dijous, 11 de juny de 2015

Triadó & Parera ja es mereixen un pavelló

Ara hem viscut les famoses, esperades, desitjades eleccions municipals del 24 de maig. Al Vendrell han sortit regidors de 8 partits diferents, només 1 s'ha quedat fora. Ara el que costarà es fer govern perquè per arribar a la majoria absoluta necessites 11 regidors i entre els allí presents hi ha gent tan dispar com C's i ERC i Si se puede. Estem en una lluita de pols presuntament oposats que han de posar-se d'acord per tirar la casa gran endavant. De moment, el Martí serà el capità amb una ingent tasca de bolillos d'anar encaixant peces. Alguns ja van de cap a l'oposició i altres estan allí. Per alguns sembla que els hagin putejat al votar-los perquè ara toca articular una proposta alternativa per donar sortida a un programa de govern. Ara toca agafar els ideals i posar-los en realitat. Agafar les promeses i procupar bastir alguna cosa realitzable. De moment només tenim un alcalde i 3 regidors de govern més. Suposo que CDC i ERC s'hi sumaran aviat, però deuen estar pressionant per treure més partit a la situació peculiar dels resultats electorals. No els corra pressa, però ara tenim un meset per intentar formar govern en dues setmanes no hem avançat gaire. Ara tenim una segona oportunitat a veure que passa. Suposo que més d'un haurà de claudicar en alguna cosa, sinó fem un govern més o menys estable tots tots hi sortirem perdent. 
Calafell per la seva banda ha fet una maniobra que fa uns 20 anys ja es va fer però ara no recordo els protagonistes quan tothom es pensava un govern d'un color, l'oposició va pactar per darrere i qui va guanyar es va quedar a l'oposició. Són coses que passen i el més normal és qui guanyi sigui alcalde, però clar qui mana és la majoria. El més sorprenent de tot plegat és el pacte. Per una banda trobem el Ramon Ferré que tot i treure un diputat menys que CiU ha format govern amb els dos de PP i els dos d'UAM. Jo crec que aquí la gràcia han estat els incombustibles, els incansables els de vida polítics, els més més de Calafell el tandem Parera Triadó que han tirat la balança cap aquí. La cosa sembla clara. El Triadó no crec que combini gaire amb l'Olivella quan abans havien estat rivals dins el partit, llavors ha jugat la seva fitxa i a apostat pel PSC per deixar al seu ex colega de partit fora del Govern. El PP doncs s'ha sumat al carro guanyador i amb l'excusa no sobiranista tot queda bé. Que l'UAM pacti amb ells doncs no vol dir res, estem parlant de dos gats vells que ja fa anys que han superat la diferència entre una senyera, una estelada i la bandera nacional si fa falta. Això ells saben que és el de menys. La gràcia és estar al poder i la resta de coses són romansos. No fotem que tots ens coneixem. Després es va  l'Onze de setembre ben guapo i tot arreglat. El poder és el poder. C's això ho té molt clar i també s'ha pujat al carro guanyador. Si són llestos poden fer anar aquest trifàssic calafellenc com volen perquè ells si volen tindran la clau per tirar cap aquí o cap allà sense mullar-se gaire les mans perquè no estaran al govern i podran maniobrar pel darrera.
Si el Jordi Sánchez hagués muntat el seu partidet i s'hagués presentat, jo crec que hagués pactat per aconseguir el govern abans amb l l'Olivella que no pas amb el Ramon Ferré. Són coses de l'amor dins els partits que a molta gent els hi costa acabar d'entendre. La cosa és senzilla. El Joan va dir que seria l'últim mandat que es presentaria. Ara potser li donen la presidència del CCBP, ara que no té Calafell i el bon home està una mica més llliure, però també té molts novius aquesta plaça. Jo crec que hauria de ser algú d'un poble de la comarca, però mira com ha guanyat i una curiosa pinsa l'ha fet fora quedaria bé i tot. Ja ho veieu en un lloc ningú vol ballar amb la més guapa i en l'altre lloc han deixat a la més guapa sola i s'han muntat una partí amb l'excusa del sobiranisme. Gran partida del tandem Parera & Triadó que seguint la moda calafellenca ja és mereixen un pavelló al seu nom.  

1 comentari:

Francesca Parera Gual ha dit...

Miquel, molt bé. Jo sé que afines molt. Sempre es pot afinar més. Sigui com sigui, felicitats per endavant pels teus afinats comentaris. En relació amb la presidència (possible o probable) de l'Olivella al CCBP els pròxims 4 anys, a mi no m'hi va gaire, per no dir res, a pesar de ser de la comarca com el qui més. Sóc nascuda a Calafell, i he estudiat i viscut al Vendrell, on hi visc. Sent treballadora de l'Escola Municipal de Música Pau Casals, ja vaig rebre una forta puntada de peu, escudant-se (el Sr. Albert Solé, llavors director i ara militant del PSC), en què no tenia el títol (me'l vaig treure al cap de dos mesos, al setembre, ni més ni menys). Jo li havia confessat estar patint una forta depressió, però l'home ni cas, es va fer el sord (que de lluny ho és) i va optar per acomiadar-me. Injust. I no fa gaires anys, després d'haver aconseguit per concurs públic una plaça al CCBP en què demanaven un assessor lingüístic (tot i ser el meu pare conseller), vaig guanyar-la. En Jordi Sánchez, gran persona, pot donar fe de la quantitat de feina que vaig arribar-hi a fer, a còpia de cartes i més cartes per al departament de Presidència, redacció de notes de premsa de posada al dia (cada dia) del web de la corporació. Un bon dia, sent ja l'Olivella president, arriba una noia (una bona noia, tot s'ha de dir) que comença de cop i volta a fer totes les meves tasques (?!), i així setmana rere setmana, mentre jo m'ho mirava mig incrèdula, sobretot en constatar que l'esmentada noia (el pare de la qual té el carnet de CiU i és íntim de l'Olivella i resident a Cunit), d'assessora lingüística no en tenia res... I jo pregunto: Hi ha alguna cosa pitjor que deixar un treballador (jo en aquest cas) sense tasques setmana rere setmana, quan veus que s'ha posat una altra persona (Casanova, de cognom), perquè les faci en el teu lloc? I després, de cop i volta, et crida cap al seu despatx la gerent (també de CiU, la Marta Mercader), et fan signar un contracte d'acomiadament amb indemnització i et diu: Demà ja no cal ni que vinguis (?!). I aquí va una altra pregunta: És això ètic? He vist el ple de constitució de l'Ajuntament de Calafell, i he escoltat compassives paraules de boca del Sr. Olivella. Va ser ètic el Sr. Solé, ha estat ètic el Sr. Olivella? És ètic el Sr. Parera donant l'"esquena" a la seva filla, perquè aquesta no obeeix al model prefabricat de filla que a ell li hauria agradat? De totes les altres persones no em puc dir tantes coses, perquè no les conec tant, però si estirem el fil... I ara que dic això, vull refrescar la memòria dels vendrellencs: Què va passar fa anys amb la preciosa masia, propietat de Lluís Casals (germà del Mestre), que era vora l'actual Vil·la Casals? Em consta de fons molt directes, que va ser enderrocada una nit..., per la falta d'ètica d'una persona (en Carnicer?), que a dia d'avui encara encapçala llistes en aquesta nostra vila. Miquel, tot això no ho dic per dir, ni m'invento res de res. Arriba un moment en què una (jo) si no hi diu rebenta. Ja veieu que de falta d'ètica n'hi ha de molts colors polítics. Veurem si a partir d'aquest tsunami polític que ara neix, de partits que reclamen transparència, el panorama canvia... Però em sap molt de greu que tots ens hàgim de tornar Persona (en majúscula), a base de posar-hi "vigilància". El sentit ètic hauria de sortir de l'interior de cada u, per esperit de fer les coses bé, per a un mateix i per als altres. Una admiradora teva, Francesca.