Tornem a un any més a l’estiu, deixem la rutina
del dia a dia i durant un parell de mesos intentem viure diferent fins que el
temps i el calendari ens torni a posar al nostre lloc. Aquesta mena de mercat
obsolet i ben sortit de productes de menjar forans que té lloc a la Coma-ruga
és un clar indicador d’aquest canvi. Comencen les festes majors. Una bona
excusa per anar de revetlla i gaudir
d’aquests caps de setmana que no s’acaben mai. Ara no és temps de pensar en la
política, la crisis de CiU ha caigut just en la línia vermella de separació
d’aquest període. A la tardor tornarem a entrar de ple en una nova etapa per
decidir el futur Govern de Catalunya. Pot passar de tot, només ens cal esperar
que decideix la gent. No hem de fer cas el que diuen les enquestes. Cada dia hi
ha més persones que tenen interioritzat el políticament correcte i a l’hora de
la veritat aposten per qualsevol formació tot i que no tingui res a veure amb
allò que han manifestat davant d’un enquestador. La gent ja està fart de vot
útil, de ser un ciutadà exemplar que recicla i complex les normes de convivència
bàsica. Cada dia hi ha més persones que trenquen aquests models no escrits de convivència,
evidentment els costa un xic més trencar amb les línies vermelles que els pot
portar problemes administratius i fins i tot penals. En un país presumptament
ric com era el nostre abans d’entrar en aquesta crisis si que tenien sentit les
multes i sancions. Avui en dia on ocupar un pis i viure paral·lel a la
legalitat està consentit i fins i tot si ho fas amb educació i no molestes als
veïns queda bé i tot resulta que pagar una multa és una cosa retrògrada que ja
forma part del nostre passat. La gràcia és poder posar-se alguna cosa a la boca
cada dia. La resta és un exercici que depèn de les circumstàncies.
Acabarem amb els nostres problemes prenent el sol
a les platges que tenim posant-nos crema al cos no sigui que després ho passem
malament. Les conseqüències ja les coneixem. Per arribar al nostre destí hi
podem anar per la via verda que és un dels espais més concorreguts del
Vendrell. Crec que en alguns mesos hi ha més gent fent aquesta ruta del colesterol
que no pas a la Rambla del Vendrell.. Els més senyors aniran amb tren,
evidentment sense pagar bitllet, si els enganxen mala sort, però abans ja
donaran un cop d’ull a les xarxes socials a veure per on estan avui els
revisors. No faltaran els top manta que tornen a ocupar el passeig marítim de
Coma-ruga, però sense els nivells d’altres anys. Una cosa més raonable. Sembla
fins i tot que hi hagi hagut un pacte entre les diferents parts, per alguna
cosa deuen servir les conferències en un hotel de cinc estrelles. En una zona
estan ells amb els seus bossa de mà i cd’s i més endavant estan les botigues
que ens ofereixen els típics objectes per a turistes.
La gran estrella d’aquest estiu serà Calafell amb
el seu nou passeig que ha provocat que el del Vendrell hagi quedat un xic antiquat.
Un any més Calafell serà el municipi que recull més gent amb els seus bars, les
seves botigues i altres espais que saben atraure el turisme any rere any.
Els més moderns ens parlaran de les rutes de dins
el Baix Penedès per conèixer cellers, vinyes i la nostra part més muntanyosa,
però ara per ara desconec que algú hagi organitzat una proposta seriosa tenint
en compte tot aquest potencial del Baix Penedès amb les diferents parts. Hi ha
propostes concretes, però falta unir esforços. Recordeu que aquesta comarca és
un espai que és presumptament rica en moltes coses, però si no ho lliguem una
mica i som capaços de vendre un producte amb cara i ulls ens quedarem allí a
les golfes amb cara de bons nens. Haurem de seguir esperant que algú ho tiri
endavant de cara al client. Per
internet i ho pugui vendre amb uns mínims garantits que ho tenim de fa anys i
panys, però està tot allí com el pagès
que té uns melons molt dolços a la vinya i ningú els va collir. Així som
nosaltres farcits de potencialitats. Ara ja sabem que els tenim, ara només
falta entrar en aquesta nova fase que potser algun emprenedor ho farà. Temps al
temps.
Aquest és el nostre espai i el nostre món durant
aquests mesos. Tindrem turistes, segones residències i algú que vindrà a veure
el món del Pau Casals o de l’Apel·les Fenosa, però ara per ara som platja, som
parada de tren i turisme de xancles, nevera, tauleta de càmping, cadires de
plàstic i per dinar pollastre a l’ast amb patates xips i un refresc portat de
casa. Un dels àpats que comparteixen molts dels nostres visitants i que no li
donem el reconeixement que es mereix. L’altre element popular que és un reclam
són les patates braves. Evidentment en aquesta comarca hi ha llocs que són
exquisides, però en altres sembla més pròpies per omplir d’alguna manera l’expedient.
Nosaltres estem aquí, esperant que arriben les
Festes dels Barris del Vendrell que és el més popular que tenim amb una Fira
del Pilar ( abans Santa Teresa) que cada any perd una mica més i una festa
major que està agafant empenta gràcies als Nens que ja comencen a fer-se grans
i iniciatives com l’Embarcada entre d’altres que estan convertint-se en la clau
d’aquests dies tan esperats. Només falta que s’hi vagin integrant nouvinguts
que són els que dominen demogràficament la vila,. Aquesta és la nostra
història, ni més ni menys. Aquest estiu no tenim Mundial de futbol, ni Olimpíades
haurem de seguir el món com camina mentre prenem una cervesa ben fresqueta en
alguna terrassa o ens anem a caminar per la platja mirant com el mar acaricia
les ones pensant quantes coses encara queden pendents de canviar. Article publicat al Diari del Baix Penedès, Baix Penedès Diari i Eix Diari a partir del 23 de juny 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada