es faci des dels despatxos, ni laboratoris sinó que la gent del carrer com sempre ha passat és la que imposa el ritme de la locomotora i el tren de la resta de la massa social va al darrere adaptant-se a les noves circunstàncies amb més o menys encert.
Començant pels partits polítics d’àmbit català que han de posicionar-se davant la independència d’una manera clara. Ja no només valen les paraules i els conceptes abstractes de bon regust social. Ara estem en una mena de rotonda i hem de triar irremediablment un  camí o un altre. Anar  camp a través ja no és una cosa que ens sigui viable, hem d’escollir. El que ha passat en els darrers mesos amb el PSC que ha sofert molts daltabaixos són conseqüències d’aquest posicioament real. Aquesta mena d’ITV sobre aquest qüestió també l’han de passar altres formacions com CDC, Unió i com no? IC-V.
Aquest necessitat no ha vingut creada des de dalt, sinó que el poble ha demanat als seus representants polítics que aclareixin aquesta qüestió. A veure com anirà evolucionant perquè sembla que aquest moviment va perdent pes específic dins la societat i es va desinflant. En un moment donat i arran d’algun contratemps polític o judicial es pot  tornar a a rearmar en un tres i no res gràcies a les xarxes socials.
En l’altra banda de la societat, l’altre dia passant per un carrer cèntric del Vendrell a les 20 i escaig de la tarda, vaig veure una cosa totalmente lògica i coherent devant d’un supermercat. El xicot que s’encarregava de llençar els productes caducats a les escombraries estava parlant un tres o quatre nois i els anava informant de que es podia aprofitar de les bosses que llençava a la brossa. Llavors ells agafaven el que necessitaven i deixaven la resta allí per quan passes  el camió de les escombraries. Els uns i els altres ja es coneixien.  Segurament no era ni el primer ni el darrer cop que ho feien. Aquesta és la solidaritat humana esporàdica fonamentada en uns principis bàsics no escrits entre persones per ajudar-se.
Aquests són dos casos en posicions oposades de la nostra societat, però si que hi ha una cosa que afecta a la majoria de gent.
Fa uns anys ningú pensava entrar en un pis buit que no era teu i fer-ne la teva llar com si aquí no passes res. Era una cosa sagrada. Evidentment que hi havien els pispes i lladres que feien de les seves aquí i allà, però arribar a la teva llar després d’uns mesos d’absència i trobar-te gent a casa era una cosa força impensable. Avui en dia està en plena vigencia i ja entra dins les notícies previsibles de l’actualitat. Clar s’ha de veure tot el procés que ha portat fins aquí on ni els uns ni els altres estan nets de responsabilitat, però el resultat final tothom el coneix. No cal anar gaire lluny per veure algun cas i sense complexes.
Aquests protagonistes els pots trobar ocupant alguna entitat bancària per demanar que s’aturi un desnonament i també la petició d’habitatges a preus socials. Això fa un temps era impensable. Avui ja forma part del dia a dia i de la nostra rutina. Sembla que sigui una cosa tolerada i només es tracta que els banquers facin cara de circumstància i esperar a què marxin. Després ja vindrà una empresa de neteja a treure les enganxines de la paret i la pintura dels vidres, però tot forma part de la nostra realitat..
Paraules com paga doble, hores extres, vacances, contracte indefinit, lot de Nadal cada dia tenen menys pes en les nostres converses rutinàries. A partir d’ara, contractes precaris, hores extraordinàries sense cobrar, contractes d’obra o servei i el mil·leurisme que afecta a la majoria dels nous salaris, joves formats que han d’emigrar per trobar feina.. Aquesta és la nostra història més recent.
La gent ja no llegeix els diaris ni mira la televisió. Prefereixen seguir l’actualitat a través del Twitter que és on quasi en temps real pots trobar de primera l’actualitat que ens envolta, però no aquella que presumptament ens afecta, sinó la que cadascú escull. Uns es decanten per esports, altres per informàtica i altres per música jove, però tu tries la teva realitat que t’importa No és com ara,  on els protagonistes de la història té’ls aporta el sistema gairebé innocentment, però amb una important intencionalitat darrera perquè ningú no surti de la camada.
Aquesta és la nostra història que va actualitzant-se minut a minut. No interessen les grans gestes ni volem herios morts per la patria, però volem saber quan val una barra de pa de mig  i un litre de llet. Article publicat al Diari del Baix Penedès, al Baix Penedès Diari i a l'Eix Diari a partir del 25 de març del 2015