dilluns, 23 de març de 2015

Adelaida Bonacosa, la secretària perfecta

Poc a poc podem anar a muntar una mica el pessebre per a les properes eleccions municipals, per a qualsevol candidat és necessari tenir una bona secretària que s’encarregui de portar-li l’agenda, mantenir vives les xarxes socials, gestionar totes les comunicacions amb el candidat quasi perfecte, entre altres moltes coses que no hi cabrien en aquest petit esbós de la seva biografia preelectoral. Tot i no ser un personatge mediàtic com el seu cap, si fa bé el seu paper es converteix en una eina clau en tot els procés electoral.
La persona que avui protagonitza aquest espai és diu Adelaida perquè si s’hagués dit Anna n’hi hauria una munió entre els seus convilatans, llavors va decidir optar per un toc diferencia que marques la seva diferència envers els seus veïns.  Li havia fet patxoca dir-se Adela, però la popular ranxera li havia fet avorrir el nom.
La nostra heroïna ha fet la clàssica i tradicional formació professional de segon grau en el ram administratiu. Aquí al Baix Penedès és una de les especialitats professionals amb més estudiants i que després han acabat a llocs més diversificats del panorama laboral. Alguns han acabat venen pisos al Vendrell amb vistes al mar i altres s’han decantat per portar la comptabilitat d’alguna empresa. La persona d’avui doncs a aquesta formació bàsica li ha afegit tot un reguitzell de cursos i cursets de curta durada que li han permès gaudir d’una gran carpeta farcida de diplomes, certificats i altres documents amb el segell d’alguna acadèmia o organisme oficial. Quan ho veus penses: òndia si aquí davant tinc una persona més formada que algú de la reialesa espanyola. Res important, fullaraca per omplir les parets del pis de casa. El marc més rellevant al seu despatx professional acull una fotografia al costat del líder del partit per a qui treballa, però marcant sempre la seva independència.
La nostra secretària pefecta evidentment no parla cap idioma que no sigui el seu català heretat directament de Guifré el Pilós a través del Pompeu Fabra amb la benedicció de la Norma que fa uns anys que ens feia parlar català a tots. Evidentment té moltes taules per parlar el castellà amb molts mots manllevats del seu idioma matern, però si no traspassa l’Ebre, se l’entén perfectament. Si mai agafa l’AVE cap Atocha ja ha de pensar una miqueta abans de demanar “maduixas amb nata”. Com la majoria dels polítics que tenim a casa nostra no parlen més idiomes que ella. Sempre ha tingut  molt clar que ja n’hi ha prou amb aquesta solida varietat idiomàtica per fer front a les exigències del seu càrrec.
Evidentment és una noia que segueix les darreres tendències de la moda. Compra per internet i gairebé diàriament es passeja pels aparadors més “fashion” de la seva localitat buscant ofertes compulsivament i utilitzant la targeta de crèdit quan els complements salarials no li permeten arribar als seus objectius bàsics i que la fan tan feliç.
Mentre no perd cap segon estudiant cap idioma forani la nostra fidel secretària anirà al gimnàs per estar en forma i poder comentar amb totes les companyes de la classe quines noves tendències de la moda s’estan imposant en la nostra societat. Si li sobra temps discutirà en petit comité què  és millor per als nens: futbol o flauta travessera?. Són tendències que no té gaire clares i que gràcies al bon rotllo que troba cada migdia al jacuzzi ho pot aclarir amb les seves amigues del “gym”. El seu home ja fa dies que no ni té res a dir en aquest camp, ni en molts altres tampoc.
 L’Adelaida no gaudeix de cap càrrec de cap entitat local ni comarcal. Ella ja té prou feina amb la canalla i les obligacions professionals, però si és una gran usuària del carnet d’alguna entitat esportiva i cultural de la localitat que li permeten fer vida social i estar en forma.

A l’Adelaida li esperen dies de molta feina i molta tensió, però ella està prou ben preparada per fer front a tot aquest cúmul de circumstàncies ja previstes. Ha contractat pacs per servir patates xips i olivetes en cada una de les trobades polítiques del seu líder amb els presumptes votants. Cada cinc pac d’olives una botifarrada a meitat de preu.  També té controlada la megafonia i reservats els locals per realitzar els principals actes de campanya. Després de tot això ella espera acabar de directora d’alguna empresa municipal. Només demana cobrar mig milió de pessetes al mes per compensar la seva ingent tasca d’aquests parell o tres de mesos que sembla que no s’acabin mai. Molta sort a la nostra protagonista. La podreu veure tombar al voltant del líder amb un parell o tres d’smartphones a les butxaques  per tenir actualitzats el seu centenar de seguidors incondicionals a les xarxes.